La meitat de les persones ateses per Càritas Diocesana de Tarragona no té un lloc digne on viure. Durant el 2025, va acompanyar més de 10.000 persones. El 37% es troben en situació administrativa irregular, segons la seva memòria anual. De fet, l’entitat està tenint un paper rellevant en el procés de regularització extraordinari que està en marxa i en fa una valoració positiva.

L’accés a un habitatge digne segueix sent un dels principals factors de vulnerabilitat i de desigualtat social. Una de cada dues persones ateses per Càritas durant el 2025 patia aquesta situació i vivia en habitacions rellogades, amb persones que no són del seu nucli familiar, ocupant un pis o, directament, al carrer.

L’exclusió residencial és un fenomen que va en augment i que es cronifica i així ho demostren les dades de l’entitat: els seus programes d’habitatge i sensellarisme han crescut un 27% respecte el 2024. L’altre factor clau és la precarietat laboral i el fet que cada cop hi hagi més treballadors pobres, especialment dones. El director de Càritas Diocesana de Tarragona, Salvador Grané, afirma que «l’ascensor social està avariat».

El Servei de Migració ha assessorat 872 persones, un 17% més, i es van acompanyar unes 400 en el seu procés de regularització. Això abans de saber-se que s’obriria un procés extraordinari per a les persones migrants. Càritas ha ajudat desenes de persones a revisar la documentació o a demanar cita prèvia i ha expedit 11 informes de vulnerabilitat. Són pocs perquè «el procés ha funcionat bé entre les administracions i les entitats», segons Pilar Obiols, coordinadora de l’àrea d’Acció Social.

Durant el 2025, Càritas va concedir 333 ajudes econòmiques per cobrir necessitats relacionades amb l’habitatge.