Per començar a viure, sí, però per quedar-mi no! Això és el que deia aquesta anacoreta del segle XXI, Montserrat Domingo, fins que es va instal·lar ara fa 40 anys a l’ermita de Sant Joan del Codolar (Priorat). Del seu Montsant, que albira cada matí en començar un nou dia, diu que atrapa al visitant! A la muntanya s’hi ha d’anar amb una actitud, amb els ulls i el cor ben oberts. Cal parar, aturar-se, i contemplar el paisatge, escoltar el silenci… La Montserrat coneix el Montsant molt millor que les seves pròpies faccions. Fins i tot, identifica amb una peça clàssica cadascun dels recons, dels graus, dels ponts, dels barrancs, de les coves de la serralada (…) Potser escoltant el silenci, acabem sentint la simfonia de la natura, com ella mateixa assegura.
Els ulls de la Montserrat són autèntiques finestres obertes al Montsant. Qualsevol que l’ha visitat al Codolar, ho sap molt bé!
Ella, la Montserrat, és una anacoreta del segle XXI; ella, la Montserrat, és Montsant en potència. Dos noms que també conflueixen quan parlem de territoris místics; quan ens referim a terres que atrauen des de que els temps són temps, l’espiritualitat i el recolliment…
Aquest matí, la Montserrat ens ha descrit amb els seus ulls el despertar del Montsant: ‘dia de sol, cel blau…, núvols a mar. Tonalitats de verd (…) em recorda un ‘Lieder’ de Schubert. Així es desperta, doncs, aquesta terra mística d’eremites…
Hem escoltat la veu de la Montserrat Domingo, i també hem conversat amb Montserrat Solà, tècnica d’ús públic i patrimoni cultural del Parc Natural del Montsant, sobre la Carta Europea de Turisme Sostenible. També ens ha acompanyat el president d’honor dle Club Alpí K2, Pau Salas, un enamorat del Montsant.
A la recta final dle programa, hem glossat la figura de l’alpinista Ueli Steck, conegut com la ‘màquina suïssa’, desaparegut el passat 30 d’abril després de patir un accident a l’Everest, on hauria relliscat al Nuptse. N’hem parlat amb Jordi Mena, Ricard Fernández i Josep Maria Bonachí.
Els companys de cordada, Òscar Cadiach i Sebastià Poy, ens han relatat un trekking per la zona del Corb de Balaguer. Hem conegut la història del pla del Corb, que a la Guerra Civil va acollir un camp d’aviació republicà.
Benvinguts al Pont de Mahoma NÚMERO 83
