powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.
Tres anys després del confinament, afectats tarragonins de la covid que encara arrosseguen seqüeles, asseguren que se senten abandonats. Lamenten que no els facin seguiment a través de la sanitat pública tot i elogiar el tracte que van rebre mentre van estar malalts o ingressats.
Manolo Cuétara va estar 3 mesos en coma i 1 mes en cures intensives. Es va contagiar l’octubre de 2020. Quan va sortir de l’hospital va estar 9 mesos en cadira de rodes, va perdre 28 quilos i un 35% de capacitat pulmonar. Confessa que el que més li ha costat és assumir que havia de posar el marcador a zero.
Olga Urbano es va contagiar per primera vegada de covid el novembre de 2020, quan encara no hi havia vacunes. La seva mare va morir i ella va sobreviure tot i que encara arrossega seqüeles. Ella ha estat 18 mesos de baixa i va tornar a l’estiu, al seu treball al cos de bombers, on ha demanat una adaptació de la feina perquè necessita estar asseguda amb una taula.
Diu que li ha quedat mal d’ossos permanent i migranya. També té artrosi arran del coronavirus. Ha explicat a Tarragona Ràdio que s’ha hagut d’adaptar a una altra vida. Abans li agradava fer curses i anar a córrer. De tot plegat, el que més lamenta és no haver pogut enterrar la seva mare.
Olga Urbano ha agraït l’ajuda que va rebre del Grup d’Emergències Mèdiques dels Bombers que van estar pendents d’ella durant tot aquest temps.
El doctor, Conrad Casas, va ser el Sub-director regional de Salut Pública al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre durant els primers anys de covid. Tres anys després del confinament, ha recordat als micròfons de Tarragona Ràdio la falta d’informació que hi havia.
Confessa que van ser uns dies molt durs i que tot plegat generava incertesa i neguit. Recorda en especial la situació que qualifica de ‘terrible’ a les Residències d’avis.
