Els boscos són super organismes vius, teixits de relacions invisibles. Els arbres, com nosaltres, són éssers socials, però més lents. Davant del perill, per exemple, responen amb calma, amb saviesa antiga. Els faigs i els roures, per exemple, acorden el moment de florir, com si seguissin un ritme secret que només ells coneixen.
A Suècia, una pícea de gairebé 10.000 anys ens observa amb silenciosa paciència. És de petita alçada, però els científics creuen que les seves arrels s’estenen profundament, amagant sota terra una immensitat invisible.
És com un recordatori que la força i la grandesa no sempre es mesuren amb la vista, sinó per la base secreta que sosté la vida. Però els paisatges verges, els boscos intactes, gairebé han desaparegut. Fa segles que no sabem com és un bosc de veritat.
Els boscos primaris, aquells on la mà humana no ha intervingut en un segle, ja són una autèntica raresa. El bosc de veritat sap que tot sol no és res. Des de fa milers d’anys, s’alien amb els fongs, amb el miceli, aquesta xarxa subterrània que connecta arrels i arbres i que és la veritable internet del bosc.
Una comunicació silenciosa, misteriosa també, que sosté la vida i ens parla de paciència, resiliència i interdependència.
A les muntanyes sempre hi ha boscos, i avui, des del Pont de Mahoma, volem fer una crida per la seva preservació. L’escenari de l’incendi de Paüls, el primer gran foc de l’estiu a les Terres de l’Ebre i el segon a nivell de Catalunya: més de 3.300 hectàrees cremades, una tercera part dins del Parc Natural dels Ports.
El paisatge que ha deixat l’incendi impressiona: silenci, cendra i absència. Com aquests, els grans incendis d’aquest estiu, al nord de la península —a Galícia, Castella i Lleó, o Extremadura— ens recorden la urgència de repensar la gestió forestal. I avui ens preguntem: quant triga a renéixer un bosc?
La resposta la buscarem conversant amb Carlos Colinas, catedràtic i professor honorífic de la Universitat de Lleida i ex investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.
Avui, també, amb Josep Maria Bonachí i Sebastià Poy, explicarem de primera mà com està tota aquella zona dels Ports, tres mesos després del devastador l’incendi. El Sebastià ens dedicarà un poema de muntanya.
També ens acompanyarà Òscar Cadiach, que ens relatarà la seva experiència a les muntanyes del Canadà, i els 40 anys del cim de l’Everest de 1985.
I com sempre, us recomanem un llibre —un llibre per somiar amb les altures—:
“Els conqueridors de l’inútil”, tot un clàssic. Sempre ve de gust rellegir-lo. Narra la vida del llegendari alpinista Lionel Terray, considerat una de les figures més grans de l’alpinisme, des dels seus primers passos com a esquiador fins a ascensions èpiques al Makalu, al Fitz Roy, entre d’altres.
Terray ens fa viure la muntanya com una passió intensa, més que com un simple esport. Amb un llenguatge directe i humà, ens mostra un alpinisme romàntic, de prova i error: un llibre per descobrir la bellesa de la muntanya, l’esperit dels pioners i la màgia de la fraternitat entre aquells que comparteixen camins impossibles.
Benvinguts al Pont del Mahoma, programa 216, el segon d’aquesta dotzena temporada.
El Pont de Mahoma
Podem parlar de la muntanya des de primera línia de mar perquè tenim els experts necessaris. Coneix la darrera hora de tots els esports de muntanya de la mà dels millors escaladors i alpinistes del país. El Pont de Mahoma és el teu programa de referència!
