Fa alguns programes que vam explicar-vos un fragment de la història de l’escalda del país; van rescatar els anys de la irrupció a Montserrat dels “Pirates”. Aquell dia parlàvem amb Juan Carlos Aldeguer “Pato”. Avui resseguim novament la petjada dels Pirates, i ho fem de la mà d’un dels seus membres que continua actiu a la roca, Armand Ballart. Ha obert més de 300 vies clàssiques. Aquest oberturista, a més, ens ha deixat un llegat imprescindible en el món de les ressenyes. Les seves, són autèntiques obres d’art; amb il·lustracions i referències que fugen de l’estaticisme i la rigidesa de les convencionals.
Parlem dels anys 70, d’una època daurada de l’escalda, on encara hi havia molts sectors i zones per descobrir. Li preguntarem per les seves ressenyes, però també per l’arribada als anys 80 del que ell anomena el “grau” prefabricat, en detriment de les vies clàssiques.
La seva primera aventura dolomítica, junt amb Pep Masip, a l’aresta a Nort del Mont Agner, de 1.600 metres de desnivell, el va enganxar per sempre a les grans parets.
I no ens mourem de Montserrat per conèixer el refugi Vicenç Barbé, també conegut com les Agulles, amb una capacitat per a 20 persones. Després d’una acurada restauració, actualment el Refugi Agulles el guarden el Roger Montserrat i la Mariona.
El fragment del llibre clàssic que Ricard Fernández rescatarà avui de la biblioteca és d’un reusenc, Joaquim Santasusagna i Vallès. Es diu Definició de l’excursionisme (1959). Santasusagna va ser un notable geògraf, escriptor i activista polític i cultural, mentor d’un grup d’escriptors reusencs a la postguerra.
També anirem fins a Siurana, a peus de vies del sector de El Pati. Allà ens esperarà Pau Salas, amb qui a banda de posar-nos l’arnès, els peus de gat, i deixar caure una mica de magnesi, parlarem del Climbat Slab de Reus.
Avui també us parlarem de la inauguració del refugi del Club Alpí K-2 a la Vall d’Aran en homenatge al desaparegut alpinista, Manel de la Matta. Està situat a la població de Vilamòs, té 14 places i es va obrir el cap de setmana passat, amb una sortida al Tuc del Port de Vielha.
Es diu “Malh des Pois”, Forcanada com la muntanya de 2.881 metres que es pot contemplar des d’aquest emplaçament.
