Ramonet Domènech, el “barber cantaire”, al ‘Cafè, copa i puro’

“L’amor i el patiment són la mateixa cosa, com diuen els llibres”, però perquè floreixi l’amor cal alguna cosa més que patiment i un bany de primavera, i aquest desencadenant sovint és la música. (Ja sabeu que) Ella em va estimar tant (que) Jo me l’estimo encara (i) Plegats vam travessar (segurament) Una porta tancada.

“La música és l’únic art que va directe a l’ànima sense que calgui decodificador”, i “en teníem prou amb tres frases fetes, que havíem aprés d’antics comediants”. El nostre convidat al ‘Cafè, copa i puro’ en sap moltes “de velles paraules d’amor”, de fet, s’ha passat tota una vida interpretant acords i paraules.

O podríem parlar d’una “Doble” vida (això és una pista), perquè la seva passió també s’ha mogut amb destresa, tisores en mà. I això en un vell ofici tan antic com la mateixa humanitat i que, a més, ell va llegar del seu pare, a la Part Alta. I al seu torn, ha agafat el testimoni el seu fill, l’Òscar. Que més es pot esperar de la vida, que deixar un testimoni, un art que es perpetua a la següent generació.

L’Òscar, per cert, també està tocat pels acords, però els de la bateria amb un grup que es diu “Chicanos”.

Vivim en l’ambigüitat i en uns temps de solitud, on ja ningú es reconeix davant del mirall. Però de vegades n’hi ha prou amb els acords d’una cançó, i el món de cop s’equilibra.

El nostre convidat no és un capellà, tot i que alguna cosa té a veure amb que molts de vosaltres us hàgiu enamorat una nit d’estiu a la fresca després d’un ball aferrats, mentre els pares i mares vigilaven perquè circulés l’aire entre els cossos.

Ell també puja a l’altar, però com amo i senyor de l’escenari. Des d’allà també us vigila, i sap amb una simple llambregada quina cançó ha d’interpretar perquè cupido remati la feina. Sí, són molts anys, i des d’abans dels 13 anys que fa veus, amb música per les venes. És un gat vell. Un gat que va en moto, també té benzina a la sang.

Molts, quan es jubilen, planten l’hortet. Però el nostre convidat té tot un jardí on podria haver nascut perfectament cupido. És “El Jardín de las Delicias”, on el trobareu tots els divendres, dissabtes i diumenges.

Per cert, ens ha dit un ocellet que va conèixer a Xavier Cugat. El seu nom comença per ‘R’, i tot i que no li preguntarem l’edat, fa bona aquella frase que diu que “la vida ja no és mesura per anys sinó per experiències”.

La mort i l’amor, “allò que els humans mai acabem d’entendre”, però ell en té la mà trencada de moure sentiments, però avui els que estan el joc són els seus, amb una sorpresa que no s’imagina.

(La sorpresa ha estat l’aparició al programa de dos membres fundadors del grup, Ramón Vidal, guitarra i veus, i Manolo Rodríguez, baix i veus).

“Cada història personal és única”, i avui n’explicarem moltes d’històries, les del “barber de la Part Alta”. No en tenia prou amb fer-nos feliços amb un bon afaitat o pentinat, sinó que va decidir fundar amb uns amics el grup “Doble R”, per seguir fent de cicerone perquè després de veure’ns guapos i guapes davant del mirall, trobéssim parella a les pistes de ball i a les revetlles d’estiu.

Avui al “cafè, copa i puro”, les “histories d’amor”, i “els somnis de poetes” de Ramonet Domènech, el “barber cantaire”. Ah, i un bona persona, que això no ho pot dir tothom.