REPORTATGE: Entre els pagesos que prenen part en la protesta al Port contra el Mercosur, n’hi ha que han vingut de les comarques del Camp de Tarragona o del Baix Penedès, però també d’altres que s’hi han sumat des de més lluny, de les Terres de l’Ebre i del sud del país.
Molts són pagesos amb diverses generacions al darrere i el sentiment generalitzat és que, o es dona un cop de mà a la pagesia, o aquesta està condemnada a desaparèixer, com ha passat amb altres sectors primaris.
L’últim pagès de l’Ametlla de Mar, un “neo-rural” que ha revolucionat les garrofes
Alguns, de fet, són els darrers pagesos dels seus respectius municipis. Aquest és el cas de Daniel Méndez que, com ell mateix diu, és un “neo-rural” que fa dotze anys que va començar seguint l’estela de l’àvia, que era pagesa.
És l’últim pagès que queda en un municipi que s’ha decantat pel turisme, l’Ametlla de Mar. Ens explica mentre esmorza amb companys del Priorat que porta 30 hectàrees de garrofer, ametller i olivera en cultiu ecològic.
Reconeix que, per subsistir, s’ha hagut de reinventar “creant el primer molí de farina de garrofa de Catalunya”. Fa productes derivats de la garrofa i els distribueix el mateix, sense intermediaris, per evitar “que les grans multinacionals acabin fixant els preus”. Pateix que el tractat del Mercosur obri les portes a tones de productes transgènics.
El sector del vi també plora
L’Ariadna ve del Priorat, d’avis i besavis pagesos. Va estudiar el cicle superior de vinicultura i ara treballa en una bodega del Priorat. Diu que el sector del vi també pateix per la caiguda en picat de les vendes i pels aranzels.
Els joves resisteixen, però el que volen engegar de zero ho tenen difícil
El Magí i el Pau són pagesos de Valls i del Pont d’Armentera, de 24 i 21 anys respectivament. Han dormit al Port. “Si la pagesia et ve de tradició familiar i tens terres, pots subsistir i guanyar-te la vida. Sense terres pròpies ni maquinària, és impossible”, asseguren.
Es queixen de la paperassa que han de fer: “Estem més temps al despatx que a la terra treballant. Ens agrada estar al camp, que ens toqui l’aire; per això hem triat aquesta feina i no la d’oficinista. Ara, no “tens horaris ni festius, i això hi ha joves que no ho volen”.
“Si no hi ha gent al camp, passarem fam”
El Magí conclou amb emoció, “se’m posen els ulls vidriosos quan veig créixer un ametller que he plantat jo”. Tots dos porten la mateixa samarreta, on es llegeix: “Si no hi ha gent al camp, passarem fam”.
