L’aparició d’unes restes romanes en un solar a tocar del centre de Tarragona ha aturat la urbanització de 62.500 metres quadrats en els quals estava previst construir-hi més de 300 habitatges. La troballa es va fer a l’octubre i ara la Generalitat ha dictaminat que cal preservar els bens patrimonials i que si es vol tirar endavant la construcció, cal refer el projecte d’urbanització. De fet, els vestigis han sorgit “entre dos futurs carrers”, detalla el conseller de Patrimoni l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García. Això trastoca els plans dels promotors però també del consistori, que tenia l’esperança que la iniciativa tirés endavant perquè és una peça clau en la connexió entre el centre i el barri de Sant Pere i Sant Pau.

Els terrenys es troben a l’avinguda Andorra, a l’inici de l’N-340, en la zona compresa entre l’avinguda Catalunya i l’autovia A-7. El conegut com a Pla Parcial 1 (PP1) ve de lluny. De fet, era el primer pla parcial que estava previst desenvolupar segons el POUM de 1985. Després d’anys d’abandonament i de diferents propostes, un grup de promotors amb InmoCaixa com a inversor majoritari va decidir impulsar la urbanització del solar i la construcció d’uns 330 habitatges. A l’ajuntament el projecte li encaixava per la voluntat “d’omplir” espais buits entre el centre i els barris i fa un any va aprovar el projecte d’urbanització.

Però a l’octubre, durant les prospeccions arqueològiques preceptives i prèvies a la construcció, van aparèixer restes romanes, entre les quals hi ha “uns carrers romans i un element segurament funerari”, indica García. Després de negociacions entre promotors, consistori i Generalitat, la comissió de Cultura del Govern ha determinat que el projecte d’urbanització previst és incompatible amb la conservació de les restes. De fet, fins i tot es va plantejar la possibilitat de traslladar els vestigis, una proposta que va ser rebutjada.

“Les restes arqueològiques de la ciutat de Tarragona tenen la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica, és a dir, la màxima protecció que es pot atorgar segons la llei de patrimoni cultural català”, apunten des del Departament de Cultura. Tal com apunten des de Cultura, els vestigis “són de domini públic, tot i que el terreny pertany a la propietat actual”.

Així doncs, segons les indicacions del Govern, “les restes hauran de quedar protegides en una zona lliure d’edificació o vialitat”. Amb tot, la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Tarragona “ha demanat finalitzar la delimitació de les restes” i la seva protecció. Una tasca que hauran de fer els promotors “per saber exactament quina és la superfície ocupada” pel jaciment. Posteriorment, caldrà que modifiquin “el projecte d’urbanització per deixar les restes protegides en un espai lliure”. Si aquest pas s’acaba produint, García reconeix que “dependrà dels privats, que són els que volen tirar endavant el pla parcial”.

De moment, no es parla encara de museïtzació, ja que tot plegat es troba en un estadi inicial. A dia d’avui, al solar, entre matolls, vegetació i alguna tenda on hi viuen persones sense sostre, hi ha el rastre de les prospeccions amb les restes a l’aire lliure i monticles amb la terra extreta.