De tots els elements químics que han ocupat titulars els darrers anys, cap ha portat tants somnis —i tants maldecaps— com l’hidrogen.

És lleuger, no contamina quan es crema, i només produeix vapor d’aigua. És, en teoria, el combustible ideal per a una transició energètica que deixi enrere els fòssils. Però com sempre, la química no és només una qüestió de resultats. És una qüestió de processos.

I obtenir hidrogen pur no és fàcil. Avui dia, més del 95% de l’hidrogen que es fa servir al món prové de fonts contaminants: metà, gas natural, petroli. L’anomenat “hidrogen gris”. Només una petita fracció es produeix a partir d’aigua i electricitat provinent de fonts renovables. Això és l’hidrogen verd: el que voldríem, però encara no tenim del tot.

A Catalunya, la xarxa H2CAT aplega centres de recerca, entre ells l’ICIQ, i empreses per canviar aquest escenari. A Tarragona, ja circulen autobusos impulsats per hidrogen, i les infraestructures per generar-lo de manera neta comencen a fer-se realitat. Però el camí és lent. I car. I ple de preguntes.

Qui el produeix? Com l’emmagatzemem? Quanta energia costa fer-lo?

És l’hidrogen el futur… o només un miratge renovable?

Mentrestant, la recerca acadèmica continua buscant maneres de trencar la molècula d’aigua usant la llum del sol. Com ho fan les plantes, però en condicions controlades, artificials, i orientades a una nova economia. I aquí entra el CO₂. Perquè si podem obtenir hidrogen a partir de l’aigua… potser el podem combinar amb el carboni que hem estat acumulant.

Potser, en lloc de limitar-nos a capturar el CO₂, podem transformar-lo. Fer-lo reaccionar. Fer-lo servir. Donar-li valor. 

Avui busquem el Blau de Prússia amb el doctor Sergi Grau, investigador postdoctoral al grup del professor Feliu Maseras, i Melanie Alexandra Cedeño, estudiant de Màster dins del programa IVORI, tots dos fent recerca al grup del Prof. Antoni Llobet.

En aquest nou capítol, hem volgut recordar un altre nom, el d’una nova pionera de la química. En la col·laboració que amb Woman Women’s Legacy, projecte europeu que contribueix en la inclusió de les dones i el seu llegat en els continguts educatius. Avui retrocedim novament en el temps amb Ana López Navajas, coordinadora del projecte, que ens rememora la figura de Caterina Sforza.

Aquest podcast en coproducció de l’ICIQ i Tarragona Ràdio, l’han fet possible Laura Hernández, Marta Llorens Fons i Joan Guillem Mayans, per part de l’ICIQ, i Josep Suñé, Laura Casas (veu en off IA) i Lluís Comes (mutatge de so) per part de Tarragona Ràdio. Amb disseny gràfic i muntatge audiovisual d’Adrià Suñé.

Blau de Prússia, el color dels incondicionals de la química

‘Blau de Prússia’ és el nou podcast coproduït per Tarragona Ràdio i l’ICIQ sobre la investigació química del Camp de Tarragona. L’objectiu principal és realitzar un podcast pioner que també s’emetrà al 96.7 FM en horari matinal per a totes les audiències, apropant així a la gent del territori la importància de l’activitat científica, i singularment de la química, que trobem a tot arreu i és clau a Tarragona.