Aquest matí anem a olorar terra mullada, després de les pluges de les últimes hores. Anem a passejar pel Parc Ecohistòric del Pont del Diable, on descobrirem plegats els seus racons més emblemàtics en una recerca de patrimoni, cultura i natura. Ens farà de mestre de cerimònies l’aqüeducte de les Ferreres, conegut popularment com a Pont del Diable; antic camí de l’aigua que abeurava Tarraco. Monument imponent de més de 2.000 anys, patrimoni de la humanitat. De la primera meitat del segle I d.C. data la seva construcció, captant les aigües en algun punt proper a Puigdelfí, les conduïa fins a la part baixa i portuària. D’aquest llarg aqüeducte només en queden dos elements: un petit tram de volta coberta a l’Avinguda Catalunya, i l’impressionant Pont de les Ferreres. Impressionant obra d’enginyeria civil, de 217 metres de llarg i 29 metres d’alt, permetia salvar el barranc dels Arcs.
Per no parlar dels jardins romàntics construïts pels germans Puig i Valls. Bona part de les 33 hectàrees del parc ecohistòric del Pont del Diable estan cobertes per vegetació mediterrània de gran interès. Avui farem el programa des de la casa del Guarda, amb el gestor del parc per part de Limonium Sebastiano Alba. Hem fet un recorregut fins la cantera romana, i fins al mateix aqüeducte.
