A Tarragona el proveïment d’aigua ha estat una constant històrica. El romans van resoldre el problema, fa 2.000 anys, amb la construcció de grans aqüeductes, com el de Ferreries, que ha arribat fins als nostres dies. A la dècada dels vuitanta del segle passat, la situació va tocar sostre, amb rius escanyats i la salinització dels aqüífers costaners. El desenvolupament turístic i l’arribada de la gran industria al territori havia contribuït a fer trontollar un bé que ja era molt escàs. Les severes sequeres de la dècada del vuitanta van acabar de castigar les reserves hídriques. A les principals ciutats hi havia restriccions d’aigua, a Reus només rajava l’aixeta durant tres hores al dia, a Tarragona calia portar aigua en camions cisterna fins la Part Alta perquè ragés aigua de la bona per la font de les Cols. ‘Es fa cafè, cafè amb aigua aigua’, deia un cartell al bar Moto Club. El pelegrinatge dels tarragonins i tarragonines a la muntanya de l’oliva o a la plaça de les Cols, i les cues per omplir les garrafes d’aigua potable era una constant. El transvasament d’aigua del Canal Esquerra de l’Ebre, que va arribar a Tarragona l’any 1989, (fa 29 anys) va posar fi a aquesta escassetat i va comportar, també, que ens deixéssim de dutxar amb aigua salada. Ho recordeu?
Aquest matí, tots vosaltres heu obert l’aixeta i, oh, sorpresa, surt aigua! Un gest molt senzill, necessari, que 200 milions de persones a tot el món no tenen a l’abast.
Avui farem el ‘camí de l’aigua’, i us expliquem que hi ha al darrera d’aquest líquid que us arriba a l’aixeta de casa. D’on ve? Per quin processos passa? Quins tractaments rep? I ho fem des d’aquest lloc on molts de vosaltres veníeu a a buscar aigua potable a la dècada dels vuitanta. Som a la seu d’Ematsa, a la Muntanyeta de l’Oliva.
Conversarem amb el director gerent de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona, Daniel Milán i amb el tècnic Jordi Vallvè. També farem des d’aquí el programa Rutes de Natura, amb Pep Calvet, que avui ens proposarà sortides d’aigua per l’entorn de la ciutat.
