Un equip d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va determinar de manera precisa fa sis anys com funcionaven cadascuna de les vint xemeneies del Palau Güell de Barcelona. Fins aleshores no se sabia si eren únicament ornamentals o si també havien pogut funcionar com a extractores de fums, ja que l’arquitecte Antoni Gaudí no en va deixar constància enlloc i tampoc es podia comprovar in situ per no posar en risc l’edifici reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Mundial.

Per esbrinar-ho, els investigadors van reproduir les xemeneies amb tècniques de fotogrametria i làser, les van imprimir en 3D a escala i les van posar al túnel de vent de la URV per analitzar els paràmetres aerodinàmics.

Ara d’aquells models s’han tornat a reproduir però per ser venuts com a rèplica comercial junt amb una explicació de la recerca que hi ha al darrere. Albert Samper i David Moreno, que són investigadors i professors de l’Escola tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) i del Departament d’Enginyeria Mecànica de la URV, respectivament, han estat els ideòlegs d’aquest projecte: comercialitzar prototips a escala dels elements singulars de Gaudí per divulgar la seva obra i les investigacions que han permès determinar-ne la utilitat.

De fet, ja es poden trobar tres models de les xemeneies així com també quatre models d’imants de nevera a la botiga del Palau Güell de Barcelona. Aquestes rèpliques han estat creades per l’empresa derivada de la URV Scandraw, especialitzada en la digitalització de patrimoni arquitectònic i impulsada pels mateixos Albert Samper i David Moreno, entre d’altre professorat de l’ETSA.

Les rèpliques comercials de les xemeneies de Gaudí.

L’empresa It Brings Art SL ha fabricat els models resultants de l’anàlisi geomètric de les xemeneies a gran escala i és l’encarregada de comercialitzar-les. Samper va cedir els models desinteressadament perquè el projecte tingui un impacte social i divulgatiu, ja que l’embalatge dels records conté una breu explicació acadèmica d’on sorgeix aquest objecte.

El valor de la recerca

Els investigadors van establir un model teòric per entendre com els dissenys modernistes gestionen els fluxos d’aire. La troballa no només posava en valor el patrimoni històric, sinó que també oferia pautes útils per al disseny de sistemes de ventilació actuals, ja que van observar que independentment de la forma, el nombre i la geometria de les obertures del coronament de les xemeneies, el que determina la capacitat de tiratge és el nombre de suports de l’ornament.

Gaudí no va deixar escrit el funcionament dels coronaments de les xemeneies, que havien de servir per protegir el conducte de fums de la pluja i per impedir l’entrada de corrents d’aire a l’interior. Aquestes cobertes ornamentals, però, eren també un signe d’estatus, ja que eren indicatives que els edificis que en tenien disposaven de calefacció, un equipament que a final de segle XIX només podien permetre’s les classes benestants.

Aquesta recerca, que va fer l’equip d’Arquitectura (Albert Samper i Blas Herrera) i del grup de recerca Experimentació, Computació i Modelització en Mecànica de Fluids i Turbulència de la URV (Jordi Pallarès i Jordi Iglesias), ha tingut un triple impacte. En primer lloc, per la creació de l’spin off Scandraw, especialista en la creació de bessons digitals de qualsevol estructura arquitectònica, i la comercialització de records basats en aquesta recerca.

En segon lloc, per l’impacte social: els models de les xemeneies han permès al professorat de la URV fer tallers tiflològics per a afiliats de l’ONCE per apropar l’arquitectura de Gaudí a les mans de persones que no la poden veure. Ho han fet juntament amb la Universidad de Alcalá de Henares, la UNED de les Illes Balears i el Cercle de Belles Arts de Mallorca. I en tercer lloc, per l’impacte de divulgació, ja que es difon la recerca feta a la URV a l’epicentre gaudinià a Barcelona.

L’any 2023, el projecte va rebre l’ajut del programa R2B (Research to Business) que atorga la Fundació URV, en col·laboració amb el Consell Social, per valoritzar els coneixements i les tecnologies desenvolupades a la URV i facilitar l’arribada al mercat.