Aquesta setmana es presenta la “Guia botànica de Tarragona”, una obra de la farmacèutica Maria Font-Quer, coescrita amb el seu pare, Raül Font-Quer, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre.

El llibre recull 25 espècies significatives del litoral tarragoní, descrites botànicament, amb fotografies i dibuixos originals per facilitar-ne la identificació. A més, incorpora les virtuts medicinals tradicionals —basades en l’obra del seu avi, Pius Font-Quer, Plantas Medicinales. El Dioscórides Renovado— i les compara amb estudis científics actuals per donar rigor als usos de la medicina popular.

La guia es presenta aquest dijous 16 d’abril, a les 19 h, a l’església de Sant Llorenç. N’hem pogut parlar amb els seus coautors, Maria Font-Quer i Raül Font-Quer.

D’on neix la “Guia botànica de Tarragona”?
És un projecte que segueix l’estela del nostre avi, Pius Font-Quer. El seu llibre és una obra divulgativa, pedagògica, que parla d’un miler de plantes de la Península Ibèrica i les seves propietats medicinals. Continua sent un best-seller, especialment per Sant Jordi. És una referència científica i divulgativa molt important.

Com s’escullen aquestes 25 espècies?
Tot va començar amb el meu treball final de màster en comunicació científica, mèdica i ambiental. La selecció està inspirada en un estudi fitogeogràfic que va fer el doctor Pius Font-Quer el 1921. Coincidia amb el centenari d’aquell estudi i vam decidir extreure’n les 25 plantes més representatives de la garriga del sud de Catalunya.

Què és exactament la “garriga” que estudieu?
És la vegetació típica del nostre entorn, no és un bosc tancat sinó la vegetació mediterrània que trobem quan sortim a passejar per zones com el Pont del Diable o els voltants de Tarragona. És una formació molt habitual, fins i tot dona nom a comarques com les Garrigues, i és molt representativa del territori.

Quines propietats tenen aquestes plantes?
Sorprenentment, totes tenen alguna referència tradicional d’ús. Les més conegudes són la farigola, el romaní, el pi o l’olivera, però fins i tot les menys conegudes tenen usos descrits. N’hi ha per al mal de panxa, com a diürètiques, descongestives, antisèptiques… totes tenen alguna aplicació tradicional documentada.

Hi ha plantes especialment conegudes per usos populars?
Sí, per exemple la farigola s’ha fet servir sempre per mal de gola o problemes respiratoris, i també pel mal de panxa. El romaní o el timó s’han utilitzat com a descongestionants o per eliminar mucositat. Són usos que venen de la tradició popular i que en molts casos tenen base científica.

També hi ha una part científica important al llibre.
Sí. Hem fet una revisió bibliogràfica molt extensa, amb més de 200 articles científics consultats. No només hi recollim el que està demostrat, sinó també el que no s’ha pogut demostrar. La no demostració també forma part de la ciència, perquè és un resultat.

Quin objectiu té la guia?
Volem combatre la “ceguesa botànica”, que és el fet que la gent cada vegada reconeix menys les plantes del seu entorn. Vivim en societats urbanes i sovint no identifiquem ni un arbre. Amb aquestes 25 espècies, si surts a caminar per l’entorn de Tarragona, pots reconèixer pràcticament el 90% de les plantes més habituals.

Encara es troben aquestes espècies al territori?
Sí, encara es troben totes. Algunes poden ser menys abundants que abans, però les vam poder localitzar totes per fer les fotografies del llibre. Per exemple, la farigola cada cop costa una mica més de trobar, però encara hi és si t’endinses a la garriga.

Com s’estructura el llibre?
Cada planta té una fitxa completa: descripció botànica, cultiu, distribució, curiositats històriques i culturals, usos tradicionals i comparació amb estudis científics. També inclou un diccionari de termes botànics i mèdics. És un llibre pensat per portar a la butxaca i utilitzar durant les passejades.

Qui participarà a la presentació?
A banda de l’editor, la presentació comptarà amb el catedràtic de botànica farmacèutica César Blanché, referent en conservació de flora, i serà un acte obert a tothom aquest dijous a les 19 h a l’església de Sant Llorenç.