«Ningú no és més que un altre si no fa més que un altre», la frase diuen que és del Quixot, de Cervantes. El nostre convidat avui al cafè, copa i puro, ha fet i fa moltes coses, i diverses. Hi ha qui, per exemple, «mira cinema per desenganxar-se la vida», però ell més aviat s’enganxa la vida, i si resseguim el seu arbre genealògic, podríem fer una pel·lícula, o dues.

La seva trajectòria no s’entendria sense els arbres i els matolls, també les ponsèties de Nadal. Si mirem l’arbre, el genealògic, hi trobem un químic que es va doctorar en farmàcia, i que està considerat com el millor botànic espanyol del segle XX i reconegut especialista en Plantes Medicinals.

Se’l recorda com «el botànic honest», i bona part del que sabem avui de les plantes medicinals li devem a ell, i a les seves més de 200 publicacions. Tot un prodigi d’informació actualitzada en aquells temps, en el que també parlava de les plantes màgiques de les que ara tothom s’omple la boca, però de les que llavors ningú s’atrevia a glossar-ne les excel·lències. Vaja, tot un pioner.

Avui encara es venen a les llibreries el seu «Diccionari de botànica» «la botànica pintoresca», o la magna «plantes medicinals. El dioscórides renovat».

El que dèiem, hi ha arguments de sobres pel guió d’una pel·lícula, tot i que també podríem escriure una llarga enciclopèdia botànica.

A la farmàcia familiar, ja van per la cinquena generació. I ell s’ho mira amb orgull, perquè no hi ha res millor que els descendents segueixen l’estela familiar, i ho han fet els seus fills, el Raül i la Maria, així la memòria col·lectiva es perpetua amb el pas del temps.

L’avantpassat que hem citat, va fundar i dirigir el Jardí Botànic de Barcelona, i també va ser professor de Botànica. La història és enciclopedicament llarga, perquè a banda de la docència va presidir moltes institucions científiques, com la Institució Catalana d’Història Natural, o l’Institut d’Estudis Catalans.

Això calaria molt fons en el nostre convidat, que també es va sentir la crida de la docència, a la que ha dedicat bona part de la seva vida, que avui repassarem. Només us direm una pista, va ser catedràtic i professor de Botànica en un Institut situat a peu de carretera, en territori ganxet, on cada any, abans de Nadal, neixen milers de ponsèties.

Polifacètic i incombustible. Biòleg, enginyer tècnic agrícola, farmacèutic, advocat…. ah, i ara que el Nàstic es jugarà l’ascens en un play-off, el nostre convidat va presidir el club quan aquest estava a Primera, el 2007. Per tant també té cor grana.

El veureu per tot arreu, com nostre senyor: Governador de districte del Rotary Club; a PIMEC; al gremi de pagesos de Sant Isidre i Sant Llorenç i, per tant, també a la Setmana santa, sempre ben a prop del misteris de Josep Maria Jujol. Ai Jujol.. es podria passar hores contemplant la seva obra, a Sant Llorenç. Però què li grada fer quan està sol, en la intimitat? Li preguntarem.

I com que la veu popular diu que «l’home és un animal polític per naturalesa», ell també s’hi va dedicar a la política, a la plaça de la Font, va estar al govern municipal, i potser avui ens explica alguna anècdota d’aquelles que no es poden explicar.

Però al costat de qualsevol que sigui capaç de fer tot això i molt més, sens dubte, hi ha d’haver una gran dona, i el seu cas no és una excepció.

De fet, ens ha dit un ocellet que es van conèixer a la facultat, amb la Tere, i el seu camí ja va ser des de llavors inseparable, també en l’estima per la botànica i la farmàcia.

Avui fem el cafè, copa i puro amb Raül Font-Quer.

Ell no en sabia res, però a la recta final del programa a aparegut un bon amic de fa molts anys, Xavier Franquet.