Ocine Les Gavarres ha estrenat Balandrau, vent salvatge. Narra una història inspirada en un fet real de fa 25 anys, quan el torb i les allaus es van endur la vida d’una desena de persones als Pirineus. El seu director, Fernando Trullols, i el productor, Tono Folguera, han explicat detalls del rodatge en un col·loqui aquest diumenge després de la projecció.
Trullols ha parlat “d’una feina ingent” de més de dos anys i d’una història que “pertany a les famílies, i que era molt important per a ells que l’haguessin pogut veure en la intimitat abans d’arribar a la gran pantalla i al món”. També ha recordat “els bombers i tota la gent de Camprodon, que va ser el camp base dels rescats”.
“Hi ha molta emoció. Estem satisfets i amb molta pau, perquè era una missió molt complicada portar aquesta història a la pantalla. Hi ha molt d’orgull per part de l’equip. Ha estat una celebració de l’ofici, de fer una pel·lícula amb molts efectes especials, però no només això; també hi ha el component humà, que és el més important, cabdal, a l’hora de tenir una sensibilitat i un compromís que tothom ha tingut des del principi.”
També hi ha hagut “molta alegria per veure, de sobte, els familiars i la gent viva una altra vegada, que és un dels miracles del cinema”. Aquesta pel·lícula permet que “gent que ja no hi és, i que ens mira des de la muntanya, sigui viva; i això quedarà per sempre amb la pel·lícula”. Els qui l’han vista també “han destacat la versemblança del que és el torb i del que van ser aquells dies”. I això els ha fet contents, perquè “era un repte molt gran a nivell tècnic: un torb com aquest no n’hi havia hagut cap de tan rellevant als Pirineus, ha dit Trullols.
“És un dels miracles del cinema… aquesta pel·lícula permet que gent que ja no hi és, i que ens mira des de la muntanya, sigui viva; i això quedarà per sempre”
Necessito que la gent entengui aquest torb
“Hem parlat amb gent molt diversa, no només amb la que va estar involucrada en els fets, sinó també amb experts en meteorologia i amb els bombers, per entendre que la natura és com la vida, i que la mort en forma part.” Josep Maria Vilà —únic supervivent del Balandrau— els va dir: “Necessito que la gent entengui aquest torb” i que “la gent no agafi por a la muntanya; la muntanya no és la culpable”. La missió de l’equip era “fer d’altaveu d’ell i de tothom que els ha parlat, per entendre la llum que tenia aquella gent”, relata amb emoció el director.
“Era gent normal, en el millor dels sentits, preciosa; gent que puja a la muntanya i que no estava cometent cap imprudència. I, de sobte, arriba una tempesta com no n’hi ha hagut mai, i veiem com respon tothom: els qui els coneixen i els qui no”, conclou.
“El primer que vaig fer va ser pujar al Balandrau. És una muntanya que es puja el cap de setmana, amb el fill de la mà. He estat dos anys de la meva vida intentant entendre-ho: feia bon temps i, de sobte, arriba això”, segueix explicant Trullols.
“Què he entès de tot plegat? Que tots tenim Balandrau a la vida. Ha estat una gran lliçó per a nosaltres. És com la vida: arriben cops, tenim pèrdues, i que bonic és quan tens algú al costat que et dona la mà, t’abraça i et fa companyia. I d’això va la pel·lícula: gent preciosa que puja a la muntanya, una tempesta descomunal i gent preciosa que la va a buscar”.
Trullols: “La pel·lícula va de gent preciosa que puja a la muntanya, una tempesta descomunal i gent preciosa que la va a buscar”
El productor de la pel·lícula, Tono Folguera, explica que no han trobat gaires referents de pel·lícules ben rodades —potser un parell o tres a nivell europeu— “sobre una tempesta d’aquesta magnitud”.
“Volíem que els personatges inspiressin realitat. Ens hem inspirat molt en el Siscu Carola, el bomber que va liderar el rescat des de Camprodon, que malauradament ens va deixar fa un parell d’anys. “Hem parlat molt amb ell i amb les famílies”. Al film no hi ha grans herois; hi ha persones molt normals, sense artificis. Una de les coses de què em sento més orgullós, com a productor, “és com queda reflectida la tasca que fan els bombers.”
De fet, Folguera explica que van saber que l’helicòpter amb què es va fer el rescat fa 25 anys estava en un magatzem i “ha estat present durant tot el rodatge”. Jordi Tortras, llavors coordinador dels helicòpters dels Bombers i pilot del Bölkow groc, també ha estat qui ha “rescatat” Álvaro Cervantes, l’actor que interpreta Josep Maria Vilà.
“Més que una pel·lícula que parla de mort o de tragèdia, és una pel·lícula que parla d’amor, de gent que s’estima. I això ha estat un altre gran aprenentatge del rodatge”, conclouen els dos. Una pel·lícula “on el torb i el seu so eixordador, també és un personatge més”, que no deixa que s’escoltin els actors entre ells.
“Més que una pel·lícula que parla de mort o de tragèdia, és una pel·lícula que parla d’amor, de gent que s’estima. I això ha estat un altre gran aprenentatge del rodatge”
Uns “fets”, no una tragèdia: “la muntanya no en té la culpa”
Balandrau, vent salvatge narra una història inspirada en un succés real de fa 25 anys, quan el torb i les allaus es van endur la vida d’una desena de persones. La gran majoria al Balandrau, però també hi va haver víctimes al coll de Coma de l’Orri, al Costabona i a Port Ainé.
Aquell 30 de desembre, el sol acompanyava els muntanyencs fins que, en pocs minuts, tot va canviar de manera sobtada amb un vent salvatge —el torb— que va desencadenar una de les pitjors tempestes de la història dels Pirineus.
Un repertori de luxe, i un luxe pel repertori
Com ha dit el director, el “rodatge ha estat molt humà”, i alguns dels actors han pogut conèixer de primera mà les històries en veu dels protagonistes, com Josep Maria Vilà, o els bombers, i “això s’ha notat a l’hora d’interpretar”, amb un “profund respecte des de l’inici fins al final del rodatge”, i un “gran aprenentatge”, han dit Trullols.
Álvaro Cervantes, Bruna Cusí i Marc Martínez protagonitzen aquest film que aborda l’extraordinari paper dels Bombers en el rescat. Completen el repartiment Edu Lloveras, Pep Ambròs, Francesc Garrido, Àgata Roca, Anna Moliner i Jan Buxaderas, entre d’altres.
El film està basat en el llibre Tres nits de torb i un cap d’any, de Jordi Cruz, i en el documental posterior de 3Cat, Balandrau, infern glaçat. La pel·lícula s’ha rodat en espais naturals de la Vall de Boí i Camprodon, i a les estacions d’esquí de Boí Taüll, Vallter 2000 i Port Ainé.
El programa d’alpinisme i muntanya de Tarragona Ràdio, El Pont de Mahoma, s’ha enregistrat aquest diumenge des d’Ocine les Gavarres, on es projecte la pel·lícula aquestes setmanes, amb entrevista amb Tono Folguera i Fernando Trullols. El programa s’emetrà aquest proper dijous, 26 de febrer, a les 12:30h.
El Pont de Mahoma
Podem parlar de la muntanya des de primera línia de mar perquè tenim els experts necessaris. Coneix la darrera hora de tots els esports de muntanya de la mà dels millors escaladors i alpinistes del país. El Pont de Mahoma és el teu programa de referència!
