El 37,9% dels habitants del Camp de Tarragona utilitzen el català com a llengua habitual, una xifra superior al 32,6% de la mitjana del país, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de Població del 2023.

En els últims anys, el nombre de coneixedors de la llengua ha crescut, però el percentatge ha baixat a causa del creixement demogràfic que ha experimentat la vegueria, que és l’únic territori de Catalunya on el percentatge de llengua inicial dels parlants es manté estable.

Les dades de l’estudi s’han donat a conèixer aquest dilluns a Constantí (Tarragonès), on el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presentat una guia per als ajuntaments perquè desenvolupin plans locals d’impuls al català, amb 40 propostes d’acció.

L’Enquesta d’Usos Lingüístics de Població assenyala que malgrat estar per sobre de la mitjana en ús del català com a llengua habitual, el Camp de Tarragona és la tercera vegueria amb un percentatge més baix en aquest àmbit, tan sols per davant de l’àrea metropolitana (24,7%) i el Penedès (34,6%), i molt lluny de les Terres de l’Ebre (66,8%).

Amb tot, un 92,7% dels residents majors de quinze anys de la regió entenen l’idioma, un 81,4% el parlen, un 83,7% el llegeixen i un 67% l’escriuen. Tot i aquests percentatges, el català únicament és la llengua inicial del 35,1% de la població, fins i tot per sota de la llengua habitual (37,9%), dos paràmetres o en el castellà té més bons registres (41%).

Però on domina més el castellà és entre les persones que han nascut fora de Catalunya. El 61% dels tarragonins nascuts al país tenen el català com a idioma habitual, mentre que el castellà ho és per al 24,9%. En canvi, per als nascuts a la resta de l’Estat, el castellà s’enfila fins al 73,2%, mentre que el català queda poc per sobre del 10%. Entre els nascuts a l’estranger, el castellà és la llengua habitual per al 54,8% dels residents al Camp de Tarragona, mentre que el català queda per sota del 3%.

Per franges d’edat, els joves són els que menys tenen el català com a idioma habitual. Entre els de 15 a 29 anys, únicament el 29,6% l’hi tenen, un percentatge quasi idèntic a la franja entre els 30 i els 44 anys. En canvi, en els tarragonins d’entre 45 i 64 anys el percentatge puja fins al 41,5%, mentre que per als de més de 65 anys és la primera llengua per al 47,5% de la població.

Vila ha posat en valor que el català “creix en nombre de coneixedors i d’usuaris” si bé aquest fet no es produeix en números relatius. “Hi ha un seguit de mesures que s’han d’aplicar però n’hi ha una de molt important, que és recordar que l’aparença de l’interlocutor no predetermina si sap o no sap català”, ha exposat. “Cada vegada hi ha més milers de persones que saben català, que el poden parlar perfectament o que l’estan aprenent i necessiten que la gent que ja el sap se’ls hi adreci espontàniament des del primer moment”, ha subratllat.

Eines per als municipis

Des del Departament de Política Lingüística s’ha editat una guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i un llistat de 40 propostes d’acció. Està adreçada als responsables i tècnics de política lingüística dels municipis i permet incorporar la manera sistemàtica la mirada lingüística en totes les àrees de l’activitat municipal, des de l’atenció ciutadana fins a la cultura, l’esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública. L’objectiu és que cada ajuntament pugui dissenyar una política pròpia adaptada a la seva realitat.

Així mateix, ha defensat que el català ha de ser un requisit per a les persones que hagin de treballar a l’administració pública. “Des de la Generalitat estem revisant si aquests requisits són els adequats; a vegades pot ser que siguin excessivament baixos i que per tant s’hagi de revisar quins són”, ha manifestat. Amb tot, ha destacat que “els treballadors públics estan al servei de la població i el lògic és que hagin de saber les llengües que fa servir la població, perquè si no tenen aquesta competència no tenen el talent necessari per dur a terme la seva feina de forma efectiva”.