Tarragona història: parlem de Fòrum de Tàrraco i de la fundació de la ciutat. Al segle XIX Tarragona es va transformar de forma radical. Fins llavors, la ciutat estava formada per 2 nuclis urbans, el barri del port i la Part Alta, units tímidament pel que després seran els carrers Apodaca i Unió. El 1856 les fortificacions de la ciutat comencen a ser enderrocades. La primera en caure és la muralla de Sant Joan, a la Rambla Nova. Aviat es tracen els carrers i es comencen a obrir un rere l’altre. Però el turó de Tarragona és roca dura, i s’han de rebaixar els nivells. Per això carrers com Reding, Soler, Cervantes, Adrià son per sota el nivell de roca. Però això porta conseqüències: es malmeten moltes restes arqueològiques, i també se’n descobreixen. A mitjan segle XIX l’obertura del carrer Soler dóna una sorpresa, la trobada d’unes restes que Bonaventura Hernández Sanahuja interpreta com el “gimnasium” de la ciutat. Haurem d’esperar uns quants anys, als 20 del segle XX perquè un altre eminent arqueòleg Mn. Joan Serra Vilaró, excavi la zona i trobi el que ell identifica amb el Fòrum de la ciutat, un carrer i un temple.
Però les sorpreses no acaben aquí. Fa uns 25 anys, es va veure que el Fòrum no era un Fòrum, sinó la seva basílica. Que la plaça del Fòrum arribava més enllà del carrer Gasòmetre, i fa uns 10 anys es veu que pot haver un temple dedicat a Júpiter, Juno i Minerva.
I no fa tants anys, rellegint el que va escriure Serra Vilaró, Cristòfor Salom troba el lloc on es van fer els rituals de fundació de Tàrraco, i es va planificar no tan sols el seu urbanisme, sinó el de tot el territori, l’auguraculum de Tàrraco. Avui en parlem, amb un diàleg entre ell i l’arqueòleg municipal, Joan Menchon.