Fem el primer Toquem pedra del 2017, número 65, amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Avui, connectarem passat i present parlant de “Víctimes de les guerres a la Grècia antiga i actual”.
Ho farem amb professors de la URV i alhora investigadors de l’ICAC: Jesús Carruesco i Ignacio Fiz.
Us explicarem que conceptes contemporanis com l’acollida als refugiats, el dret d’asil, les víctimes de les guerres: van ser elements constitutius de la democràcia a l’antiguitat grega. També posem al punt de mira el Teatre antic, com a font de reflexió i de crítica en el món actual. I, no podem deixar de banda els mites com a discurs disponible per a la reflexió i la discussió. Un dels convidats, l’Ignacio és arqueòleg, però també membre de l’ONG de la URV ‘Voluntaris pels refugiats’ i ha estat tres vegades a Grècia (port de Tessalònica) ajudant refugiats siris i kurds (l’últim cop va ser el desembre). Precisament, la URV ha concedit un ajut de 4.000 euros per un projecte seu de solidaritat amb els refugiats.
Per cert, el tema prové d’un seminari de l’any passat a la URV: “Guerres antigues, guerres modernes. La construcció de l’altre en contextos de guerra, de l’antiguitat al món contemporani”.
El teatre (en especial la tragèdia) planteja la qüestió problematitzant-la, presentant-la com a element de reflexió no exempte de qüestionaments (p.ex.: por a la diferència, l’immigrant com a possible element subversiu, la concessió de l’asil com a detonant d’un conflicte extern amb qui el persegueix)). Moltes tragèdies tenen com a tema el del refugiat/exiliat: Èsquil, Les suplicants, Les Eumènides; Sòfocles, Èdip a Colonos; Eurípides: Els Heràclides, Les Suplicants, Les Bacants. D’altres l’articulen amb els temes de la guerra (Els Perses d’Èsquil) i de la qüestionable dicotomia identitat/alteritat (nadius vs. estrangers, grec civilitzat vs. bàrbar).
Què, toquem pedra?
