Alícia Bayán: “Falten més dones al cos d’Agents Rurals”

Primera prova de foc aquest cap de setmana per als Bombers, a les portes de Sant Joan. Es preveu una campanya forestal «clàssica», però que es pot complicar molt en funció de les altes temperatures previstes, el vent i una sequera que encara fa estralls.

De fet, no s’esperen pluges significatives fins a l’agost. Les abundants precipitacions de finals de l’any passat, després de dos anys de sequera extrema, han fet créixer notablement la vegetació als boscos, un fet que ara es tradueix en més combustible sec.

El bosc està deshidratat i també hi ha molts arbres morts. Això, combinats amb les altes temperatures previstes i els episodis de vent, formen un còctel ideal per atiar els focs.

La tendència dels últims anys constata que la campanya s’avança cada cop més i que es registren incendis fora del que es considera la temporada clàssica, fins i tot en mesos d’hivern, a causa del canvi climàtic i l’abandonament d’explotacions rurals.

Aquest dimecres s’ha presentat a l’edifici del 112 la campanya forestal i s’ha alertat que, en funció de com evolucioni l’estiu, podem tenir uns mesos molt complicats.

Parlem de la campanya amb la Cap de l’Àrea Regional de Tarragona dels cos d’Agents Rurals, Alicia Bayán.

Molt bon dia. Hola, molt bon dia.

Punt de sortida d’aquesta campanya, que es preveu —s’ha dit— “clàssica”, però amb tot un seguit de riscos?

Sí. Tot i que arrosseguem aquests mesos plujosos de finals del 2025, ens hem trobat amb un maig força calorós.

Som en una regió on, si hi sumem les altes temperatures i el vent, que hi impacta sempre amb tanta força, s’ha produït un creixement important de l’herba. Això genera el que nosaltres anomenem combustible fi i fa que hi hagi una gran disponibilitat de material susceptible de cremar.

Si a això hi afegim els anys de sequera que hem patit entre el 2021 i el 2024, hem de tenir en compte que, a banda d’aquest combustible fi, encara hi ha molts arbres morts acumulats sobre el terreny, especialment en zones com el Montmell i el Baix Penedès, per exemple.

Això és nou o és una tendència que es va acumulant any rere any com a conseqüència del canvi climàtic?

És una tendència que es va acumulant com a conseqüència d’aquest context de canvi climàtic. És una de les feines que tots els cossos operatius han d’assumir i que han de treballar cada any, millorant la seva tasca sobre el terreny.

Com tenim el bosc? Doncs el tenim molt carregat de combustible: d’aquests arbres morts que comentàvem, del combustible fi, i amb una gran massa forestal que, any rere any, continua augmentant.

Comentava un company —del GRAF—que hi ha boscos que fins ara no feien patir gaire, i parlava dels Pirineus, fins i tot de Prades aquí o dels Ports, on hi ha molta vegetació, però que han de començar a patir, perquè són boscos que poden ser vulnerables fins i tot a l’hivern?

Correcte. Nosaltres estem en una zona mediterrània i estem acostumats al foc, d’alguna manera; hem vist molts incendis, tots els que som aquí. Però sí que hi ha zones que no s’han cremat mai i que no han patit mai aquesta problemàtica.

Parlem de boscos amb arbres molt grans, ja consolidats, i la pèrdua d’aquesta biodiversitat al nostre territori pot ser molt preocupant.

Dèieu que hi ha molta massa forestal al bosc, i de fet hem vist molts pins cremats o morts a conseqüència de la sequera. Hi ha molt bosc afectat?

Correcte. Només cal passejar per una zona boscosa per veure aquestes àrees que han estat molt afectades per la sequera, per aquesta acumulació d’anys amb poca pluja, o pràcticament sense pluja en alguns casos.

Heu fet referència, amb els companys de Bombers, apel·lant a la ciutadania com a corresponsable perquè tinguem el millor incendi —el millor incendi és aquell que no comença, com deia la delegada del Govern. És així, doncs? La ciutadania també hi té molt a veure?

La ciutadania és part de la solució. Els cossos operatius, que estem sobre el terreny, treballem de manera coordinada amb les administracions i amb la resta de cossos, i també fem aquesta crida a la ciutadania perquè col·labori, perquè sigui responsable i ens ajudi a protegir els boscos i els espais naturals. Evidentment.

En tenim molts aquí, al territori. Tenim molt bosc, encara que no ho sembla?

Tenim molts boscos i molts espais naturals que s’han de protegir.

Ja no només parlem de boscos: ara parlem de la campanya forestal, però també d’entorns meravellosos, com les zones de costa, que igualment s’han de protegir perquè tenen fauna i flora.

Per tant, és una feina que hem de fer entre tots. Hem de sentir-nos partícips d’aquesta tasca, que ja s’està fent i que, sincerament, crec que en el futur farem cada dia millor.

Com és la feina dels agents rurals? Com és el dia a dia d’un agent rural?

És una gran feina. Moltes persones pensen que només treballem en zones forestals, però en realitat treballem en quatre grans àmbits: la protecció de la fauna, de la flora i, evidentment, la gestió forestal, que és un àmbit que ja ve d’abans.

També fem el que anomenem treball de camp o presència als espais naturals, que consisteix a evitar, d’alguna manera, que es produeixin contaminacions a les aigües i a tot el medi ambient. Parlem de contaminació hídrica, acústica i atmosfèrica.

És a dir, no ens centrem només en la gestió dels boscos, sinó que la nostra feina va molt més enllà.

Ara us centreu en la campanya forestal. En els propers mesos, ja dèiem que no hi ha previsió de pluja fins a finals a l’agost, tot i que caldrà veure com evoluciona la situació. Per tant, hem d’estar molt atents, també per l’augment de les temperatures i del vent, ja que som un territori ventós?

Som un territori de vent. Jo sempre soc optimista i espero que realment hi hagi pluja a l’agost, però evidentment hi ha tendències i previsions. Tot i així, l’any passat, com sabem, i també en anys anteriors, va ser força sec, tot i que al final van arribar aquestes pluges que ens van anar tan bé. Aquí a la regió vam tenir la sort que hi va haver poques hectàrees cremades.

Però és cert que hi ha una tendència a un augment de la calor, cada vegada més calor, i hem d’anar amb molta, molta cura.

Els Agents Rurals teniu la feina d’esbrinar per què s’ha incendiat el bosc o per què s’ha produït un incendi. Abans comentaves els diferents factors que hi ha al darrere d’un incendi forestal: són diversos i, en alguns casos, fins i tot intencionats. En definitiva, fes-nos una mena de radiografia del què hi ha al darrere dels incendis.

Al darrere dels incendis hi ha diferents casuístiques, com ja has comentat. Hi ha la negligència, que pot ser, per exemple, una crema agrícola mal apagada. També hi ha causes naturals, com la caiguda d’un llamp o fins i tot de petits meteorits, tot i que en els 19 anys que porto al cos d’Agents Rurals encara no me n’he trobat cap.

També hi ha la intencionalitat, com dèiem, que sovint és un factor present. D’altra banda, hi ha els accidents, com podria ser el d’un vehicle o la presència d’una guspira que provoqui un incendi forestal, entre moltes altres causes.

En definitiva, tenim una gran radiografia de causes possibles i hi ha molta investigació al darrere, però la recerca de les causes d’un incendi sempre és una feina complexa i laboriosa.

A nivell d’hectàrees, parlàvem d’un any que va ser terrorífic pel que fa als incendis, fa alguns anys —crec que el 2021 o el 2022, ho dic de memòria—, però sé que l’any passat no va ser, almenys aquí, tan greu, i no es van cremar gaires hectàrees.

No, el 2021 sí que es van superar, si no m’equivoco, les 1.700 hectàrees a la regió de Tarragona. Afortunadament, l’any passat es van cremar poc més de 21 hectàrees.

Per mi, una hectàrea sempre és molt; una sola hectàrea ja és molt. Però, si fem la comparativa, és millor que hagi estat un any com l’any passat.

A nivell d’efectius, esteu bé? Perquè també s’anunciava fa poc aquest pla estratègic de cara al 2030. Hi haurà un augment d’efectius també aquí a la nostra regió?

Sí, ara estem al voltant dels vuitanta agents a la regió de Tarragona. L’any passat, com us comentava, havíem arribat a ser-ne prop de cent, però hem tingut moltes jubilacions, enguany, que també s’ho mereixien. El pla estratègic preveu que de cara al 2030 a Tarragona siguem aproximadament uns 186 agents.

Per tant, si algú vol ser Agent Rural, ara ho té bé, no?

Ho té molt bé. A més, estem en un moment en què som afortunats, perquè hi ha la previsió que cada any hi hagi una convocatòria.

De fet, la convocatòria que entrarà ara començarà el curs a l’Escola de Policia el 14 de setembre. La idea és que cada any hi hagi persones que es facin agents rurals, que després facin les pràctiques i que s’incorporin ja al nostre col·lectiu.

És una feina molt vocacional?

Sí, és una feina molt vocacional. Sincerament, si t’agrada, t’agrada molt.

Passes moltes hores a la muntanya, entenc, o al medi rural, no?

Al medi natural, diguem-ne. Sí, sí, evidentment. També ens movem per altres àmbits. Fem molta educació ambiental i tenim un programa d’educació que ara es reforçarà amb el pla estratègic, però que ja fa molts anys que portem a terme. Jo mateixa l’he fet i és una feina molt agraïda. És molt satisfactòria, personalment, sí.

Doncs ja ho sabeu: si us voleu apuntar, hi ha aquestes places que es convocaran ben aviat dins d’aquest pla estratègic de cara al 2030.

Parlem amb la cap de l’Àrea Regional dels Agents Rurals, Alícia Bayán, d’aquesta campanya forestal que s’acaba de presentar i que ens obliga a estar molt alerta de cara a aquest cap de setmana i a Sant Joan, la setmana vinent, ja que és, de llarg, el dia de més feina de l’any per als Bombers i també per a vosaltres?

Correcte. Nosaltres ja fa temps que hem preparat aquesta campanya de la revetlla de Sant Joan. Realment ens dona molta feina. No parlem només del dia 23, sinó del període que comença a partir de la setmana vinent; de fet, ja des d’aquest cap de setmana posarem en marxa un dispositiu especial.

Comptem també amb reforços, i esperem que sigui una campanya similar a la de l’any passat, que va ser bastant tranquil·la i amb un comportament molt adequat per part de la ciutadania.

Volem agrair aquest comportament, que va ser exemplar. La ciutadania va participar en la festa, com ha de ser, però sempre respectant el medi, els boscos i l’entorn, que és el que ens interessa a tots.

Tornant als incendis i posant també sobre la taula la vostra experiència al cos, la velocitat de propagació dels incendis —a la qual fèieu referència— ha anat batent rècords any rere any, i l’any passat no va ser una excepció. Què implica això a l’hora de determinar el focus o la causa d’un incendi, aquestes velocitats tan elevades de propagació?

Implica, evidentment, molta investigació. Abans em preguntaven per què, a vegades, no podem determinar una causa de manera ràpida, però és un procés complex.

Hi ha ocasions en què les investigacions són més ràpides, perquè es veu clarament el punt d’inici i hi ha molts testimonis, i això facilita molt la feina. Però també ens hem trobat amb investigacions que s’han allargat mesos.

Si es vol fer bé i encara no es té la causa clara, cal treballar pas a pas, amb molta cura, per intentar no equivocar-se. I també cal assumir que potser hi ha un petit percentatge de casos en què no es podrà determinar la causa amb certesa, però sí que es poden recollir dades que, amb el temps, es van acumulant.

Potser al cap d’un any o dos, aquesta acumulació d’informació permet establir la causa i completar l’expedient amb la resposta que es buscava.

Té la seva complexitat, no? És a dir, no és l’endemà d’extingir-se l’incendi, no sempre podeu saber per què ha passat?

Normalment no, normalment no. Si ho vols fer bé, ho has de fer amb calma, sempre, sempre.

A vegades tenim la sort que el dia següent ja ho saps, això sí que ens passa, però jo crec que quan es treballa amb calma i formes un bon equip és quan tens un resultat que és totalment fiable i òptim.

Per a aquells que es pregunten com és possible que, després d’haver plogut tant a finals d’any, puguem estar en una situació potencialment complexa aquest estiu, què els diries?

Doncs que, si recordes el maig, hem viscut un episodi en què molta gent deia que ja semblava estiu perquè feia molta calor.

Què passa quan fa molta calor? Tothom ho pot veure al seu jardí. Una planta, simplement una planta: si no la regues durant un mes, i li toca el sol i el vent, què li passarà? S’assecarà.

I quan una planta s’asseca, perd el recurs hídric i la humitat que acumulava. En aquest cas, es converteix en un combustible ideal per iniciar o afavorir la continuïtat d’un incendi forestal.

Això és el que ens trobem ara: boscos amb una alta densitat d’aquest tipus de combustible.

Un altre aspecte que preocupa especialment els companys de Bombers és la simultaneïtat d’incendis, és a dir, que hi hagi més de dos incendis grans alhora. Això és crític, perquè, segons el cas i la seva intensitat, hi pot haver moments en què no hi hagi prou capacitat d’extinció, que és el que s’ha comentat.

Evidentment, davant d’una simultaneïtat, cal diversificar els operatius i els efectius. Això ens passa a tots: a Bombers, als Agents Rurals i fins i tot al 112 d’emergències, que rep moltes trucades. Sempre és més complex gestionar diversos incendis alhora que no pas un de sol, perquè quan tot es concentra en un únic focus es poden destinar tots els recursos a aquell punt.

En canvi, si s’han de repartir, la situació es complica. En definitiva, si hi ha molts incendis simultanis, no és beneficiós per a ningú: ni per als cossos d’emergència ni per a la ciutadania.

En el cas dels Bombers, jo no hauria de parlar per ells, però evidentment estan més que preparats per afrontar també aquesta mena de situacions.

Fem una mica de pedagogia del Pla Alfa, especialment dels nivells 3 i 4, ja que en els darrers anys hi ha hagut modificacions, sobretot pel que fa al nivell 4.

Sí. El juny del 2024 es va impulsar la proposta de crear el Pla Alfa 4, que ja indica un risc extrem, molt extrem, d’incendi forestal. El Pla Alfa 3, per la seva banda, implica que totes les activitats que s’havien autoritzat en situacions de risc d’incendi queden suspeses, i ens centrem principalment en la vigilància per evitar cremes, focs d’esbarjo o treballs al medi natural que puguin generar risc.

Hem vist que, mentre el Pla Alfa 2 s’estabilitza en el temps —amb dies actius recurrents al llarg de l’any—, el Pla Alfa 3 s’activa cada vegada més, i el Pla Alfa 4 també, especialment en els anys 2024 i 2025.

Curiosament, a la regió de Tarragona hem tingut menys incendis, però s’han activat més vegades els nivells 3 i 4. El Pla Alfa 4 implica ja el tancament dels espais forestals i la posada en marxa de tot un dispositiu operatiu que s’ha de preparar amb antelació.

L’any passat va ser especialment complex pel que fa a aquests tancaments. Potser “complicat” no és la paraula més precisa: vam haver de desplegar un operatiu de gran envergadura a Tarragona, i també a la resta de Catalunya.

A vegades hi viu gent en aquestes zones. En aquests casos, cal evacuar persones, ramats o animals de companyia?

No, no ens referim a això. Als massissos forestals hi viu gent i hi ha diversos nuclis habitats. Evidentment, si es decreta el tancament d’un massís forestal, els veïns i els ramaders hi poden continuar accedint perquè són a casa seva o hi desenvolupen la seva activitat. Això sí, se’ls informa del que es pot fer i del que no es pot fer.

El que no es permet és l’accés de persones que hi vulguin anar d’excursió o a passejar per la muntanya.

Tothom té dret a gaudir del medi natural, però aquestes mesures es prenen per protegir l’espai i, sobretot, per garantir la seguretat de les persones. En cas que es produeixi un incendi forestal, és millor que no hi hagi ningú dins del massís. És millor per als Bombers, per a nosaltres i, sobretot, per a les mateixes persones.

L’any passat, de fet, vam haver de fer diversos tancaments.

El Pla Alfa, quan s’activa, es representa amb diferents colors al mapa. I el color més intens indica el màxim nivell d’alerta. Expliqueu-nos què significa cada color.

El color més intens correspon al Pla Alfa 4. El vermell identifica el Pla Alfa 3. Jo crec que la ciutadania ja està força acostumada a consultar el Pla Alfa, i m’agrada que ho tingui en compte a l’hora de planificar qualsevol activitat: una excursió, una sortida o qualsevol altra activitat al medi natural.

Crec que aquesta conscienciació s’ha aconseguit al llarg dels anys, i és gràcies, en bona part, a la feina dels Agents Rurals, que s’han implicat molt en la divulgació i en explicar què significa el Pla Alfa per a tothom.

Com podem explicar que els incendis formen part del nostre clima mediterrani i que, per tant, en determinades circumstàncies, formen part de la dinàmica natural dels ecosistemes?

Formen part de la nostra realitat i del nostre paisatge. Si mirem enrere, veurem que sempre hi ha hagut incendis forestals. Això no vol dir, en cap cas, que els desitgem.

Vivim en un clima mediterrani, amb episodis de vent, temperatures elevades i una vegetació que pot actuar com a combustible. A més, tenim una gran presència de pins, una espècie que forma part del nostre paisatge forestal i que té unes característiques que afavoreixen la propagació del foc.

Per això estem acostumats a veure incendis forestals. Potser el que no ens resulta tan habitual és veure grans incendis forestals, amb comportaments molt extrems.

I sí que és cert que potser ha arribat el moment d’assumir que aquests grans incendis forestals es poden produir i que ens hi hem de preparar cada vegada millor.

Abans vèiem una imatge d’un cabirol per la zona de la Mussara. Tenim cabirols per aquí, quan fa uns anys pràcticament no n’hi havia. Als Ports també n’hi ha, oi?

Sí, ara hi ha cabirols pràcticament a tot arreu.

Jo crec que ja ens estem acostumant a veure’ls. Tenen disponibilitat d’aliment, especialment a les zones agrícoles, i per això sovint s’hi apropen.

El problema és que, de vegades, provoquen accidents de trànsit i, per tant, cal anar-hi amb molta precaució.

És un animal que desperta molt interès entre la gent perquè és molt bonic i simpàtic de veure. Però la seva presència també pot comportar problemes, sobretot per als pagesos, i també des del punt de vista de la seguretat viària.

S’ho menja tot, el cabirol. Fins i tot el raïm verd; li agrada tot.

Sí, està clar, s’ho menja pràcticament tot.

Porteu un parell d’anys ja en el càrrec?

Hi estic a punt. Aquest juliol farà dos anys que vaig assumir el càrrec.

La primera dona en aquest càrrec en tota la història dels Agents Rurals? Almenys aquí a Tarragona?

A Tarragona, sí.

Soc la segona dona a escala catalana. La primera va ser l’Anna Servent, cap de l’Àrea Regional dels Agents Rurals de l’Alt Pirineu. Jo soc la segona a nivell nacional, però la primera a Tarragona.

Falten més dones al cos d’Agents Rurals? Ho dic perquè ara hi haurà noves convocatòries i potser és un bon moment per animar-les.

Et repetiré la frase: sí, falten més dones al cos d’Agents Rurals.

Animo totes les dones que vulguin formar part d’aquest cos a fer el pas, perquè l’objectiu és que sigui un cos cada vegada més igualitari. Al cap i a la fi, es tracta d’això: de tenir un cos format per homes i dones en igualtat de condicions.

I acabem amb una crida perquè tingueu poca feina, tant vosaltres com els Bombers. Un missatge per a tothom que ens escolta perquè aquest estiu hi hagi el mínim nombre d’incendis possible. Tot i això, segur que feina no us en faltarà, perquè la tasca preventiva s’ha de fer igualment.

La feina preventiva és la més important. Nosaltres fem prevenció durant tot l’any i estic convençuda que la ciutadania també contribuirà a aquesta prevenció amb un comportament responsable.

Tant de bo sigui així. Alícia Bayán, moltes gràcies.

Moltes gràcies a tu.