El particular camí del Nàstic per la primera divisió es segueix escrivint aquesta temporada amb la paraula sorpresa com a gran aliada. Els grana son capaços de fer partits sense xutar ni un sol cop a porta i de ressuscitar a equips pràcticament morts, i de cop i volta sorprendre amb actuacions com la d’aquest diumenge al Nou Estadi. L’equip va demostrar que encara no vol llençar la tovallola i vol seguir somiant en que la utopia de la permanència és possible. Els de Flores van sortir endollats des de la primera jugada i van proposar un partit a ritme de Â?segadorsÂ? que no va permetre entrar en el partit a un indecís Saragossa.La poca participació en el partit del doble pivot format per Zapater i Celades va fer que el Nàstic s’apoderés del mig del camp i que un Generelo més que motivat i inspirat conduís el joc dels grana a la primera part. Un llançament lluny del mateix Generelo a la mitja hora de partit i dos xuts d’Antoni Pinilla abans d’arribar al descans van ser les ocasions més clares del Nàstic a la primera part.Una primera part on les arribades per les bandes de Gilberto i el Â?PampaÂ? Calvo es van convertir en autèntiques constants buscant la porteria d’un encertat César Sánchez. Els aragonesos en tenien prou en defensar-se i intentar sortir a la contra confiant en la inexistent inspiració (ahir) del pas doble proposat per Aimar, D’Alessandro i Diego Milito. A la represa i després de l’estrena de la sardana del Nàstic en el descans, guió repetit i el Saragossa tancat a la seva àrea. El primer avís seriós del Nàstic arriba amb una centrada de Pinilla des de la dreta de l’atac del Nàstic que la remata Portillo incomprensiblement fora al minut 74. El d’Aranjuez però no n’acostuma a fallar dues en un mateix partit i al 81 després d’un córner llançat per Gilberto, va fer el seu novè gol en lliga que li va tornar a donar tres punts al Nàstic. Tot i seguir cués de primera, la victòria permet doncs als tarragonins seguir jugant finals d’aquí a acabar la temporada. Ara son sis punts els que separen als grana d’una permanència que tot i que llunyana no sembla tant impossible.