L’empobriment del debat públic sobre la política dels darrers anys es percep també a les aules universitàries: hi ha alumnat amb un alt nivell de desafecció, circulen discursos que reprodueixen estereotips i llocs comuns sobre la classe política i també comencen a aparèixer estudiants amb valors antidemocràtics.

“A les aules hi trobem un reflex de la societat -explica Marta Montagut, professora del Departament d’Estudis de Comunicació-. La política ha generat frustració i ha afegit complicacions a la gestió de la vida. Aleshores el desencant que senten els estudiants fa que optin per solucions radicalitzades”.

En aquest context de polarització i desinformació, el professorat de diferents disciplines de les ciències socials de la URV, encapçalat per Montagut, ha posat fil a l’agulla per oferir espais dins i fora de les aules que permetin aprofundir en el coneixement del sistema polític i que alhora serveixin per dissenyar eines didàctiques que s’implementaran els propers cursos en diferents ensenyaments: “Des de la Universitat hem d’ajudar l’alumnat a madurar en el sentit democràtic”.

Així és com s’ha creat el Grup d’Alfabetització Política, integrat no només per professorat dels àmbits de la Comunicació, el Dret i la Sociologia, sinó també per estudiants, doctorands, exestudiants i personal tècnic de gestió i administració i serveis. Més de 25 persones són el nucli d’un projecte que ja ha començat a caminar amb la programació de diferents activitats al llarg d’aquest curs.

Xerrades, debats, projeccions de documentals i tallers sobre big data en processos electorals, comunicació en campanyes electorals, sistemes polítics basats en la separació de poders o l’utilització del lawfare s’aniran succeïnt aquests mesos perquè tant l’estudiantat com tota la comunitat universitària que vulgui participar-hi tingui un coneixement més profund del funcionament dels sistemes democràtics.

“Volem plantejar debats que els estudiants sentin propers i alhora que tractin temes prioritaris, com la desinformació i l’ús de la IA, la polarització del debat polític, l’ecosistema de partits o el perfil i la formació de la nova generació de votants”, apunta Marta Montagut sobre aquest projecte d’innovació docent.

Aquest mes de març ja han fet la primera de les sessions previstes, Política en primera persona, una jornada que va omplir la sala de graus del campus Catalunya per escoltar i interactuar amb quatre representants al Parlament i en òrgans de govern i gestió de formacions polítiques diverses. Raquel Sans (ERC), Alejandro Fernández (PP), Mònica Sales (Junts) i Santi Castellà (PSC), que han tingut vinculació amb la URV durant la seva carrera, van reflexionar sobre com viuen la política: quins són els costos personals d’aquesta dedicació, com els impacten els missatges en xarxes socials, quina càrrega emocional té l’exposició mediàtica o com es produeixen els biaixos de gènere en l’exercici polític, entre molts altres aspectes.

Un moment de l’acte “Política en Primera Persona”, amb Alejandro Fernández, Raquel Sans, Santiago Castellà i Mònica Sales, amb la moderació de la professora Marta Montagut.
Un paquet d’eines didàctiques

Un estudiant s’encarrega de fer de relator en cada activitat, de manera que se’n puguin extreure resultats que tindran impacte en diferents ensenyaments els propers cursos. “Del resultat guiat dels debats i activitats que ara programem, crearem un pack d’eines didàctiques sobre tots els temes plantejats”, detalla Montagut.

El curs 2026/27 s’elaboraran els materials i es provaran com un pilot en una aula. Un cop provat el funcionament i fets els ajustaments, al curs següent s’utilitzaran en assignatures dels graus dels àmbits de les Ciències Socials, on la política tingui un espai predominant i es posarà a disposició de tot el professorat per introduir-los a les aules.