MacMillan, de la Universitat de Princeton, als Estats Units, ha estat un dels distingits per part dels membres de la Reial Acadèmia de Ciències Sueca que han atorgat els premis aquest dimecres pel desenvolupament de l’organocatàlisi asimètrica, una disciplina que es basa en la construcció sostenible de petites molècules orgàniques.
Aquesta tècnica revolucionària és clau per al desenvolupament de la medicina moderna d’una manera més eficient i sostenible. Aquest dijous, a les 9 h, a la veu de Tarragona explicarem la seva recerca amb el director de l’ICIQ, Emilio Palomares.
El guardó és compartit amb l’investigador Benjamin List, de l’Institut Max-Planck de recerca en Carbó a Alemanya. MacMillan és membre del Comitè Científic Assessor de l’ICIQ, amb seu a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. L’òrgan s’encarrega de donar suport i assessorament científic a l’institut.
MacMillan va crear el seu primer grup de recerca el 1998. En les seves conferències a l’ICIQ, el professor McMillan ha abordat qüestions com l’ús de la llum com a font d’energia, la fotoquímica o el descobriment de reaccions que han estat implementades per la indústria farmacèutica. El director i líder de grup de l’ICIQ i professor ICREA, Emilio Palomares, l’ha definit com “un exemple de talent, coratge i voluntat d’explorar nous camins al món de la química”.
powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.
A l’institut, MAcMillan es divertia entenen la lògica de la física i la química, i li va anar molt bé. El seu científic predilecte és Einstein, perquè va dir que la imaginació és més important que el coneixement i hi està d’acord. “El coneixement està bé, però pensar en el futur, la innovació, la creació, això ho és tot”.
Sempre ha estat molt conscient de que el món de la industria química i l’acadèmic han d’anar de la mà. De fet, creu que la indústria ha d’entendre que, en un sentit ampli, pot definir problemes que el món acadèmic pot resoldre. El seu invent preferit és el cotxe elèctric. Considera que cal finançar àmpliament la recerca; la ciència bàsica i la ciència aplicada i diversificar-la al màxim. Per ell la ciència és ‘una recerca del tresor’.
Economia en el canvi climàtic: Full de ruta cap a la societat frugal
I avui us parlem del llibre de Joan Vila Economia en el canvi climàtic: Full de ruta cap a la societat frugal, un llibre que precisament es presentava aquest estiu a l’ICIQ. L’autor, és enginyer Industrial per l’Escola de Terrassa i Enginyer en Tecnologia del Paper per l’Escola de Grenoble. Joan Vila L’empresari posa com a exemple la pròpia empresa, LC Paper de Besalú, on ha aconseguit reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 65% des de l’any 1993.
Lluny de basar-se només en els canvis tecnològics, passa revista als problemes econòmics que fan que la tecnologia no sigui capaç de frenar ella sola l’augment de concentració de CO2 i altres gasos causants de l’escalfament del planeta.
