El director de la Sala Trono i responsable del FITT, Joan Negrié, ens parla del teatre com a “eina transformadora i crítica”, dels reptes del sector i de la importància de disposar d’una sala pròpia. Amb produccions que van des de thrillers rurals fins a projectes de companyies emergents, la Trono continua posant Tarragona al mapa cultural internacional.

Josep Suñé: Joan, bon dia, què tal? El teatre és més necessari que mai?

Joan Negrié: Molt bé! La nostra sala neix als anys 80 com a Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas. Ja llavors era urgent. El teatre transforma, genera debat i crea vincles socials.

Jo encara recordo alguna obra, com una que és deia, assemblea …. de la ment serva?

Sí, jo encara no hi era, però sí, Assemblea Unitària per la Ment Serba. (La Padrina Consagrada). Jo no la vaig veure, però ja des d’aleshores hem crescut molt.

Ja heu arrencat temporada a la Trono, amb 16 propostes, del Magatzem (a l’hamburgueseria del costat) al Teatre Tarragona, no?

Sí, amb Dos Senyoros amb David Verdaguer i l’Òscar (Machancoses) al piano, al Magatzem (amb mini escenari al Dirty Burger). Vam pensar que seria una bona opció començar a fer aquest casament amb aquesta hamburgueseria que hi ha al costat de la Trono, no? Ara es diu el Dirty Burger, però encara manté el Bar la Cantonada, i perquè tenen allà un mini escenari. Va quedar preciós, i també va sorprendre la gent i sempre està bé mantenir aquestes ganes d’anar al teatre per veure què passa.

Vau empalmar i ja vau sortir d’allà per anar al Teatre Tarragona amb “El Monstre”, que tot passa a un petit poble de muntanya, no? Tu mateix, com actor, per també Àurea Márquez i l’Albert Prat...

Sí, sí, sí. Intentem fer això, coordinar-nos, perquè clar, el Monstre és una producció de la sala Trono, però que a la sala Trono no hi cap i per tant vam anar al Tarragona. A la Trono no vam programar res perquè tot el públic de la Trono, més el públic del Teatre Tarragona, poguessin anar al Tarragona a veure aquesta funció que vam fer diumenge i que va anar molt bé.

Parlem del festival internacional de teatre (FITT). El públic hi va, les companyies venen d’arreu? Falla alguna cosa, o no?
Tenim circuit, tenim produccions… Però falla alguna cosa a on? En general. Però en general vols dir de Tarragona, del teatre, del sector, del sistema, de què? Perquè, vull dir, nosaltres amb el festival estem feliços, perquè hi ha molta gent, cada any hi ha més gent. Fem una activitat, un esdeveniment, que es diu FIT Noves Dramatúrgies, que portem tot l’any treballant-hi i generant idees noves i programacions noves, i cada any d’això funciona perquè veiem que hi ha més gent. Tarragona, durant aquells dies de setmana, vibra, és una sensació que ens diu tothom que hi passa.

Què us facilitaria les coses?
Facilitar-nos les coses seria que l’administració facilités molt més les gires. Ens costa molt, sobretot a les sales petites, poder entrar en un circuit on et puguin pagar un catxet. També caldria una major inversió econòmica per la cultura i creure’ns més el que fem. El teatre és una feina molt seriosa, molta gent no ho veu, però hi ha hores i hores darrere.

Heu ampliat el radi d’acció del FITT a altres municipis. Ha funcionat?
Sí, sí, sí. I també és una manera d’ampliar territori, d’ampliar mirades, d’aconseguir que hi hagi més públic. El públic de Tarragona va gaudir molt anant amb autocar a Vila-seca, la Canonja o Riudoms, i també el públic d’aquests municipis va conèixer el FITT.

Les companyies de fora què us diuen de Tarragona?
Les que no coneixen Tarragona al·lucinen amb la ciutat. Els encanta. Parlen meravelles. Crec que el festival és la millor manera de promocionar Tarragona al món culturalment. Moltes companyies venen perquè altres els han parlat molt bé de la ciutat.

És difícil viure només del teatre?
Molt. Només un 8% dels actors viuen exclusivament de fer d’actors. Jo mateix no podria pagar la hipoteca només amb el sou d’actor. Les produccions duren poc, i encara que treballis en una sèrie o dues, la resta de l’any és molt difícil. Les grans figures també ho pateixen.

Esteu pensant ja en la propera edició del FITT?
I tant. Abans de començar l’edició d’aquest any ja pensava en la del vinent. Sempre estem treballant, veient què ha funcionat i què podem millorar.

Te’n vas pel món a veure obres per portar-les aquí?
Sí, si puc. Intento viatjar per veure què passa al món. A vegades els festivals ens ajuden amb l’allotjament o les dietes per poder-ho fer. És l’única manera de saber què programar.

Què feu amb el material de cada producció?
Tenim un magatzem llogat per guardar les escenografies pròpies. Som molt ecosostenibles i intentem reutilitzar escenografies perquè no quedin al magatzem.

Aniria bé tenir un local propi, no?
Sí, clar. És el somni de sempre. Portem més de 20 anys buscant espai. Hem fet projectes, hem gastat diners i encara no ho hem aconseguit. Tenir casa nostra seria ideal.

Com hauria de ser aquest local?
Un espai diàfan, prou gran per una sala petita d’unes 150 cadires, o 200 per alguns espectacles. Amb sortides d’emergència, bona climatització, i un petit magatzem. Una sala contemporània, flexible, no amb l’escenari fix.

Coneixeu alguna altra sala que sigui exemple?
Sí, la Mercantil de Balaguer. Van venir a la Trono a demanar-nos consell i van crear una sala espectacular, amb bar, jardí i escenari a l’aire lliure. És una meravella i ens fa molta enveja. Els van assessorar com si fos per a nosaltres.

Com ha començat la temporada a la Trono?
Hem arrencat amb “El Monstre”, Premi Quim Masó, i també Premi Jardí Poncella a Millor Text. És un thriller rural sobre els monstres que tenim dins.

Quines altres obres programeu aquesta temporada?
Recuperem “La mare, el dimoni i jo”, que va tenir un 100% d’ocupació, això és extraordinari, no havia passat mai abans, i “El noi de la mare”. També celebrem els 10 anys de “You Say Tomato”, amb funcions especials.

Hi haurà varietat de gèneres?
Sí, teatre documental, lírica, drama, comèdia, musical… Tot de petit format per oferir varietat i no repetir.

Què destacaries de la programació?
El projecte “Estrena’t al territori”, que dona suport a companyies emergents amb residències i assessorament. És una iniciativa compartida amb altres sales de fora de Barcelona.

Tancareu amb dansa, oi?
Sí, amb talent local com Àcrida Produccions, també amb l’espai de la Cia. Evohé, que ja va estrenar al Tarragona “Outsider”, i ara porta una versió reduïda a la Trono.

Per què la gent ha d’anar al teatre?
Perquè el teatre genera pensament crític, uneix i transforma. La gent surt diferent d’una obra, i això és molt valuós. Al FITT hem vist com el teatre fa reflexionar i compartir opinions diverses.

Ara què? Continueu amb “El Monstre”?
No, ara descanso un cap de setmana —per fi!— i després comencem gira amb “You Say Tomato” (Ripoll, a la Nou de Gaià, Mallorca, etc.). També “La mare, el dimoni i jo” surt de gira (al teatre del Mar de Palma, a l’Aurora d’Igualada, Cambrils, Vila-seca…).

El teatre és viu i ben viu, i a més ens transforma. Que duri per molts anys!
Sí, i tant. Que duri. Gràcies a vosaltres, com sempre.