Yihad Eliassa és un artista polifacètic que va deixar la carrera de matemàtiques per estudiar belles arts. Té un perfil amb milers de seguidors on dona a conèixer les frases fetes i la tradició oral del seu país, el Marroc. Sí, la llista és molt llarga, parlem d’unes 15 mil frases fetes, però n’hem escollit una que diu així: “Castiga els que tenen enveja fent-ho bé”. El nostre convidat al “Cafè, copa i puro” n’ha fet bandera d’això, i cada dia ho fa millor.

Eliassa fa que avui, gracies al seu bloc, pugueu estar sentint aquestes frases fetes, i es perpetuï així la tradició dels pobles i la cultura popular. Ell també ho ha fet, i a banda de la tradició del seu poble, també ha remuntat la història portant al present la cuina de fa 2.000 anys, la dels romans. Però el que més ens emociona del nostre convidat, és que amb el seu primer sou li va comprar unes sabates de futbol noves al seu germà petit, a Esports Mañé, a Miami platja.

Sí, té un gran cor.

Per cert, el seu poble natal, el del nostre convidat, també té un significat, Nador vol dir “descobrir una riallera ciutat de mar”.

Sí, ell també és afable i rialler, li deu venir de sèrie. La seva feina també és art, i li escau molt una frase que deia el gran dissenyador Giorgo Armani: “Si vols crear bellesa, fes només el necessari, i res més”. I això que de petit, ens diu un ocell, volia ser mecànic. Però després es va decantar per la “mecànica dels fogons”.

Durant la seva infantesa a Nador va aprendre a respectar la natura i a valorar allò essencial: els fruits, les olors de les plantes aromàtiques, la senzillesa.

“L’Ànima del món és el mirall de l’ànima de l’home”, i tot conflueix. Ell ha fet convergir l’origen, el present i el passat (romà). I tornem novament a l’essència, i aquesta frase és del gran arquitecte Mies van der Rohe: “menys és més”. Però aquest senzill “més”, el vol ben ordenat, això sempre. El nostre convidat, de fet, si pogués “ordenaria fins i tot els sentiments, o els modelaria a cop de bufador”.

Quan observes la seva obra, com aquella oliva verda que esclata al paladar, és molt difícil fer-ho sense caure en la temptació de fer-la desaparèixer. Veus “una concentració de misteris minúsculs”, i al teu rostre apareix “un rastre d’il·lusió i de poesia”.

Tornem a Nador, als orígens, el pare pescador i els avis amb terres i ramats propis. Ell sap molt bé que “deixar una cosa per demà és deixar-la per sempre més”, i ha anat per feina. Als dotze anys ja sabia el que havia de saber del que l’envoltava, i aquesta essència, novament l’essència, ha format part sempre d’ell mateix, i de com entén la vida. I és que “estem modelats pel que ens envolta”.

Als 12 anys va arribar a Tarragona. El seu art el va aprendre a l’Escola d’Hoteleria de Cambrils, amb molt d’esforç. “Es quedava adormit de cansament amb el llibres de cuina, i el de les normes de circulació” -ens expliquen-, per treure’s el carnet de conduir. Tot a l’hora. Però com que era un cul inquiet, va tirar endavant, sempre endavant i de seguida es va adonar que calia món: Lió, Madrid, Barcelona… curiositat infinita.

Ara el veiem molt tranquil, però a casa seva l’han vist com el que “ha portat sempre les sabates”, i el que “sempre ha estat allà”, ajudant-los en tot. De fet, saben que un dia o altre, “serà el millor del món”. Per cert, de petit era molt entremaliat. I hi ha una anècdota relacionada amb unes sabates i una mesquita, que si vol ja l’explicarà ell, o millor que no!

La curiositat i les ànsies d’aprendre el van portar a volar. Però ell tenia molt clar que volia emprendre un projecte propi. I ho va aconseguir amb una proposta molt personal i atrevida i de tècnica depurada, com un “bon mecànic dels fogons”. La família n’està super orgullosa, no cal dir-ho.

Ha convertit els horts, els mercats i les llotges en una font d’inspiració contínua, i parla dels proveïdors com de la mateixa família, amb estimació i admiració. Té una dèria per la gamba vermella, ei, de Tarragona, sobretot! Ara, no la barregeu mai amb el gàrum dels romans, o potser sí! O el cremós de romesco, o el xai ‘llitó’ a baixa temperatura, reminiscència del record sempre present dels avis marroquins, “la mare i l’avia eren grans cuineres”, ens explica. Un dia va fer amb només 15 anys una crema catalana a casa, i va connectar amb elles, tot i que la mara no entenien gaire què coi estava fent a aquelles hores de la matinada.

Moha Quach a la cuina d'El Terrat. Foto: David Oliete
Moha Quach a la cuina d’El Terrat. Foto: David Oliete

Hi ha un altra frase d’Eliassa que ens encanta, diu: “l’home no pot saltar fora de la seva ombra”. Però hem de dir que la seva ombra és, certament, molt llarg, i té molta llum, tot i per ser una ombra.

O aquesta altra, “Si té solució, per què et preocupes? I si no en té, per què et preocupes?”. Sàvies paraules marroquines.

Ell, el nostre convidat acaba de guanyar un gran reconeixement, el Premi Revelació dels Premis Nacionals de Gastronomia 2025. “La història no es repeteix però rima”, que deia Mark Twain. I el que rima amb això és l’Estrella Michellin, que estem segurs, igual que la seva família i tots els que l’estimem, que arribarà més aviat que tard. I serà la primera de Tarragona.

Avui fem el cafè, copa i puro amb Moha Quach, del restaurant el Terrat.

Ell ha vingut a parlar només del reconeixement, però sense saber-ho, ha aparegut al programa un gran amic, Ramon Martí, del restaurant El Llagut, i el seu germà petit, Mousa Quauch El Yahyaoui, que encara recorda quan amb el seu primer sou li va comprar unes sabates de futbol. També ha intervingut,sense ell saber-ho, la seva sommelier, Núria Vidal, del Terrat.

Ha acabat el programa, emocionat (el germà també) dedicant el reconeixement dels Premis Nacionals de Gastronomia 2025 al seu pare.