El corredor alemany, Reimond Dietzen explica que va néixer a Trier, “la ciutat més antiga d’Alemanya, amb passat romà”. Hi veu un cert vincle amb la ciutat de Tarragona. Va començar a pedalar amb 13 anys “sense pensar que seria professional”, però els èxits van arribar aviat: campió d’Alemanya en carretera i ciclocross.

Després de competir a Suïssa, un equip li va oferir el primer contracte professional el 1982. Tot i això, ell tenia clar el seu destí:

“A mi m’agradava el ciclisme a Espanya i volia un contracte aquí. Vaig firmar amb Teka i hi vaig estar vuit anys.”

D’aquella etapa en guarda amistats que encara manté, i assegura que el ciclisme li ha deixat “molts amics, sobretot a Espanya

Arrelat a Mont-roig i enamorat del Priorat

Fa un quart de segle que Dietzen passa part de l’any a Mont-roig del Camp, on ha creat vincles personals i esportius. Hi té amics com la família Florencio i sovint surt en bici amb Carlos Hernández.

Comparant territoris, és clar:

“A Mallorca hi ha massa ciclistes. Aquí al Priorat estem més tranquils i els conductors respecten. Hi ha més seguretat.”

La seva ruta preferida és inequívoca: Falset, Gratallops, Porrera i una volta per la serra del Montsant.

Una carrera frustrada per un accident

Dietzen recorda amb especial emoció la victòria del 1984 a Lagos de Covadonga a la Vuelta, un triomf que el va fer molt popular entre els aficionats.

Tampoc ha oblidat la primera arribada als Camps Elisis al seu primer Tour de França

“Se’m va posar la pell de gallina. És impressionant arribar a París amb tanta gent.”

Però la seva carrera es va truncar el 1989 al túnel de Cotefablo, a l’Aragó, durant la Vuelta. El llibre de ruta indicava que estava il·luminat, però 700 metres eren completament foscos.

“Hi va haver caigudes i la més greu va ser la meva. Em van evacuar en helicòpter i es va acabar el ciclisme per a mi.”

Després de mesos de recuperació, va tornar a pedalar, però amb por a les baixades:

“Un ciclista que té por a les baixades no pot guanyar.”

Va denunciar el cas perquè no es repetís una sitruació similar. Anys després, Tony Rominger li va explicar que, arran del seu accident, els túnels estaven tan il·luminats que no feia falta que els ciclistes es traguessin les ulleres de sol.

El ciclisme d’ahir i d’avui

Dietzen reivindica la duresa del ciclisme de la seva època: dormiem en escoles amb 40 persones per habitació, Hinault es rentava la roba cada dia i els desplaçaments eren interminables, com el trajecte de dos dies en autobús de Santander a la Milà-San Remo.

Sobre el ciclisme actual, destaca la figura de Tadej Pogačar:

“Ataca quan vol i si vol no té rival. Ha fet el ciclisme més interessant i més espectacle.”

Il·lusió pel pas del Tour per Tarragona

Dietzen celebra que la segona etapa del Tour de França surti de Tarragona:

“És el segon gran esdeveniment esportiu del món i me n’alegro molt. M’agradaria entrar on estan els equips i saludar mecànics, massatgistes o directors que conec de la meva etapa al Gerolsteiner.”

Disciplina i gaudir d’allò que es fa

Tot i la retirada forçada, Dietzen manté la disciplina que li va ensenyar el ciclisme i sap gaudir d’allò que fa:

“He gaudit molt i m’han quedat molts amics. Encara surto en bici, corro, nado i m’agrada viure la vida.”

Viviana Travaglini (Royal Tarraco): “Sense descans, hidratació i bons hàbits, l’entrenament no funciona”

Llicenciada en Educació Física i instructora del Royal Tarraco, Viviana Travaglini ens explica a la secció El Tour a casa un concepte essencial: l’entrenament invisible.

Què és l’entrenament invisible?

Viviana Travaglini defineix l’entrenament invisible com “tot allò que passa fora del gimnàs i que determina la recuperació del cos”: hidratació, nutrients, descans i gestió de l’estrès. És un pilar essencial tant per a persones que entrenen per salut com per a esportistes d’alt rendiment.

Insisteix que no es pot desvincular l’entrenament actiu del treball invisible.

Benestar mental i energia: la clau per no estancar-se

Segons Viviana Travaglini, moltes persones no aconsegueixen els seus objectius perquè descuiden el seu benestar mental i energètic. També alerta que, en entrenaments de força, és habitual notar millores ràpides al principi però topar després amb un estancament. És en aquest punt on la recuperació esdevé imprescindible.

Conèixer el propi cos és fonamental:

“Hi influeixen factors com la temperatura, les pantalles o anar a dormir aviat. Cadascú ha de trobar la seva millor manera de recuperar-se.”

Tot i això, hi ha recomanacions universals: reduir estímuls que activen el sistema nerviós —llum, pantalles— i incorporar tècniques com la respiració o aromes relaxants.

Rutines que funcionen: del ioga al descans actiu

Al Royal Tarraco, Viviana destaca les classes de pilates i ioga al vespre, pensades per facilitar la desconnexió abans d’anar a dormir.

En l’àmbit de l’alt rendiment, la hidratació i la reposició de carbohidrats són essencials. Per a qui entrena per salut, recomana incorporar proteïnes i carbohidrats amb consciència.

També posa el focus en la nutrició:

“Convertir l’alimentació en un hàbit és fonamental. Les dietes restrictives generen estrès i posen el cos en alerta. Els petits canvis sostinguts funcionen millor.”

El paral·lelisme amb el Tour de França

Viviana recorda que fins i tot els ciclistes del Tour necessiten entrenament invisible: la primera i tercera setmana de competició descansen per recuperar-se, analitzar l’estratègia i sortir mentalment de l’escenari d’estrès constant. Durant aquestes jornades fan activitat de molt baixa intensitat.