Desesperant però il·lusionant. Increïble però real. Innocents però perillosos. El partit del Nàstic a Ponferrada té desenes de lectures i totes elles, amb dos dits de front, poden ser vàlides. Els grana han aconseguit extreure un punt d’un camp complicat però ho han fet després d’un matx que, amb la definició d’un altre equip amb futbolistes molt més mortals als darrers metres, podria haver finalitzat amb un escandalós 2 a 5 a l’electrònic. Els jugadors entrenats per Vicente Moreno no han estat encertats de cara a la porteria de Roberto Santamaría i han demostrat molta innocència a l’hora de la veritat, fet que no ha d’embrutar l’excel·lent imatge d’un equip que ha dominat, ballat i esmicolat un rival que tindrà malsons amb l’actuació nastiquer al Toralín.

El Nàstic ha estat superior. A la seva manera, però superior. Els grana han dominat l’esfèric en bona part de l’encontre i quan no ho feien aguantaven perfectament les arribades, que no ocasions, de la Ponferradina. L’espectacle d’ocasions tarragonines l’ha encetat un Naranjo que, partint des de l’onze inicial per primer cop a la lliga, s’ha fabricat ell sol dues ocasions claríssimes de gol que no ha sabut traduir. La primera clara ha arribat després de dos tímids intents en una falta directa i un xut des de la frontal. Passat l’equador del primer temps, una pilotada des de la defensa era punxada per Naranjo dins de l’àrea gràcies a un control qualitat que l’ha deixat sol contra Santamaria. Malauradament, el gran control ha acabat amb una pèssima definició. La segona ocasió, la més clara del primer temps, ha arribat al minut 38. L’ex del Recreativo s’ha realitzat una autopassada que l’ha deixat sol contra el porter. Potser per l’errada anterior o per l’excés de companyonia, Naranjo ha decidit realitzar una passada de la mort per Rayco en lloc de xutar i provar fortuna.

El matx arribava al descans amb un Nàstic que havia perdonat dues ocasions clares de gol davant una Ponferradina que arribava tímidament i, quan ho feia, veia com la defensa grana no patia en excés per desfer el perill. Les sensacions del primer temps, amb un Nàstic superior en sensacions i ocasions, han tingut continuïtat al segon període. Sense quasi temps a situar-se sobre el camp, un xut de Marcos des de l’interior de l’àrea ha acabat amb l’esfèric a la base del pal esquerre de Santamaría. Per si fos poc, minuts més tard Rayco ha tingut la quarta ocasió clara de gol dels grana amb un xut que s’ha estavellat a l’exterior de l’escaire esquerre. El públic local començava a xiular i la tragèdia s’ensumava. Vicente Moreno, davant la manca de definició i el desgast de la davantera, movia banqueta. Introduïa al camp a Xisco Muñoz i Álex López per Marcos i Xavi Molina. El de Calafell, que ha jugat el seu segon partit com a grana lluny de Tarragona a la lliga, ha vist com Santamaria tornava a treure el gol després d’un cop de cap que es dirigia a la base del pal dret. Quan els grana començaven a desesperar-se, la llei no escrita del futbol s’ha tornat a complir.

Una arribada per la banda dreta de la Ponferradina acabava amb una intervenció de Mossa dins de l’àrea. El valencià no tocava la pilota davant un Acorán que, realitzant una dosis magistral de teatre, s’ha deixat caure sense que hi hagués contacte enganyant l’àrbitre per a xiular penal. Els grana, que havien merescut anar guanyant per golejada, veien com un penal inventat i totalment injust situava l’equip per darrere al marcador després que Yuri, per partida doble, transformés la pena màxima. Era inversemblant: el Nàstic atropellava en ocasions al rival però perdia. Lluny de perdre els nervis, els de Vicente Moreno han seguit practicant el mateix futbol sobre el camp. Aquest no era el problema: era la solució. I, després de tant intentar-ho i acumular més de 300 minuts sense marcar una diana, Xisco Muñoz ha vist porteria. El balear, que només feia 14 minuts que era sobre el camp, aconseguia batre Santamaria amb un toc subtil amb la bota dreta. Si la justícia en el món del futbol existeix, aquesta s’estava produint sobre el Toralín. De totes maneres, el Nàstic seguia mereixent més.

I com l’alegria sempre dura poc a casa del pobre, en la primera i lleugera errada defensiva grana, Basha ha engaltat un xut des de la frontal que ha sorprès la defensa grana i ha acabat endinsant-se entre els tres pals d’un Reina que no donava crèdit. El Nàstic havia aconseguit el més difícil (empatar) i només era capaç de mantenir-ho dos minuts. Faltaven 12 minuts pel final i els tarragonins tornaven a perdre de forma incomprensible. El Nàstic no mereixia perdre, ni per ocasions ni per sensacions. Digueu-li karma o digueu-li com vulgueu, però després de perdonar fins a sis ocasions clares per marcar, el gol de l’empat final ha arribat d’un rebot totalment afortunat. El calafellenc Álex López ha pogut engaltar un xut des de la frontal al minut 81 i, després de rebotar en un defensor local, Santamaria ha quedat venut i l’esfèric ha entrat a poc a poc entre els tres pals dels del Bierzo. Era el 2 a 2, un mal menor per un equip que tenia 9 minuts per fer justícia i emportar-se la victòria cap a casa.

Malgrat intentar-ho, deixant una gran imatge sobre el camp d’un equip valent i del que cal sentir-se orgullós, el tercer gol tarragoní no ha arribat i Ponferradina i Nàstic s’han repartit un injust i immerescut empat. El matx deixa lectures múltiples que cal analitzar: els grana han atropellat al rival al seu propi camp però no han definit davant el porter rival. No és el primer cop que succeeix, només cal recordar el partit contra l’Alcorcón o Albacete al Nou Estadi, i malauradament sembla que tampoc serà el darrer cop que ho veiem. Sigui com sigui, aquest Nàstic lluita. Aquest Nàstic se supera dia a dia i demostra que és un grup ambiciós. Avui no han jugat habituals com Emaná, Giner o Jean Luc i s’ha demostrat que no tenen sostre. L’únic sostre que té l’equip és una manca de gol que no preocupa Vicente Moreno. Com diria el valencià, són ratxes i mentre es generin ocasions, no cal preocupar-se’n. Esperem que la dinàmica canviï aviat.