Descobrir el patrimoni arquitectònic a través del tacte i validar l’eficàcia dels models arquitectònics tàctils per millorar-ne la seva comprensió. Aquest és el doble objectiu de la jornada impulsada aquest matí per la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Palma de Mallorca amb la col·laboració de la UNED i el suport de la Fundació ONCE. A través de tres tallers, persones amb i sense disfunció visual han pogut “veure” amb les mans, experimentar la forma i textura reals i entendre així l’escala dels edificis i jaciments arqueològics.

La percepció́ espacial és un component essencial per interactuar amb l’entorn construït. Però les persones amb disfunció visual s’enfronten a barreres importants per accedir a aquest tipus d’informació, i això limita la seva participació plena en l’experiència patrimonial. Davant aquest repte, la jornada ha volgut posar a l’abast de persones amb disfunció visual i d’altres que veien correctament maquetes tàctils de fragments arquitectònics de catedrals i de jaciments arqueològics de la ciutat romana de Complutum, amb l’objectiu d’explorar noves vies d’inclusió sensorial.

L’experiència ha estat possible a partir de tres tallers en els que els participants han interactuat amb les maquetes en condicions de privació visual total (o bé per disfunció o bé perquè s’han tapat els ulls). En el primer s’hi ha exposat maquetes de catedrals fetes a partir de models reals, que han estat prèviament digitalitzades i, per tant, són fidedignes a la seva arquitectura. Això ha permès als participants percebre la textura real de la pedra i entendre millor l’escala i la complexitat arquitectònica dels edificis.

El segon taller s’ha centrat en elements arquitectònics geomètricament complexos, on han tingut un especial protagonisme les obres d’Antoni Gaudí, amb peces originals com xemeneies del Palau Güell i altres elements que l’arquitecte va crear a Mallorca.

La tercera taula ha consistit en apropar els jaciments arqueològics a les persones invidents a través de maquetes detallades, també obtingudes mitjançant digitalització.

“Normalment s’acostumen a fer abstraccions en 3D, però nosaltres hem volgut anar més enllà i portar maquetes que contenen les imperfeccions reals de cada obra”, explica Albert Samper, investigador de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la URV, que ha liderat l’activitat, juntament amb David Moreno, també de l’ETSA. “A les peces de les catedrals es pot apreciar a través del tacte com és la textura de les pedres de la catedral. L’experiència és el més proper a una visita real, i amb això volem aconseguir que les persones que no poden veure aquest tipus d’arquitectura la puguin tocar i es facin una idea molt aproximada de com és l’escala real”, afegeix l’investigador.

Les persones que han participat han avaluat la utilitat d’aquests tallers, i això permetrà recollir dades sobre la comprensió espacial, el nivell de detall percebut, la facilitat d’interpretació i l’experiència general. Els resultats d’aquesta avaluació aportaran dades sobre l’efectivitat d’aquestes eines tàctils i serviran per valorar la seva utilitat com a suport accessible en la tasca de guies turístics i educadors patrimonials.