Tècnics del Servei de Fauna de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat i del parc natural de la serra de Montsant van localitzar fa uns dies dos exemplars, mascle i femella, de la somereta de Montsant.Segons el Departament d’Agricultura, la troballa suposa una fita històrica per al patrimoni natural del país i per a la conservació de la biodiversitat de la zona, ja que des de la seva descripció taxonòmica (Navàs, 1899) no s’havia pogut ni fotografiar ni gravar. Les úniques cites disponibles que es tenien eren de la primera dècada del segle XX per part del naturalista Joan Barat. L’espècie s’havia donat per desapareguda. Es tracta d’un ortòpter endèmic de la muntanya de Montsant, que es troba en una àrea de distribució singularment restringida. 110 anys després del seu descobriment. De fet, és l’últim ortòpter conegut a Catalunya que faltava trobar per part de tècnics de la Generalitat i aquesta cita confirma definitivament la seva presència 110 anys després del seu descobriment. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natura ha posat en marxa de manera immediata el pla de gestió per a la conservació d’aquesta espècie. Concretament, s’ha construït una gàbia de cria i s’estan elaborant protocols de censos i anàlisis de les dades de camp per tal de conèixer-ne millor la biologia i el comportament, i establir així el protocol de gestió adient d’aquesta espècie tan desconeguda.Espècie en perill d’extincióRecentment, amb l’elaboració del Catàleg d’espècies amenaçades de Catalunya, la somereta del Montsant ha estat inclosa en la categoria Â?perill d’extincióÂ? per la probabilitat alta que es tractés d’una espècie ja extingida o en vies de desaparició.Segons els tècnics, és un cas molt estrany que una somereta tingui una àrea de distribució tan restringida. Una possible explicació és que les someretes són espècies prehistòriques que probablement ja vivien fa uns 30 milions d’anys, molt abans de l’aparició de l’espècie humana. La somereta de Montsant potser havia quedat aïllada dels seus parents propers, limitada pels canvis del paisatge, i el seu aïllament va contribuir a la seva especiació diferenciant-se de les poblacions del voltant.