Aquest dimarts farà més de 1220 anys que la Mina de l’Arquebisbe va fer possible la distribució de l’aigua a la ciutadania de Tarragona. Va ser el 3 de desembre de 1798 quan va arribar als tarragonins el preuat líquid des de Puigpelat gràcies a la canalització que va promoure en primera instància l’Arquebisbe Santiyán i que va acabar el seu successor, l’Arquebisbe Armanyà. El fet històric es va celebrar a la ciutat i es van instal·lar fonts a la plaça de la Font, a la plaça del Rei, a la del Pallol, al Portal de Sant Antoni i a la Rambla Vella. El representant de Responsabilitat Social i Corporativa d’EMATSA, Jordi Vallvé, confessa que un dels projectes que tenen en ment és museïtzar d’alguna manera la mina de l’arquebisbe. Vallvé ha explicat a Tarragona Ràdio que d’aquesta manera volen mostrar als tarragonins com és aquest camí de l’aigua sense el perill d’accedir-hi. La mina de l’Arquebisbe transporta l’aigua durant 30 quilòmetres seguint un camí que en alguns trams és paral·lel a l’aqüeducte que van construir els romans i que està en desús. En aquest cas, naixia al Pont D’armentera i seguia un traçat de 40 quilòmetres per dur aigua del Gaià cap a Tarraco.
