El servei de trens funciona amb algunes demores a Sant Vicenç de Calders, on a primera hora d’aquest dijous es registraven retards en els combois que anaven a Reus i Tarragona. Després del caos ferroviari per la plantada dels maquinistes, els usuaris han tornat a les andanes amb resignació i paciència. “Normalitat és mitja hora de retard”, ha sentenciat Alexandra Trenado, una passatgera que habitualment agafa el tren per anar fins a Tarragona. “No pots fer absolutament res més, per tant, és el que hi ha. És una pena? Sí, però és la realitat”, ha lamentat. Altres, com la Denisse, reconeixen que diàriament pateixen la situació amb ansietat i incertesa de com arribaran als seus destins. “Quan no és una cosa és una altra”, ha apuntat a l’ACN.
Llevar-se i consultar si el servei de Rodalies i Regionals funciona és una “aventura” a parer d’Alexandra Trenado, una usuària habitual que agafa el tren a Sant Vicenç de Calders per anar a treballar a Tarragona. En el seu cas, compta amb un horari laboral flexible que li permet adaptar-se als possibles retards que pugui patir en el trajecte. “No hi ha cap altra cosa a fer, vas a l’aventura, perquè com que no està a la nostra mà, tampoc arreglar-ho, no hi ha alternativa. Per tant, vens aquí i dius, ja sortirem i ja arribarem”, ha asseverat.
L’ansietat per no saber com ni quan arribaran al destí és compartida per usuàries com Denisse o Aurora Monti, qui denuncien que indiferentment de la línia que hagin d’agafar, pateixen pel viatge. “Em provoca molta ansietat, no saps si arribarà el tren o no. Avui ja porta una mica de retard, però és que cada dia és el mateix. És igual quin tren agafi, si cap a Barcelona o Tarragona”, ha assenyalat a l’ACN. Denisse, per la seva part, reconeix que “no pot confiar” a arribar a una hora concreta a un destí si hi ha d’anar amb tren.
La resignació i la paciència són presents entre els passatgers que esperen a l’andana, on aquest dijous s’han registrat retards d’entre deu minuts i mitja hora en els trens que passaven per Reus i Tortosa. Passatgers com en Max Garcia, afirmen que tot plegat forma part “del dia a dia”.