La verola del mico s’anomena així perquè és un virus que afecta aquests animals i alguns rossegadors. A través del contacte estret amb aquests animals infectats o la ingesta de la seva carn, el virus va començar a passar a les persones, i va adquirir així la propietat de transmissió entre l’espècie humana. Els primers casos de aquesta zoonosi es van donar als anys 70 a l’Àfrica, continent on és més abundant en casos, tot i que s’han extès a 15 països de quatre continents. El 1980 es va donar per eradicada la verola dels humans.
Els símptomes no difereixen massa de la verola comú o de qualsevol altra malatia vírica: cansament, mal de cap, febre, dolors musculars, inflamació dels ganglis linfàtics (tret diferencial). I, passats uns dies, l’aparició d’erupció cutànea que cursa uniformement en les diferents fases: màcules, que progressen cap a pàpules i posteriorment a vesícules amb fluíd, pústules, per acabar fent-se crostes. El tractament és simptomàtic i la malaltia sol cursar de manera lleu durant les tres setmanes que sol durar. La població de risc són aquelles persones que tenen altres patologies de base i que el virus podria comprometre’n l’estabilitat si es compliqués amb quadres d’encefalitis, sobreinfeccions bacterianes o pneumonia, entre d’altres: “cal protegir la gent gran i de risc, i els infants”, recomana el Dr. García-Pardo.
Entre persones, la transmissió és per contacte estret a través de gotetes, fluids o mucoses, principalment per contacte amb la supuració de les pústules, que contenen major concentració del virus.
Malgrat la poca gravetat de l’afecció (en condicions generals, la mortalitat descrita és del 1 o 2%), el que sí justifica l’alerta és la facilitat de propagació que pot arribar a tenir, donada l’alta mobilitat de la població mundial: “la intensa globalització facilita que els virus es disseminin”, aclareix el Dr García- Pardo.
En cas de necessitat, la vacuna de la verola comú s’ha demostat efectiva en un 80%. El tractament és sobretot de suport i simptomàtic i no requereix d’hospitalització. Tot i això, els centres hospitalaris i d’assitència primària ja s’estan preparant i han començat per elaborar un protocol d’actuació per la diagnosi i seguiment dels casos sopitosos. “És mot important poder trobar l’origen, controlar el focus de la infecció”, així es poden aïllar els possibles infectats i tallar la possibilitat de disseminació.
“Ens espera un estiu tranquil“, és el missatge tranquilitzador amb què acabem l’entrevista.
A data de 26 de maig, la Conselleria de Salut ha confirmat 4 casos de verola del mico a Catalunya. A Espanya s’han confirmat un total de 90 casos, que el situen en el tercer país amb més nombre d’afectats, després del Regne Unit i Portugal.
