Un estudi del grup de recerca Infecció i Immunitat (INIM) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha posat de manifest la relació entre la hipertensió, condició preexistent més freqüent entre els pacients amb COVID- 19, i una progressió més greu d’aquesta malaltia, és a dir, amb un risc significatiu d’hospitalització i mort. L’equip investigador, encapçalat per Anna Rull i Joaquim Peraire, doctors de l’IISPV i de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII i professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha comparat les molècules presents al torrent sanguini de pacients hipertensos i no hipertensos que van patir una evolució desfavorable de la COVID-19.

Per a la realització de l’estudi, s’han analitzat mostres de 103 pacients, entre els quals n’hi havia 63 que van partir una progressió desfavorable de la malaltia i, d’aquests, 22 eren hipertensos. Els resultats mostren una clara associació entre la hipertensió i la gravetat de la COVID-19, ja que el 35% dels pacients que van presentar complicacions greus en l’evolució de la COVID-19, tenien un diagnòstic previ d’hipertensió.

L’estudi ha permès identificar, en els pacients hipertensos, dues molècules relacionades amb l’activació de la resposta a l’estrès cel·lular, un factor clau en la progressió de la COVID-19. Tanmateix, una anàlisi completa del contingut de les diferents espècies de lípids en sang ha confirmat un paper crític de les fosfatidilcolines, component principal

de les membranes cel·lulars, en la resposta del sistema immunitari a la infecció per SARS-CoV-2. La detecció de molècules que presenten un patró alterat en sang a l’inici de la malaltia poden ser una estratègia clau en el diagnòstic per anticipar complicacions greus. En aquest sentit, les troballes aconseguides poden ajudar a millorar el pronòstic i la qualitat de vida dels pacients hipertensos que s’infecten amb el virus SARS-CoV-2. Amb tot, les conclusions destaquen la necessitat de continuar realitzant investigacions en el futur amb una mostra més àmplia de pacients.

L’estudi, publicat recentment a la revista Scientific Reports (https://rdcu.be/ee3ZZ) de l’editorial Springer Nature, s’emmarca dins de les línies d’investigació que duu a terme el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Infecciosas (CIBERINFEC), amb la participació del propi grup INIM de l’IISPV i del grup d’Investigació Traslacional en Immunologia i Envelliment (TRIA) d’IrsiCaixa. El treball ha comptat amb la col·laboració de membres del grup de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET), també de l’IISPV, que pertanyen al Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM).