Després de visitar l’Amfiteatre de Tarragona amb Diego Gallardo, Xavi Hernández ens porta a un altre lloc emblemàtic de la ciutat, el balcó del mediterrani. Malgrat la seva joventut, Xavi porta ja molts anys lluny del seu Maó natal, encara que sempre que se li pregunta per la seva terra té paraules de nostàlgia. Després de la seva última temporada com a junior a les illes, Xavi va posar rumb a la península per passar per Vic, Zaragoza, Alacant, i ara Tarragona.

Per què has escollit el balcó del mediterrani?
Va ser el primer lloc de Tarragona que vaig visitar quan vaig arribar aquí. Vaig venir amb Dani Martínez i Nil Sabata alarribar i em va agradar molt. Les vistes són precioses i si fa bon dia s’està molt bé passejant per aquí. A més em van dir que tocar el balcó dóna sort. Jo sóc una mica supersticiós, així que haig de venir a tocar-ho. Sempre ho recordaré com el primer lloc que vaig visitar de la ciutat

Com va ser la teva primera sensació en arribar a Tarragona?
És una ciutat més familiar que Saragossa o Alacant, que és d’on venia. La sensació que reflecteix Tarragona és de ser una ciutat acollidora. Ja tenia bones referències, però la veritat és que m’agrada molt. La part antiga m’agrada moltíssim, a més està tot més a mà.

Què té Maó que no tingui Tarragona?
Sempre que em pregunten sobre Menorca faig pàtria. Tot el tema de les platges i les cales és un altre nivell. Aquí hi ha platges, però són diferents, les de Maó estan a un altre nivell.

 

Què té Tarragona que no tingui Maó?
Tens més opcions. Maó és petit, aquí tens de tot.

Com notes que es viu el bàsquet a Tarragona?
Em baso en el fet que porto quatre anys jugant contra el CBTamb altres equips, guanyar en el Serrallo és molt difícil. Si l’afició es posa és molt sorollosa i pot ajudar molt a l’equip. Crec que el que falta és que ells mateixos s’adonin de la seva importància, són un jugador més, i quan han estat recolzant a mort a l’equip, és molt difícil que es portin la victòria del Serrallo.

Com es veu des d’altres clubs el treball que fa el CBT amb el seu projecte Km0?
Es veu amb tot el mèrit que té. Estar aquí amb gent de la casa, que porta molts anys en el club, sempre que es parla de la pedrera del CBT hi ha molt bones referències, això fa que el club inspiri confiança des de fora. Jo no m’hauria pensat tan seriosament venir aquí sense aquest tipus de confiança. A més, els resultats estan aquí, aconsegueixen treballar sense perdre la professionalitat però d’una forma més familiar, més propera. Això s’agraeix. A més, com a jugador et lleva pressió i et dóna confiança.

 

Acomiadem a Xavi Hernández i ens anem del balcó del mediterrani a la recerca d’una pròxima destinació. Xavi seguirà venint a “tocar ferro” com un tarragoní més, un costum que ha de donar-li la sort que necessita per portar al CBT a aconseguir els seus objectius. El proper protagonista de “Bàsquet i territori” serà Nil Sabata, el jugador d’Artés ens portarà al seu racó favorit de Tarragona