L’expectativa era alta. Per molts, “Thauma” era l’obra fitt d’enguany, la que més complia amb el subtítol del festival: noves dramatúrgies.
El públic ja anava sobre avís: no podien esperar una obra de narrativa lineal. Però fins i tot pels pocs espectadors que no sabien què anaven a veure, Thauma va maravellar i sorprendre. De fet, això és el que pretenia la companyia.
Vila-seca, que ja té una sòlida afició teatral, no es podia estrenar de millor manera com a municipi FITT.
A la tarda se succeïen les representacions de les obres que, per aforament limitat, tenien passi cada dia: “La melancolía del turista”, “Allò pendent”, “Todo lo que está a mi lado” i “Jovent”. Totes les localitats ocupades i fins i tot, amb alguna cadira de més per acollir algun espectador de compromís.
Per cert, vam poder comprobar la bona i incansable feina que fan els Mambo Project amb “Jovent“. I això és meritori tenint en compte que estrenen al FITT, que no és una obra que vingui rodada, i en canvi ja sembla tan rodona com els globus que engalen la sala del Magatzem. És destacable com han desenvolupat la dramatúrgia en base a hores i hores d’entrevistes gravades amb testimonis reals, i com han cuidat els petits detalls per mostrar l’aspecte de teatre documetal que té l’obra. També és meritori comprobar que és prou diferent de Iaia, tant pel contingut com per l’escenificació.
Sense fer massa spoiler, us direm que a “Jovent” vam participar d’un bingo, però no va ser l’únic! La segona jornada del FITT acabava ahir amb el Frikibingo: una fantasia on, espontàniament s’hi van sumar públic, organització i voluntaris i persones que passaven per allí i s’hi van quedar. Tots enganxats a les cançons més boges, donant’ho tot i treient les darreres forces de la jornada. Ahir a Corsini es va viure aquella sensació tan festivalera d’intensitat emocional i física i felicitat exhausta. El Rafa, el Jordi, el Rubén i el Lluís segurament repetiran l’any vinent per aclamació popular.
