Arran del reconeixement als voluntaris de Protecció Civil, hem volgut conèixer una mica com és el seu dia a dia, i que és impulsa a fer-se voluntaris. Divendres passat, l’Ajuntament de Tarragona feia l’acte per reconèixer una cosa que és fàcil de dir, però no tan fàcil de fer: el compromís de les persones voluntàries.

Parlem de Protecció Civil i d’aquest homenatge: un acte de reconeixement a tots els membres de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil per la seva trajectòria, per la seva feina —en alguns casos per dedicació— i per la contribució en situacions d’emergència. També de quan s’han d’activar i quan no, tant dins com fora del municipi.

Perquè alguns dels reconeixements també van ser per persones que havien anat de voluntaris a les inundacions del Delta de l’Ebre del passat mes d’octubre, per exemple. També pel suport durant la DANA al País Valencià, que segurament tots recordeu d’aquell octubre del 2024. En parlem amb Manu Delgado, president de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil, i Daniel Martínez, cap del Departament de Protecció Civil de l’Ajuntament de Tarragona.

D’entrada, expliquem-ho, perquè jo acabo de dir Associació de Voluntaris de Protecció Civil: el Manu n’és el president, i el Daniel és el cap del Departament de Protecció Civil. En què es diferencien?

A nivell local, el municipi de Tarragona, per les seves característiques, té el Departament de Protecció Civil. En aquest departament portem gestions més tècniques, però també la coordinació de l’organigrama quan es produeix una activació en situacions d’emergència.
Dins aquest organigrama comptem amb un conveni de col·laboració amb una associació de voluntaris. A Catalunya el voluntariat de Protecció Civil ha d’estar agrupat en una associació; en altres comunitats autònomes no. Aquí és obligatori.

En el cas de Tarragona, signem anualment un conveni amb l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil. Quan el municipi necessita l’activació d’aquest voluntariat per donar suport —ventades, inundacions, etc.—, a banda de l’estructura pròpia de l’Ajuntament, comptem amb la seva col·laboració.

Quan s’activa un pla d’actuació municipal, tenim un canal de comunicació amb ells i els activem. Ells, a través dels seus coordinadors, tenen una mena de servei permanent i es posen a disposició de les tasques que des de l’Ajuntament se’ls requereixen.

És això, Manu? Aquí hi ha molta coordinació. Però per què es fa un voluntari? Tu deus tenir la teva feina, com tothom.

Jo treballo pel SEM, pel Sistema d’Emergències Mèdiques. Porto 10 anys de voluntari a Protecció Civil i, al final, el voluntariat és preguntar-te què pots fer pel teu municipi. Jo soc tarragoní i em sento de casa. Vaig descobrir Protecció Civil d’una manera curiosa: amb 17 anys em van fer una petita actuació, em va picar la curiositat i amb 18 anys vaig entrar.

Ara ja fa 10 anys i no ho canviaria per res. M’ha donat molt sentiment d’honor i de família. Hem ajudat en tasques al municipi i també fora, com amb la DANA a les Terres de l’Ebre o al País Valencià. És molt agraït.

També hi ha un retorn emocional, no?

Sí. Per exemple, quan vam anar a València, vam veure les imatges i vam trucar ràpidament per dir que volíem ajudar. Teníem mitjans i personal. La burocràcia és feixuga, però amb l’Ajuntament ho vam gestionar ràpid i pràcticament l’endemà vam sortir amb un contingent d’una vintena de municipis de Catalunya cap a València.

Per tant, esteu disposats a ajudar en moments determinats, i amb les dades que tenim, aquestes situacions cada cop són més recurrents, com els episodis torrencials o les Danes?

Correcte. La majoria de serveis es fan al municipi, però també hi ha emergències extraordinàries fora. Des del departament tenim molta cura que compleixin la normativa. Han de comunicar-ho a l’Ajuntament i cal autorització. També s’ha de garantir que estiguin coberts i coordinar-se amb el CECAT i la Direcció General de Protecció Civil. És una cosa estructurada.

Manu, en aquests deu anys, el més bèstia va ser la Dana del País Valencià?

Sí, per magnitud. Pensàvem que aniríem a treure quatre mobles, però quan vam arribar hi havia pams de fang, clavegueram col·lapsat, vehicles per tot arreu. Portàvem equips d’extracció d’aigua i vam buidar el pàrquing d’un supermercat.

La part bonica va ser la gent: furgonetes amb menjar, paelles, aigua, mantes… Tot el món ajudant. Va ser dur, però també molt humà.

Un agraïment com el de divendres no és només una foto.

Nosaltres anualment fem una valoració amb l’associació. Tenim un reglament amb medalles i distincions: temps de servei, actuacions rellevants, hores de voluntariat. Es porta a plenari i es fa l’acte de reconeixement. És un dia de goig.

Parlem d’hores. Si algú vol ser voluntari, quantes hores ha de dedicar?

Segons la llei, 60 hores anuals. Són poques. Mensualment tenim una mitjana d’uns 15 serveis, sense comptar emergències. Donem suport a Guàrdia Urbana, actes, plans d’emergència, bombers, SEM… sempre com a suport.

El procés és senzill: contactar amb nosaltres, fer la documentació i provar. Hi ha gent que ve, ho prova i no li agrada, i no passa res. Altres s’hi queden anys. També fem formació: telecomunicacions, coordinació amb cossos d’emergència, cursos a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, formacions sanitàries, etc.

També teniu uniforme.

Sí, és important. Som un cos de suport i anem reglats, amb equipament i treballant colze a colze amb altres cossos.

Però cal superar un curs.

Exacte. No només per voluntat ja ets voluntari. Hi ha cursos reglats de la Direcció General de Protecció Civil. Un cop superats, ja poden actuar.

Hi ha perfils molt diversos?

Sí: electricistes, cuiners, fontaners… qualsevol persona que vulgui dedicar temps de manera altruista. Ningú cobra; tot és voluntari.

Quan aneu a emergències greus, com es gestiona l’adrenalina?

Mai posarem en perill un voluntari. La zona calenta és per personal qualificat: bombers, unitats especialitzades. Nosaltres actuem en zones de suport, sempre supervisats. La formació és clau per gestionar nervis i actuar amb criteri.

Si algú vol formar-ne part?

Pot contactar amb el Departament de Protecció Civil de l’Ajuntament de Tarragona o directament amb l’associació. També per correu electrònic a info@tarragona.cat i els informarem del procediment.