Un curtmetratge, òpera prima d’un altafullenc, Adrià Suñé creatiu d’Opisso Studio, retrata un tema universal i un dels grans maldecaps de la societat actual: les dificultats per accedir a un habitatge. El curtmetratge es diu Casa i ja s’ha projectat per primera vegada aquest dimarts, en la secció FOCUS TARRAGONA, omplint la sala de la Violeta —jugava a casa— en el marc de l’Altafulla International Film Fest (Alt IFF 2026).

Per ser la seva òpera prima, el muntatge, protagonitzat per l’actriu Núria Blanch, i moltes col·laboracions corals del mateix municipi, que reflecteix maduresa creativa i molta ànima. Es tracta d’un debut que ja apunta maneres en un director novell que ja es perfila un cop vista l’estrena com una nova veu del cinema emergent del territori.

Actriu i director han passat pels micròfons de Tarragona Ràdio.

Adrià, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.

I també ens acompanya l’actriu principal, la Núria Blanch. Què tal?
Bon dia.

Sentim un fragment del tràiler?


El fet de viure en un poble com Altafulla, molt bonic, però buscar-hi un lloc per viure és difícil. Això és el que s’intenta reflectir. És realment un tema universal?

Sí, és un tema present a tot el territori, però en un poble com Altafulla es fa especialment evident. La gent que som d’aquí ens veiem una mica expulsats per la situació. No és una expulsió directa, però els preus obliguen molta gent a marxar. Qui treballa aquí, sovint en feines com l’hostaleria, no pot pagar un habitatge al poble.

Núria, com arribes al projecte?
Em va enredar l’Adrià. Em va dir que tenia una idea i que li agradaria que hi participés. A mi aquestes coses m’agraden, és la meva professió, i a més el tema em toca de prop com a persona d’Altafulla. Poder donar veu a una realitat que també vius és molt interessant.

El rodatge s’ha fet a casa teva, oi?
Sí, literalment. Com a casa, tal qual.

Com ha anat el rodatge?
Dins de les possibilitats, molt bé. Han estat unes 11 jornades, que no són poques per a un curt. Hem tingut diverses localitzacions i hem après molt.

Amb quin equip heu treballat?
Amb un equipàs. L’Adrià va reunir gent molt bona que ha elevat el projecte. Hem rodat en llocs i amb persones que ens han fet sentir com a casa, com el Faristol, o el bar Pont de Mar Leo, on faig de cambrera.

Quant dura el curtmetratge?
Uns 23 minuts amb crèdits.

En quin context es projecta?
Dins la segona edició de l’Altafulla International Film Fest. Demà hi ha la secció Focus Tarragona, amb produccions del territori. És important tenir espais així perquè aquí també hi ha talent.

Núria, alguna anècdota del rodatge?
L’escena del bar va ser molt divertida. És el bar on treballo, així que era com estar a casa. El meu personatge no té nom, però un company no parava de dir-me “Núria”, i havíem de repetir escenes. Ens vam fer un fart de riure.

També vam rodar una escena de cotxe de nit que dura pocs segons, però hi vam dedicar dues hores.

Adrià, és el teu primer curtmetratge. Com ha estat l’experiència?
No ho havia fet mai. La idea va sorgir arran de la primera edició del festival. Al principi és un procés solitari, però després, amb l’equip, tot es torna molt enriquidor. I sí, en vull fer més.

Núria, t’ha sortit la vena de directora?
Ja havia dirigit abans. Ara soc pedagoga teatral i dirigeixo muntatges escolars. M’agrada tot el que té a veure amb les arts escèniques.

Adrià, què pesa més: el guió o la imatge?
En el meu cas van junts. Vinc del món audiovisual i, quan escric, ja imagino les escenes. Vaig fer un storyboard molt detallat, i això ens va ajudar molt.

El missatge del curt és obert o directe?
S’entén perfectament, tot i que no s’explica de manera explícita. No volíem alliçonar ningú, sinó explicar una història dins d’un problema real.

Quin és el rerefons de la història?
Parla d’habitatge, però també de la solitud, del desplaçament i de perdre arrels. És una realitat que vivim nosaltres mateixos.

Com ha canviat Altafulla?
Molt. Hem passat d’uns 1.000 habitants a més de 6.000. Hi ha moltes segones residències i pisos turístics. El creixement és positiu, però també té conseqüències.

El títol Casa era definitiu des del principi?
Al principi era provisional, però el vam mantenir perquè és senzill i també té un sentit metafòric.

Quan es podrà veure?
Demà a les 19 h. És l’últim dels sis curts i després hi haurà col·loqui.

El festival s’allarga fins diumenge amb diverses activitats i espais.

Un desig final?
Llarga vida al festival.

Gràcies a tots dos i molta sort amb l’estrena.
Gràcies.