Tàrraco tenien el nombre més grans de vil·les romanes en comparació amb altres ciutats importants de l’Imperi.
En concret, eren 48 vil·les d’època romana, d’un conjunt d’un centenar llarg de jaciments agraris en un terreny d’uns s 345 quilòmetres quadrats.
Ho han determinat els investigadors de l’ICAC del projecte “Ager Tarraconensis”, centrat en la dreta del Francolí, entre el Tarragonès, el Baix Camp i part de l’Alt Camp.
També s’ha pogut establir que la dels Antigons era la vil·la romana més gran i luxosa del territori, de la qual ja no en queda res dempeus. Estava situada a tocar del Mercat del Camp, a la Canonja, però va ser destruïda als anys 70, en construir-hi a sobre una fàbrica de pinsos.
Amb tot, es va poder recuperar molt de material com les restes d’una font monumental –un nimfeu- que ha aportat molta informació de com era.
Era una vil·la de gran categoria, amb una font de 14 metres d’amplada i un gran jardí ornamental al voltant tot encerclat per un claustre amb vistes des del gran menjador del senyor de la casa, el triclini.
N’ha parlat la doctora i investigadora de l’ICAC, Marta Prevosti al programa Toquem Pedra de Tarragona Ràdio.
Entre els material dels Antigons s’han estudiat escultures de divinitats, com Bacus, el déu del vi, que apareix sovint a les vil·les evocant la vida regalada del món diví. Representa l’abundància i la fertilitat en un espai paradisíac, sense problemes i sempre de festa.
L“Ager Tarraconensis” és un estudi conjunt del territori de Tarraco que no té cap altre ciutat romana de la península Ibèrica.