“Si l’amor fa de cel·la, l’amor no val la pena”. Aquest vers de la cançó “Pena”, inclosa al darrer disc de les tarragonines Roba Estesa, “Rosa permanent”, podria definir perfectament el que no volem que sigui l’amor. Però és tan senzill saber quan l’amor et fa estar dins d’una gàbia? I si realment la gàbia és tot allò que hem construït al voltant de l’amor romàntic, que massa vegades ens obliga a seguir patrons i normes sense qüestionar-les? I si l’amor és una gàbia, hi ha forma de sortir-ne? I si en surts, hi ha vida i maneres de relacionar-nos més enllà?

Totes aquestes preguntes formen la base de “Cel·la Cupido”, el programa de relacions dissidents de Tarragona Ràdio, que es va estrenar el passat dimecres 5 d’octubre i que podeu sentir tots els dimecres de 15 a 16h al 96.7 FM i que podeu recuperar per Spotify, Ivoox, Youtube o a tarragonaradio.cat. A més, també podeu seguir el seu instagram, @cel.la_cupido.

El programa el condueixen la Montse Adán i l’Uri Mas, dues tarragonines que porten ja un temps posant en pràctica formes de relacions més enllà de la monogàmia. I aquest estiu van decidir presentar una proposta a la ràdio pública de Tarragona per visibilitzar totes aquelles formes de relacionar-se que, com diuen a l’entradeta del programa, “quan les expliques, la persona amb qui parles arrufa el nas i no pot evitar dir coses com “bueno, ja se’t passarà”, “és molt bonic, però no és realista” o “jo no podria”.

Sota aquest concepte, el de relacions dissidents, s’articulen els quatre grans eixos del programa. El primer és el de les no monogàmies en les seves diverses formes: parelles obertes, swingers, poliamors -jeràrquics o no-, anarquia relacional, agàmia… tot un ventall de possibilitats més enllà de la parella “clàssica” que, tot i que cada cop van fent-se veure més i més, encara són desconegudes per molta gent o vistes com a formes mancades de compromís, solidesa o durabilitat.

Aquest primer “mur” que enderroquem ens porta a dos altres pilars del programa. Perquè si no hi ha un sol model de parella, en conseqüència també s’esfondren – o, més aviat, floreixen de mil formes diferents – les idees de família i comunitat. En aquest sentit, el programa parlarà de comunitats intencionals de tot tipus, des de cooperatives d’habitatge fins a grups de criança compartida, projectes comunitaris per a gent gran o ecoaldees entre molts altres.

Finalment, el darrer mur per fer esclatar és el de les desigualtats que minen totes les formes que tenim de relacionar-nos. El gènere, la raça, la classe o el tipus de cos marquen de forma inexorable la nostra percepció del món i la nostra forma d’actuar i ens pot fer exercir tot tipus de violències sobre les altres persones. Per molt que les estimem. Millor dit, sobre tot si les estimem. Perquè en nom de l’amor s’arriben a justificar molts comportaments que consideraríem del tot inacceptables en qualsevol altre context.

“Cel·la Cupido” neix, doncs, per anar identificant totes les parets d’aquesta presó de l’amor romàntic i proposar diversos plans per escapar-ne. També té com a objectiu donar veu a totes les persones del Camp de Tarragona que estan treballant i posant en pràctica totes aquestes formes dissidents de relacionar-se. Ho demostren els capítols ja emesos, per on han passat el politòleg Lionet Delgado (activista en masculinitats i no monogàmies amb els comptes @hombrescontraelpatriarcado i el podcast “esascosasdelfollar), la fotògrama Mai Oltra (activista sobre relació amb el cos a @entretallas), la companyia de teatre tarragonina Absens i la seva obra sobre intercanvis de parella “Dos més dos” o la poeta i activista reusenca Anna Sentís, alias @lavulnerable.

El programa busca un enfocament amè i didàctic per qui no sàpiga res d’aquestes propostes però tingui curiositat, però alhora vol ser un espai de trobada i reflexió per aquelles persones que estan assajant i treballant amb formes de relacionar-se més ètiques i conscients.

A totes us donem la benvinguda a la cel·la: la Cel·la Cupido.