Hi ha tecnologies que necessiten dècades per canviar-nos la vida. I n’hi ha d’altres que sembla que arribin un dimarts qualsevol… i que, quan arriba divendres, ja hagin canviat la manera com treballem, estudiem, escrivim, busquem informació… i fins i tot com pensem. La intel·ligència artificial n’és una.

En molt poc temps hem après a conviure amb màquines que escriuen. Que dibuixen. Que programen. Que analitzen dades. Que conversen amb nosaltres. Que poden llegir, en segons, més informació de la que una persona podria llegir en tota una vida.

I, davant d’això, és difícil no fer-se preguntes. Ens ajudarà? Ens farà més intel·ligents? Ens farà més dependents? Ens substituirà en algunes coses? Podrem confiar-hi? I, sobretot… sabrem distingir què ha fet una persona i què ha fet una màquina?

Per exemple, tot això que acabo de dir… ho he escrit jo? O ho ha escrit una intel·ligència artificial? I, si no ho podeu saber… importa?

Avui parlarem d’intel·ligència artificial. Però no volem parlar només de ChatGPT. Ni de robots. Ni de màquines que algun dia, potser, dominaran el món. Volem entrar en un laboratori. Perquè mentre nosaltres discutim si una intel·ligència artificial ens pot escriure un correu millor o ajudar-nos a preparar les vacances, en la recerca científica està passant una transformació molt més profunda.

La ciència genera una quantitat extraordinària de dades: articles, resultats experimentals, imatges, càlculs, simulacions… Informació que cal ordenar, compartir, interpretar i connectar. I aquí, la intel·ligència artificial pot convertir-se en una eina per ajudar-nos a trobar patrons que nosaltres no veiem, accelerar processos o explorar possibilitats que serien inabastables d’una altra manera.

Però cada vegada que entreguem una tasca a una màquina també apareix una pregunta: què volem delegar? I què no?

Avui, al Blau de Prússia, parlarem de dades, digitalització, recerca, educació, riscos, confiança i futur. I ho farem amb dues persones que viuen aquesta transformació des de dins de l’ICIQ: el professor Carles Bo, líder d’un dels grups de química computacional, i el doctor Jaume Seuma, responsable de la nova unitat de digitalització.

Amb ells intentarem respondre una pregunta que, probablement, no podrem respondre del tot: quan posem la intel·ligència artificial al servei de la ciència… qui està aprenent de qui?

Aquest pòdcast és una coproducció de l’ICIQ i Tarragona Ràdio, que han fet possible Laura Hernández, Marta Llorens Fons i Joan Guillem Mayans, per part de l’ICIQ. Josep Suñé, Gabriel García i Lluís Comes per part de Tarragona Ràdio.

Blau de Prússia, el color dels incondicionals de la química

‘Blau de Prússia’ és el nou podcast coproduït per Tarragona Ràdio i l’ICIQ sobre la investigació química del Camp de Tarragona. L’objectiu principal és realitzar un podcast pioner que també s’emetrà al 96.7 FM en horari matinal per a totes les audiències, apropant així a la gent del territori la importància de l’activitat científica, i singularment de la química, que trobem a tot arreu i és clau a Tarragona.