Un equip de la Universitat Rovira i Virgili (URV) investiga una nova tecnologia per als tractaments de càncer o hipertensió pulmonar. Es tracta de nanocàpsules intel·ligents que dirigeixen els fàrmacs exclusivament al teixit malalt. Tenen “la mida d’un virus i inferior a la d’una cèl·lula sanguínia” (entre 200 i 300 nanòmetres) i estan fabricades amb biopolímers compatibles amb l’ús mèdic. Que el fàrmac vagi exclusivament al lloc on ha d’actuar permet administrar dosis molt menors de medicació i, per tant, reduir la durada dels tractaments, així com minvar, en gran manera, els efectes secundaris. Tot i que queda molt per a la formulació final d’un producte farmacèutic, és una tecnologia que permetrà tractar altres patologies.

La recerca de la URV de les nanocàpsules intel·ligents va començar el 2018. L’equip ha aconseguit un alt nivell de control sobre la qualitat i la composició de les nanocàpsules i han fet proves in vitro, experiments en cèl·lules en condicions de laboratori, amb resultats “positius” que “indiquen que la tècnica funciona i té potencial”.

Actualment, el projecte ha entrat en una nova fase, la de les primeres proves in vivo, en models animals. Paral·lelament, l’equip ha començat a escalar la producció de nanocàpsules, un pas necessari per disposar de prou quantitat per a aquests estudis, tot i que les dosis requerides continuen sent molt baixes.

Els investigadors destaquen que aquesta tecnologia podria ampliar el ventall de pacients aptes per a determinats tractaments, incloent-hi infants, dones embarassades o persones amb altres patologies, en qui els efectes adversos dels tractaments convencionals són especialment problemàtics. També obre la porta a recuperar fàrmacs que, tot i ser molt efectius contra el càncer, han estat descartats fins ara perquè resultaven massa agressius per al teixit sa. De fet, la tecnologia no es limita al tractament del càncer o a la hipertensió pulmonar, i té potencial per tractar altres patologies, com infeccions on dirigir els antibiòtics i reduir el problema de la resistència que se n’està creant.

Funcionament de les nanocàpsules

La composició fisicoquímica de les nanocàpsules que investiga l’equip de la URV està dissenyada perquè només pugui adherir-se al teixit malalt. Aquests petits contenidors es desplacen lliurement per l’organisme fins a arribar a la zona afectada i, com són “intel·ligents i selectius” reconeixen el teixit malalt i s’hi adhereixen per alliberar el principi actiu que contenen. Hi ha també una estratègia alternativa que consisteix a incorporar marcadors a aquestes càpsules, compostos “que enganyen un òrgan concret perquè les reconegui i les absorbeixi”. Així, la càpsula busca el teixit a la vegada que l’òrgan afectat la reclama. Que siguin tan petites “és imprescindible perquè puguin circular pel cos sense quedar retingudes en òrgans com el fetge o el pàncrees”.

L’equip ha dedicat bona part de la recerca a perfeccionar el procés de fabricació. Les produeixen mitjançant un procés d’atomització. “Una solució líquida es nebulitza en un ambient controlat, transformant-la en un núvol de  gotes molt fines. Aquestes gotes s’assequen ràpidament i es recullen en forma de partícules sòlides”, expliquen els científics de l’equip, que està format per Miquel Sistaré, Yaride Pérez Pacheco, Joan Rosell Llompart i Ricard Garcia Valls.

El desenvolupament de la tecnologia és una “cursa de fons” i encara falta molt “fins a la formulació final d’un producte farmacèutic” que permetria adoptar diverses formes segons la patologia a tractar com l’administració intravenosa mitjançant sèrum, molt utilitzat en administracions hospitalàries; inhaladors i nebulitzadors, que permetrien aplicar les nanocàpsules directament a l’aparell respiratori; o fins i tot comprimits administrables per via oral.