La cantera romana del Mèdol s’ha reobert recentment al públic després d’una important intervenció, en la que s’ha creat un centre d’interpretació i de divulgació per donar a conèixer les funcions del monument i la seva riquesa històrica i mediambiental. La Fundació Abertis ha invertit 1,5 milions d’euros, a través de l’1% cultural de l’Estat.
La millora també ha comportat una intervenció arqueològica, que ha anat a càrrec de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, l’ICAC, i que avui explicarem insitu amb els dos codirectors de l’excavació, Anna Gutiérrez i Jordi López. Les tasques arqueològiques, han permès estudiar l’evolució del jaciment i entendre el funcionament i ús del conjunt del recinte. S’ha datat amb exactitud a la vegada que s’ha comprovat que el planter ocupa molta més superfície de la que es creia fins ara. “De 20.000 metres quadrats passaríem a 80.000”. A la rampa d’accés al Clot s’han localitzat restes d’una petita casa de fusta, que actuaria com a punt de control del personal i de les pedres que s’extreien, així com vestigis d’un santuari de pedra. Un altre aspecte a destacar és que s’ha establert que l’agulla central del Clot tindria una alçada de 20 metres i no de 16 com s’havia determinat, i que s’hauria format en època de l’emperador August. També destaquen els treballs que han permès situar, a l’altura del Bosc de la Marquesa, el que seria el moll des d’on es carregava la pedra de la pedrera del Mèdol per transportar-la a la ciutat. El que representa un tipus de moll únic a Catalunya i dels pocs que es poden concretar en el conjunt del món romà. De l’excavació també es conclou que encara queden molts interrogants: “On van viure els treballadors de la pedrera, en quin lloc estava exactament la zona de tallers per reparar les eines? Avui en parlem