Mar Álvarez encadena el seu segon 9a ‘Esclatamàsters’. L’escaladora torna a fer-se seva una via de la màxima dificultat amb la segona femenina a aquesta via del sector Perles, a Oliana. Se suma a l’encadenament d’Era Vella de l’estiu passat a Margalef, al Priorat. Avui ens ho ho ha explicat.
En aquest programa, també us hem portat per la serralada Cantàbrica, als Pics d’Europa, amb escalades a la Pared del Agüero, Horcados Rojos, Naranjo de Bulnes…
Per cert, que el dia del 30è aniversari de l’Everest de l’any 1985, el company Òscar Cadiach sortia cap als Alps. Han estat a le Petite Verte (3.512m) i al sostre d’Europa, als 4.810 m del Mont Blanc -per 31ena vegada al seu cim, que va trepitjar el 31 d’agost- ascedint des de la Tête Rousse, durant el Curs del Club Alpi K2. Ens ho ha relatat ell mateix, i hem reflectit els estralls climàtics que es viuen a la zona.
Hem anat a buscar el company Josep Maria Bonachí, a la West Highland Way on amb amb altres dos amics es disposen a fer la ruta de senderisme de llarg recorregut més popular de la Gran Bretanya, amb més de 50.000 caminants a l’any. Té el seu inici en Milngavie, una petita ciutat al nord de l’àrea metropolitana de Glasgow, i al llarg dels 152 quilòmetres de recorregut, en direcció nord, passa primer per les Lowlands (terres baixes) i després per les Highlands (terres altes) de l’oest d’Escòcia. Acaba a la petita població de Fort William, capital del West Highland, i als peus del Ben Nevis, que amb 1.344 metres d’altitud és la muntanya més alta de la Gran Bretanya.
Us hem explicat com és una posta de sol, des del cim de la Mola de Colldejou. I el Ricard Fernández, ens ha llegit un fragment de l’escrit “Caminant” (Walking) d’Henry David Thoreau (1815-1862). Escriptor, filòsof i anarquista estatunidenc, dedicà nou anys a la seva redacció definitiva.
Fixeu-vos que no és el primer text que llegim d’un anarquista, i és que l’empelt entre humanisme i natura n’és un tema recurrent, justament allò que el Ricard considera com un valor del muntanyisme, més enllà del tòpic violent i pretesament caòtic d’aquesta ideologia.
El text: “Què és allò que de vegades fa tan feixuc decidir cap a on hem de caminar? Crec que existeix a la Natura un subtil magnetisme i que, si cedim inconscientment a ell, ens adreçarà de manera correcta. El camí que prenguem no és trivial. Hi ha un camí adient, però som molt propensos, per estupidesa, i anant a la babalà, a triar l’erroni. Desitjaríem prendre aquell camí, que mai no hem emprès en aquest món real i que és el símbol perfecte que ens agradaria recórrer en el món ideal i interior; i si de vegades trobem difícil la seva direcció és -amb tota seguretat- perquè encara no té existència clara a la nostra ment.”
Henry David Thoreau (1817 – 1862). Caminant (1851-1860)
