L’egiptòloga tarragonina Roser Marsal Aguilera aconsegueix un projecte postdoctoral Marie Curie i dirigeix un equip d’investigadors a la presa monumental Sadd el-Kafara, a Egipte. La segona part del projecte es desenvoluparà durant dos anys a Suècia.
En una entrevista a Tarragona Ràdio, en el marc de la prèvia del Dia de la Dona, ha explicat que han aconseguit l’ambiciós projecte Marie Curie en el tercer intent, i que “no ha estat gens fàcil arribar fins aquí”. De fet, el 2022 ja van fer una primera visita a la zona, situada en un riu sec del desert oriental egipci. No va ser fins al desembre passat que hi van tornar per dur a terme una excavació multidisciplinària, que es va prolongar fins al febrer d’enguany.
Les dades obtingudes en la intervenció, amb l’equip que ella dirigeix i que compta amb una desena d’investigadors de diverses disciplines, seran objecte d’estudi a Suècia, on realitzarà l’estada postdoctoral durant dos anys. També s’avaluarà la possibilitat de fer una nova campanya arqueològica. Es tracta de la presa monumental més antiga d’Àfrica i possiblement de la història, amb una cronologia d’entre 2.600 i 2.700 anys, ha explicat Marsal.
Marsal afirma que “no cal anar tan lluny per trobar jaciments interessants i amb gran potencial”, i recorda la seva etapa a l’IPHES. Aquest bagatge li ha permès excavar i aprendre des d’Atapuerca fins a l’Abric Romaní o la Boella, amb alguns dels millors investigadors i investigadores i en un centre que “considera casa seva”.
També està formada en Història, té un màster en Civilització de l’Antic Egipte i un doctorat en Arqueologia. Reconeix que amb 7 anys, la pel·lícula La Momia li va canviar la vida i va decidir especialitzar-se en egiptologia. Avui, amb 36 anys, compta amb una trajectòria molt dilatada. Ha participat en estudis internacionals a la University of Cambridge, a Kenya i Jordània, ha fet estades de recerca en institucions com el British Museum i l’Institut du Proche-Orient Ancien del Collège de France, i dirigeix un jaciment a Xipre.
La primera intervenció arqueològica del projecte d’Egipte l’ha fet com investigadora Juan de la Cierva a la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb la Uppsala University, la Fundación Palarq i la Fundación Juanelo Turriano.
Evoluciona, la investigació sobre l’evolució humana, amb l’Iphes
Espai científic en coproducció amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Programa quinzenal (10:05 – 10:45 h) conduït per Josep Suñé amb l’objectiu de donar a conèixer l’activitat que genera la investigació sobre l’evolució humana.
