Entrevista amb Rafel Nadal – ‘Quan s’esborren les paraules’, a ‘La Veu de Tarragona’

El periodista i escriptor Rafel Nadal tanca la saga literària sobre la seva família amb ‘Quan s’esborren les paraules’, editat per Columna. Divendres va presentar el llibre a la Capona, però abans ha passat per ‘La Veu de Tarragona’.

La seva mare era la seva memòria, ens ha dit Nadal. Ella l’ha perdut tota per culpa d’una malaltia degenerativa, de manera que no podrà alimentar més els records que van nodrir ‘Quan érem feliços’ (2010) i ‘Quan en dèiem xampany’ (2013), els dos primers títols de la saga literària familiar.

Una saga que ara continua amb ‘Quan s’esborren les paraules’, on completa la trilogia amb un homenatge als seus pares, que podrien ser els de qualsevol de nosaltres. Nadal subratlla i reitera que no ha pretès mai de fer un llibre sobre la seva família, ni tant sols sobre la mare. És cert que fa un gran homenatge als pares, però els lectors entendran que també és un homenatge als seus.

Rafel Nadal publica ‘Quan s’esborren les paraules’, i ha vingut a la Veu de Tarragona

L’ha resumit amb una frase molt potent, ‘mentre algú et recorda, segueixes viu’, molt conscient de que la memòria fa perdurar les persones i els fets en el temps, que també es desdibuixen.

El volum també parla del present, d’il·lusió de viure i de l’esperança en les noves generacions, els fills i els néts. Generacions que ara s’emocionen més o menys pel mateix que ho feien els pares i avis, l’amor, el desamor o l’amistat, però tenen moltes més possibilitats reals de tirar endavant i llaurar-se un futur, que els avantpassats.
Nadal assegura que per explicar una generació i una època no hi ha res millor que baixar als petits detalls, al voltant de la memòria familiar. Diu Nadal que el fil de la memòria no es pot trencar, i connecta a totes les generacions de la història.

En el terreny personal, confessa com l’ha colpejat la malaltia de la mare. Especialment, perquè ha estat víctima, de l’alzhemier, una persona que era l’eix intel·lectual de la família, una dona que va estudiar un carrera universitària quan no era habitual fer-ho i va seguir donant classes tota la vida.