Set partits, sis victòries i un empat. En total 12 victòries per l’equip de Dani Vidal que ja pot presumir de ser el millor Nàstic de la història a la categoria (estadísticament).
Els grana enfrontaven un partit complicat davant un rival gairebé inexpugnable com a local. La Reial Societat B, malgrat la mala dinàmica de set partits sense guanyar, rebia al Gimnàstic amb ganes de mossegar des del minut 1, i com advertia Dani Vidal, “aquest partit es guanyaria en les defenses”.
La primera part va ser una demostració de força, d’intents per dominar la pilota i, sobretot, de polèmiques. El Nàstic va suportar una incessant pressió dels ‘txuriurdins’ durant 45 minuts, amb l’afegit de la lesió d’Alberto Varo en una acció que hauria d’haver estat vermella.
Cap dels dos equips va fer un xut a porta durant la primera meitat, però els de Vidal no van rendir-se en la seva insistència. Les pèrdues de pilota eren constants a causa de la intensitat del joc, i només Nacho va ser capaç de rematar dins l’àrea amb una pilota que enviava als núvols.
L’àrbitre va equivocar-se en tres accions clares, més enllà de la de Varo, que va sortir amb un tall sota l’ull. Pablo i Borja van rebre cops de colze no sancionats, i marxaven al vestuari amb una sensació d’injustícia.
“L’objectiu és la primera posició. És el que es mereix aquest equip”
Josep maria andreu
Els primers minuts de la segona part van significar un canvi de guió. Suposadament, eren els millors minuts dels locals segons les estadístiques, però el Nàstic va arribar a temps per trencar-les. Pablo marcava el 0-1 (54′) completament sol després d’un pas mil·limètric de Joan Oriol, i dos minuts després, Jaume Jardí rebia l’assistència d’Alan Godoy, el nouvingut, després d’una pressió molt intensa que provocava l’error del Sanse.
A partir d’aquí, els grana van dominar en ocasions (les poques que hi va haver) i en joc, demostrant serietat i ganes de ser líders provisionals del Grup 1.
Les interrupcions van continuar donant-se en un arbitratge molt qüestionable que no va frenar l’impuls grana. El pla de Dani Vidal va centrar-se a mantenir a la Reial sotmesa al seu propi camp, i va ser completament efectiu.
El partit acabava amb un filial desesperat i un Nàstic eufòric després d’una carrera de fons, amb més de 100 minuts de partit a causa de les faltes i les intervencions arbitrals. El Nàstic es posicionava líder a l’espera del resultat de la Ponferradina, i haurà de tornar a jugar-se el lloc el pròxim dissabte davant el Reial Unión d’Irún.
