Fem l’espai Evoluciona, amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, IPHES. Parlem del conill, un animal molt preuat pels homínids que van viure al Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, fa entre fa 8.000 i 15.000 anys. La seva captura podria haver tingut altres finalitats més enllà dels seus beneficis alimentaris, com l’adquisició de pells per a diferents usos. Aquest jaciment és un bon exemple per entendre les estratègies de subsistència de les poblacions humanes al final del Paleolític superior i inicis del Mesolític, que treien el màxim de rendiment de la fauna.
El Molí del Salt, un jaciment arqueològic ubicat a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), és un bon exemple per entendre les estratègies de subsistència de les poblacions humanes al final del Paleolític superior i inicis del Mesolític, és a dir, entre fa uns 8.000 i uns 15.000 anys, aproximadament. Els éssers humans eren capaços de treure el màxim de profit de la fauna, tot i que en aquest indret centraven la seva atenció en els conills, segons es manifesta en un article publicat a la revista Historical Biology, encapçalat per Anna Rufà, investigadora predoctoral de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ha comptat amb la col·laboració d’altres membres d’aquest centre de recerca i del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana). En parlem amb Anna Rufà, investigadora predoctoral de l’IPHES.
Parlem del cicle de conferències per a tots els públics sobre el passat, el present i el futur del Mediterrani. Una iniciativa de CaixaForum Tarragona amb la col·laboració de l’IPHES en el marc de l’exposició sobre aquest mar que es pot visitar fins al 30 de juliol.
La primera xerrada serà sobre els canvis de paisatge a Ses illes Balears, (dijous 11 de maig a les 19 h) i anirà a càrrec de Francesc Burjachs, investigador ICREA a l’IPHES.
Quan el Mediterrani es va dessecar és el títol de la sessió del dijous 18 de maig, que oferirà Jordi Agustí, també investigador ICREA a l’IPHES. En aquest cas explicarà com era el Mediterrani quan es dessecar durant el període messinià, com hi va haver una circulació d’espècies animals entre Europa i Àfrica, i després, durant el període pliocè, quan es va tornar a omplir, com van quedar aïllades i van evolucionar.
Finalment, el 25 de maig, Òscar Saladié, del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona farà una aproximació a El Mediterrani i el turisme. Reptes per un futur sostenible. En parlem amb Francesc Burjachs i amb Jordi Agustí.
100 anys d’arqueologia a la Cueva El Conejar, a Cáceres, i una exposició. L’IPHES desenvolupa diversos projectes de recerca tant a Catalunya, a l’Estat espanyol com a l’estranger. Així, és codirector del projecte Primeros Pobladores de Extremadura. Entre els jaciments que s’estudien hi ha El Conejar, a Cáceres, del qual se celebren ara els 100 anys d’arqueologia en aquesta cova. Entre altres activitats s’ha organitzat una exposició que encara es pot visitar per uns dies. Ens ho ha explicat Antoni Canals, investigador de l’IPHES i codirector del projecte Primeros Pobladores de Extremadura.
Amb ell també hem parlat sobre la peça del dia:
Jaciment: Cueva de Maltravieso
Cronologia: Paleolític superior – mig. Holocè
Datacions: per Carbono 14, 17.500-18.500 anys abans del present
Material: petxina
Espècie Littorina obtusata i Patella vulgata
Origen: Sala de las Chimeneas
Procedència: costa atlàntica
