Òscar Cadiach arribarà avui al camp base del Broad Peak. Han estat tres intents d’atac al cim de 8.047 metres. Novament, el temps del Karakorum -en una situació molt similar a la de l’any passat- li han tancat les portes de la muntanya.
La forta acumulació de neu en la part més alta, a partir del camp III, a 7.150 metres, els ha complicat molt les opcions.
També els temporals de neu imprevistos; el vent, i el cansament acumulat després d’un esforç titànic, que tant ell com l’alpinista malagueny del Club Alpino Ama Dablam, Lolo González, van portar aquests dies fins a l’extrem.
Han estat (fins avui, 2 d’agost) 46 dies d’expedició. Però, anem a pams i repassem les principals fites del camí.
26 d’abril, dimarts:
Cadiach recollia al palau de la Generalitat la màxima distinció del Govern Català, la Creu de Sant Jordi.
Tot un estímul que l’alpinista tarragoní recollia en mans del president Carles Puigdemont i envoltat d’amics i família. A ells, precisament, i també als familiars de tota la comunitat alpinística li dedicava el reconeixement. També a les famílies en particular dels companys desapareguts, Iñigo de Pineda, Toni Sors i Manel de la Matta. El darrer també va rebre la distinció però a títol pòstum el 2004, l’any en que moria en l’expedició al K-2 per la ‘màgic line’. Un fort estímul per afrontar l’expedició del seu 14è vuitmil, que arrencaria en unes poques setmanes.
16 de juny, dijous:
Programa especial de comiat de l’expedició des de Fleca Flaquer, al polígon Riu Clar.
Aquell dijous fèiem el darrer Pont de Mahoma, acomiadant el company que en dos dies, dissabte, agafaria un vol des del Prat fins a Islamabad, la capital del Pakistan. El tarragoní marxava carregat d’energia.
Ell no ho sabia, però els companys de cordada del programa li havíem preparat una sorpresa a l’altura del vuitmil que es disposava a enfilar. Un missatge de suport del mateix Carles Puigdemont:
Abans de marxar, ja tenia clara l’estratègia de cara a l’atac al cim; instal·lar un fals camp IV -el camp III avançat a uns 7.500 metres, abans del coll. Una estratègia que una concatenació de factors diversos va tirar per terra.
18 de juny, dissabte:
Arriben a Islamabad. L’alpinista tarragoní arriba a la capital del Pakistan en un vol procedent de l’aeroport del Prat, que havia fet escala a Turquia.
Juntament amb Lluis Díaz, Albert López i altres alpinistes amb els quals han coincidit a Islamabad, s’allotgen en un hotel de la capital a l’espera de l’arribada de la resta del grup. En aquest dies a Islamabad coneixeria també a Lolo González, el malagueny que al final ha fet cordada amb Cadiach fins el darrer intent. També el basc Jonatan Garcia, que recordem va ser evacuat del base abans de l’atac per un problema de salut que li afectava la cama dreta. Cadiach, des d’Islamabad, ens presentava els companys, com el basc Íñigo Castiñeyra; l’asturiana Rosa Fernández o el multi aventurer andalús Javier Campos. I no ens oblidem d’altres dos alpinistes, de ‘Summint Climb’; l’islandès Ásgeir Jónsson i l’australià Gilian Lee.
20 de juny, dilluns:
Deixen la calor d’Islamabad -amb el termòmetre fregant els 40 graus- i s’endinsen per les valls interiors del Pakistan, cap al Karakorum.
Un cop fets els tràmits a la capital amb els oficials d’enllaç, parteixen cap a Skardu. El recorregut el fan per la carretera internacional més alta del món, la Karakorum Highway, també anomenada, KKH. Aquesta ruta asfaltada de les expedicions, els portarà fins a Skardu, en uns 600 quilòmetres. Els integrants de l’expedició al Broad agafen un autobús la matinada de dilluns a dimarts, a les 3h (12h hora nostra). Abans de marxar, van poder sopar tots plegats amb un altra alpinista que era a Islamabad per altres raons, l’ànima de ‘Al Filo de lo Impossible’, Sebastian Álvaro.
22 de juny, dimecres:
Es planten a Skardu on es troben un senyal que després es confirmaria com un mal auguri. Aquest símbol ja els donava les primeres pistes de que l’expedició estaria marcada per la meteorologia; és el vent conegut com a ‘simun’ o ‘simour’ que es feia visible al fons de la vall. Podríem dir que és l’homòleg a Skardu del conegut vent empordanès, la Tramuntana, però amb sorra suspesa i típic del desert.
Al Karakorum aquest vent amb partícules en suspensió no és tan ‘verinós’ com al desert del Sàhara i permet a l’ull àvid immortalitzar-lo com a souvenir, com va fer Cadiach.
24 de juny, divendres:
Mentre aquí tothom prepara la revetlla de Sant Joan, ells deixaran enrere els penúltims vestigis de civilització d’Skardu per trobar la postura més còmoda dins dels jeep tot terreny; que és converteixen en autèntiques batedores d’ossos pels sotracs del camí fins Askole.
Es preparen per fer un recorregut d’uns 120 km de pista infernal, per la sinuosa i sempre complicada carretera fins a Askole, aquest sí, darrer vestigi de civilització on s’acaba la cobertura convencional i els telèfons mòbils passen a ser objectes de museu.
Aquest trajecte rodat, amb el brandar constant de l’habitacle del jeep, val la pena per qui sap el que ve després, en uns dies -ja al Baltoro- contemplar grans agulles i torres de gel i granit com el Payu Peak; les imponents Torres del Trango; el Chogolisa; el Masherbrum o la Torre Mustagh, que s’alcen desafinats.
25 de juny, dissabte:
Abans d’arribar a Askole, a pocs quilòmetres, arriba el primer contratemps i les coses es compliquen. Una esllavissada de sorra en el camí els fa perdre un dia.
Quan portaven 5 hores de camí, es trobem amb aquesta esllavissada que talla completament la pista i es veuen obligats a fer un bivac a ‘Apo Ali Grung’. No poden seguir fins el dia següent, després de traspassar la zona a peu, a l’altra banda del bloqueig, on un jeep solitari fa 3 viatges per portar-los fins a Askole. Cadiach ja ens alertava que tot i les condicions a priori eren òptimes, el recorregut sempre pot portar sorpreses.
Un cop al darrer poble del camí, abans d’endinsar-se a la zona del Baltoro, aprofiten el dia perdut per a fer la sempre complexa tasca de distribuir les càrregues entre els 64 portejadors que carreguen a l’esquena un màxim de 25kg.
Des d’aquí el trekking de 7, 8, o 9 dies per la vall del Baltoro, però el grup tenia altres plans, i es poleixen el recorregut en cinc jornades.
26 de juny, diumenge:
Aquell diumenge, a les 5,30h del matí (hora del Pakistan) surten cap al Baltoro. L’expedició fa la primera etapa a peu fins a Jhoula.
Recordem, ja no tenen telèfon mòbil, i tota la informació ens arriba gràcies al tarragoní Lluís Díaz, que ha hagut d’abandonar el trekking per una gastroenteritis persistent. En 2/3 dies espera estar de tornada a casa.
L’endemà agafaria un vol des d’Skardu fins a Islamabad i des de la capital del Pakistan fins a Istanbul, i des d’allà fins a Barcelona. Amb tan mala sort que el vol de la capital turca, coincidiria unes poques hores abans del fatídic dia de l’atemptat terrorista.
30 de juny, dijous:
Cadiach arriba al camp base del Broad, a 4.900 metres. Ho van, com dèiem, en un temps rècord, se salten dos dels descansos previstos en el trekking i van per feina. Aquell dijous Cadiach truca en directe al Pont de Mahoma i ens confirma l’arribada als peus del Broad, després de creuar la confluència de glaceres de Concòrdia. Als estudis de Tarragona Ràdio, Cadiach i Lluis Díaz -que ja ha arribat a Tarragona- es saluden en directe.
Ha estat cap a les 13h (hora Pakistan, les 10h a casa nostra) que arriben al camp base després de 5 dies de trekking i temperatures altes per la glacera del Baltoro; un temps rècord. Recuperen el dia perdut a Askole, i guanyen una jornada a la cronologia prevista d’arribada.
Cadiach relata que la resta d’alpinistes estan bé ‘hi ha bon ambient de grup’ i que ‘tots son conscients de que hi ha poques expedicions al Broad’.
El recorregut pel Baltoro l’han fet un total de 9 alpinistes i 65 portejadors, que s’han repartit la tona i mitja de material en fardells de 25 kg cadascú a les espatlles.
5 de juliol, dimarts:
Primers sis dies al peus del Broad Peak i camp I instal·lat a 5.600 metres. Ja porten gairebé una setmana observant la muntanya en forma d’espina de drac i aclimatant-se.
L’objectiu és seguir guanyant metres i millorant l’aclimatació; instal·lant un camp d’altura als 6.200 m –fer-hi nit- i pujar per instal·lar el camp III, per sobre dels 7.000 m.
Després de muntar el camp III, tornaran a baixar a fins el CII -faran nit- i després fins al base.
Cadiach i els altres 7 alpinistes que van arribar dijous passat del trekking pel Baltoro, es van trobar al base un altra expedició que vol assolir la mateixa muntanya. És la cordada del guia argentí Tomás Ceppi, que vol coronar el Broad amb un grup internacional format per dos noruecs, Benedicte Teigen Gude i Gaute Gude Teigen, l’alemany Stephan Mertesdorf i l’americà Ryan Waters.
Els eslovens Ales Cesen (Piolet d’Or 2016) i Luka Lindic tenen també permís per escalar el Broad Peak. El pujaran, però, per escalfar de cara al seu principal objectiu que és intentar el sempre complicat i exigent Gasherbrum IV (7.925 m). Assoleixen els dos objectius. Cadiach ens comunica que hi ha altres expedicions, poques en aquesta temporada al Broad.
6 de juliol, dimecres:
L’alpinista tarragoní segueix fent passes fermes per acostar-se al cim que el pot convertir en el primer català en coronar els 14è vuitmils principals. L’endemà s’acompleix una setmana de l’arribada de l’expedició al camp base.
Cadiach ha relatat que han tingut un temps irregular, amb calor de dia i fred a les nits. Aquest dimecres hi ha hagut una nevada feble. Malgrat tot, la muntanya continua estan en condicions òptimes i no gaire carregada de neu. Això allunya els fantasmes de l’any passat; especialment, el perill d’allaus com els que va haver-hi el 2015 en el primer tram de la muntanya entre el base i el camp 1.
Aquests dies s’han centrat a pujar material a la muntanya. Ja han instal·lat el camp I, a 5.600 m. on han passat dues nits. Diu Cadiach que encara han d’esperar uns dies per a poder pujar la part més alta en l’aclimatació.
11 de juliol, dilluns:
Òscar Cadiach i la resta d’alpinistes del Broad estan en plena segona punta d’aclimatació per sobre dels 6.000 m. Ja porten dues setmanes al Broad Peak (8.047 m)
Després de dos dies de descans al camp base, han tornat a pujar per equipar els camps d’altura. La setmana anterior ja van instal·lar el primer camp (5.600 m) i van pujar material fins els 6.200 del camp II. Aquest dimarts (12 de juliol) hauran passat la segona nit en aquest camp d’altura. Si el temps els acompanya, la previsió es seguir pujant tot el material pel següent camp, per sobre dels 7.000 m.
Així, aniran fent les pertinents puntes d’aclimatació per aconseguir condicions òptimes per intentar l’atac al cim amb garanties. Aquest dilluns ja han fet una punta d’atac fins els 7.200 m. i han tornat a baixar a passar nit al camp II.
14 de juliol, dijous:
Hores decisives al camp base per decidir el dia de l’atac al cim del Broad. Es va acostant la jornada en la qual l’alpinista es pot convertir en el primer català en completar els 14 vuitmils principals. Cadiach i la resta d’alpinistes han passat les últimes quatre nits –tota aquesta setmana- dormint per sobre dels 6.300 m. al camp II.
Aquest dijous -com tenien previst- han tornat a baixar fins al base, després d’instal·lar el camp III a 7.150 metres. Des d’allà, Cadiach i Lolo González han trucat al programa de Tarragona Ràdio, El Pont de Mahoma, ens deien que s’engegava el compàs d’espera per la finestra de bons temps que els permeti iniciar l’atac al cim. Un atac, però, que es faria esperar. Començaven uns dies de mal temps i neu al camp base.
18 de juliol, dilluns:
Porten uns dies en compàs d’espera al camp base. L’alpinista basc Jonatan García abandona les opcions d’atacar el cim del Broad, mentre que Òscar Cadiach i la resta de l’equip es preparen per iniciar l’ascens imminent aquesta setmana.
El jove alpinista de Barakaldo, Jonatan García, ha d’abandonar el base del Broad, segons ha relatat ell mateix, que ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat als amics i familiars. Després de llevar-se aquest diumenge (17 de juliol) amb molèsties, ha reconegut els símptomes d’una trombosis a la cama dreta, com la que ja va patir fa tres anys a les dues cames.
Al cap d’uns dies, quan millora el temps, és evacuat en helicòpter. Ens ho explica Cadiach en directe.
20 de juliol, dimecres:
No estan de sort, han previst sortir aquest dia des del camp base per iniciar tres o quatre jornades per l’atac la cim, però una previsió de mal temps per divendres els fa ajornar la sortida 24 hores. Era el dia escollit a priori per sortir del camp base i iniciar l’ascens.
La data coincideix amb l’entrada d’una finestra de bon temps, que s’espera que s’allargui fins el diumenge 24 i que mantingui a ratlla de la moderació les baixes temperatures i el vent per sobre dels 8.000 metres. Amb tot, però, el Karakorum tenia altres plans.
Òscar Cadiach i la resta d’alpinistes posposen un dia la sortida del camp base. Enlloc de dimecres, pujaran cap als camps d’altura del Broad Peak la matinada de dijous, el que també podria alterar la data prevista per l’atac al cim. A la redacció de Tarragona Ràdio, es comença a perfilar el primer dels quatre programes especials.
21 de juliol, dimecres:
Sortiran a les tres d’aquesta nit -de dimecres a dijous- i pujaran fins al camp II, a 6.300 metres. La intenció és enllaçar l’endemà -la nit de dijous a divendres- fins els 7.150 metres del camp III.
Si tot va bé, i en funció de l’estat de la neu a les cotes altes, el mateix dia podrien instal·lar el falç camp IV addicional –de fet, és un camp III avançat entre 7.500 i 7.700 metres.
Cadiach ha dit que la previsió és poder fer el cim el mateix dissabte, en primera instància, o diumenge, en cas de que sorgeixi alguna complicació o sigui difícil obrir traça.
Fa sis dies que neva al camp base, però aquest dimecres ha entrar una finestra de bon temps, amb sol, que ha permès l’arribada d’un helicòpter per evacuar fins Skardú el basc Jonatan García, afectat per una trombosis a la cama dreta.
Aquesta finestra de bon temps es preveu que s’allargui amb alguna oscil·lació fins el dimarts 26 de juliol.
Cadiach ha dit que faran l’ascens al costat de l’asturiana, Rosa Fernández i Javier Campos; el malagueny Lolo González, del ‘Club Alpino Ama Dablam’ i el donostiarra Iñigo Castiñeyra. També els dos alpinistes de ‘Summint Climb’; l’islandès Ásgeir Jónsson i l’australià Gilian Lee.
El grup s’ha coordinat per a l’ascens amb l’expedició ‘dels americans’.
22 de juliol, divendres:
Un canvi inesperat de temps, amb fort vent i neu, manté bloquejat l’alpinista Òscar Cadiach al camp 2 i fa impossible, de moment, l’ascens del Broad Peack.
En una trucada al Pont de Mahoma, Cadiach ha explicat que en les properes hores decidiran si poden seguir endavant o han de fer marxa enrere fins el Camp Base. L’alpinista ha relatat que les condicions meteorològiques adverses són extremes i afecten els membres de l’expedició que des d’aquest dijous es troben al camp 2.
Explica Cadiach que esperaran a veure si s’obre una finestra de bon temps abans de prendre la decisió de seguir endavant o retornar al base. Diu que altres expedicions ja han optat per retornar.
Finalment, decideixen esperar a la nit de divendres a dissabte per ascendir fins el camp III (7.150 m) i iniciar l’atac al cim del vuit mil diumenge, en funció de com es trobin les neu a les cotes altes de la muntanya.
El front ha passat, i ha estat més fort del que es preveia. Ha portat neu intensa per sobre dels 6.300 metres i fort vent que ha fet onejar les tendes del camp 3.
23 de juliol, dissabte:
Òscar Cadiach arriba al camp III del Broad Peak, a 7.150 m. Hi han arribat després d’un llarga jornada, en la qual han hagut d’obrir traça, amb força gruix de neu, després de les nevades dels darrers dies.
Han sortit de matinada des del darrer camp, on s’havien quedat unes hores bloquejats divendres al matí degut a un canvi sobtat de temps, amb neu i vent. Ha estat una ascensió lenta -més de vint hores- arriben al camp a les 12 de la nit (hora del Pakistan) un total de 15 alpinistes.
Tarragona Ràdio fa diumenge el primer de quatre programes especials, en el qual finalment ens truca Cadiach i ens confirma que han d’esperar a l’endemà dilluns per fer l’atac al cim.
24 de juliol, diumenge:
Cadiach farà la matinada de diumenge a dilluns els darrers trams del Broad Peak. L’alpinista confia en la finestra de bon temps i diu que ‘s’ho juguen tot a una carta’ i sense habilitar un camp III avançat. L’atac al cim, dilluns al matí. Tot l’equip de cordada de la ràdio es prepara per un segon programa especial, convocant a la plana major de l’alpinisme català i basc.
Passem tota la nit sense noticies dels expedicionaris, i amb la incertesa de saber si han decidit pujar o retirar-se al base.
25 de juliol, dilluns:
Cadiach es retira a 50 metres del coll de Broad per mal temps i acumulació de neu.
Es plantegen tornar a atacar la muntanya aquesta mateixa nit! A la tarda decideixen si fan un segon intent la propera matinada. Ja tenen la traça oberta fins a tocar del coll, i això els pot ajudar a escurçar el temps d’ascensió.
Diu que si finalment baixen al camp base, esperaran una nova finestra de bon temps el cap de setmana que ve. Ho ha anunciat en una trucada al Pont de Mahoma. Estan molt animats!
A l’especial, aportem l’experiència d’alpinistes com Jordi Magriñá, el director de Desnivel, Dario Rodríguez o el basc Juanito Oiarzabal.
Finalment, Cadiach ha trucat a les 8,20h del matí d’aquest dilluns (hora nostra) en directe a l’especial que per segon dia consecutiu ha fet Tarragona Radio del programa El Pont de Mahoma.
Visiblement fatigat, després de més de 13 hores d’ascensió des del camp III (7.150 m) anunciava que es retiraven a 50 metres del coll del Broad, a uns 7.800 m.
26 de juliol, dimarts:
Òscar Cadiach recula en el segon intent del Broad Peak en 48 hores de diferència. Igual que els va passar en el primer intent la matinada de diumenge a dilluns, aquest dimarts ha estat també el mal temps sobtat el que els ha fet desistir i fer marxa enrere.
Ha estat cap a les 3 de la matinada (hora del Pakistan) quan l’alpinista sortia del camp III a 7.150 metres per iniciar l’ascens al costat del malagueny Lolo González i el grup dels ‘americans’.
Els ha sorprès una nevada imprevista i han decidit esperar per si amainava. En vistes de que el temporal no remetia, han decidit avortar l’intent i baixar al camp base.
En un especial de més de 5 hores del programa el Pont de Mahoma ha estat l’alpinista basc Iñigo Castiñeyra qui ha confirmat en directe des del camp base que l’expedició de Cadiach feia marxa enrere, i que ja els veien a la muntanya en el seu descens.
El mateix Cadiach ha explicat en una trucada posterior que malgrat el descens, es troben en molt bones condicions tant físiques com anímiques, i amb molta moral per a un tercer intent. Això sí, han de renegociar els permisos per allargar l’estada al Broad, un cop arribin al base.
28 de juliol, dijous:
En una trucada al programa el Pont de Mahoma, l’alpinista ha explicat que es troba al camp base i que estan a l’espera d’una finestra de bon temps per atacar de nou el Broad Peak. Han tramitat nous permisos per a 10 dies més.
La resta de l’expedició ha marxat. Només queda amb ell l’alpinista andalús Lolo González, del Club Alpino Ama Dablam. Tots provaran de nou l’ascens, acompanyats d’un portejador.
Cadiach ha assegurat que manarà la previsió meteorològica. De fet, en una segona trucada -després que la primera s’hagi tallat- ha precisat que demà -divendres- si el temps acompanya sortiran cap al camp II (6.300 m) i que la previsió és intentar coronar els 8.047 m del Broad de diumenge a dilluns.
29 de juliol, divendres:
Ens acaba de trucar Òscar Cadiach per comunicar-nos que ja han arribat a camp II del Broad Peak; ell, Lolo i Sahib. Diu que estan bé i que fa bon temps. Van sortir de CB ahir a les 4h de la matinada i han arribat a les 14,30h (hora Pakistan) han estat 10 hores i mitja d’ascensió.
Òscar Cadiach, Lolo González i el portejador Sahib són les úniques persones que trepitgen la muntanya en forma d’espina de drac, el Broad Peak, amb l’objectiu de coronar els seus 8.047 metres en els propers quatre dies.
Malgrat tot, Cadiach i companyia no estan sols, el capità ‘Mousa In’ un oficial militar d’enllaç del Pakistan els ofereix suport des del camp base (4.900 m). Està en permanent contacte i comunicació amb ell a través dels ‘Walkie Talkie’.
L’ascensió presenta algun canvi respecte els dos intents anteriors de fa una setmana. El més important, es que els dos primers dies variaran l’horari de progressió per evitar els forts vents que bufen a primera hora del dia.
Aquesta propera nit de divendres a dissabte sortiran de les tendes del camp base, s’acomiadaran del capità Mousa In’ i aniran a recollir grampons i piolets al ‘crampon point’.
31 de juliol, diumenge:
Òscar Cadiach, Lolo González i el portejador Sahib han arribat aquest diumenge als 7.150 m. del camp III del Broad Peak.
Tarragona Ràdio fa el dilluns 1 d’agost el quart programa especial de Pont de Mahoma coincidint amb l’atac al cim. Malgrat no saber del cert, novament, si estaven pujant la muntanya o en ple descens.
1 d’agost, dilluns:
Tornem a estar tot l’equip del Pont de Mahoma una jornada sencera, sense noticies d’ells, no sabem si pugen o baixen.
En el quart programa especial, aquest dilluns, rebem una trucada de Cadiach des del camp III, a 7150m, on ens confirma que les opcions s’han esgotat; que els mal temps i el mal estat de la neu els ha fet recular a ell i a Lolo González a 7.300 m i que tornen al base i després cap a casa.
La trucada arriba a les 11,40h del matí, (les 2;40h al pakistan)
Mentrestant, al programa especial parlem amb l’altra català que com Cadiach està en la ‘cursa’ dels 14 vuitmils. Aquesta barceloní resident a Osona, Ferran Latorre, torna del Karakorum amb el seu 13è vuitmil, el Nanga Parbat.
Hi parlem quan les opcions de Cadiach encara estaven ben vives. Latorre fa un auguri que, qui sap, potser al final s’acomplirà ‘és una llàstima que l’Òscar i jo no puguem coincidir en el darrer vuitmil’.
Al Ferran li quedà el 14è, l’Everest, 8.848 m. que intentarà l’any que ve. A més, ho farà per l’aresta nord, per on va pujar Òscar Cadiach l’any 1985. Latorre diu que vol gaudir del seu darrer vuitmil.
Malgrat que novament el Broad li ha tancat les seves portes d’altura a l’alpinista tarragoní, Òscar Cadiach deia que l’expedició i l’esforç han valgut la pena.
Aquest dilluns hem recuperat al bloc de l’expedició un article del company Ricard Fernández d’avui fa justament un any, escrit l’1 d’agost de 2015. La història es repeteix; amb un plantejament diferent, però amb un nus i un desenllaç molt semblant.
Mallory escrivia: “Hem vençut un enemic? A cap, excepte a nosaltres mateixos. Hem guanyat un regne? No, i no obstant, sí.
Hem aconseguit una satisfacció completa, hem assolit un destí. Lluitar i comprendre, mai un sense l’altre, aquesta és la llei.” Però sembla que molts dels alpinistes que enguany han intentat escalar alguna de les grans muntanyes del Baltoro no han pogut ni experimentar aquesta satisfacció de “lluitar i comprendre”.
