Parlar de ràdio és també parlar de totes les persones que s’ocupen de la part tècnica, professionals que fan una feina que sempre ha estat essencial i que ha evolucionat en paral·lel amb el canvi tecnològic, tal com apunta el cap tècnic i un dels més veterans de la casa, Joan Maria Bertran, que destaca que la transformació ha evolucionat de la mà de la professionalització del sector a tots els nivells. «Quan vaig incorporar-me l’any 1989, els estudis encara estaven a la plaça del Rovellat. En aquesta primera fase tot era molt precari. L’espai no estava insonoritzat i el compartíem amb les dependències de Serveis Socials i els micròfons que utilitzàvem eren gairebé domèstics, res a veure amb els que tenim avui dia», explica.

D’aquest univers analògic a base de discos, magnetòfons i cintes de casset a l’actual hi ha gairebé un abisme. Un dels grans salts que marquen aquesta evolució és l’adaptació del sistema informàtic, que va substituir al revox i els antics aparells analògics, una adaptació que va produir-se just abans d’entrar a l’any 2000 i que marca el camí definitiu de la professionalització de l’ofici iniciat a partir de l’època dels noranta.

Joan Maria Betran (esquerra) és un dels tècnics més veterans de la casa, present des dels inicis de l’activitat.

«Hem aconseguit fer realitat alguns objectius que eren prioritaris, com la taula de mescles digital i la nova unitat mòbil, elements que s’afegeixen als recursos que ja teníem i que ens permeten seguir presents, amb la màxima qualitat, dia a dia», detalla Bertran. Avui dia, Tarragona Ràdio compta amb quatre tècnics: el mateix Bertran, Sílvia García, Lluís Comes i Núria Cartañà. I alguns d’ells també assumeixen tasques periodístiques, de producció o de continguts en directe.

«La transformació tècnica ha evolucionat de la mà de la professionalització a tots els nivells»


Producció, fotografia, comptabilitat i neteja

A banda del treball que es fa des de control tècnic, cal tenir presents també els professionals que fan feines de producció per lligar els continguts que surten per antena. «És una feina important, en el sentit que cal acordar amb qui parlarem, a quina hora i quins recursos d’àudio hi col·locarem. Decidir tot això i resoldre els incidents que vagin sortint és una feinada, que fem entre tots quan fa falta», explica Joan Andreu Pérez, que dedica una gran part de la seva jornada a les imprescindibles tasques de producció.

«La feina de producció i de lligar els continguts que sortiran en els diferents espais és una feinada que sovint no es trasllueix en antena»

L’actualitat no només se sent, sinó que també es veu. En un dia a dia marcat pel ritme que imposen les xarxes socials, la imatge és un element determinant, tal com explica Mauri Fernández, qui s’ocupa de posar en píxels al que diu la veu i destaca que «avui dia, poder comptar amb el suport gràfic és molt important, especialment en entrevistes i notícies de darrera hora».

Quan parlem de la ràdio és molt simple atribuir el volum de la feina que s’hi duu a terme als responsables directes dels programes, però són moltes les persones que cada dia aporten el seu esforç perquè sigui possible entrar a les cases dels oients.
Lluís Comas és un altre dels tècnics presents en el dia a dia de la casa.

La ràdio que no s’escolta amaga més rols professionals. Per una banda, els encarregats de l’administració, que duen a terme totes les tasques que no se senten per antena i que són tan necessàries per al bon funcionament del dia a dia, una responsabilitat que recau en Rosó Arimany i Blanca Navarro. I per últim, cal destacar el treball diari i intens de Maria del Mar Gómez, que és qui s’ocupa de mantenir en un estat impecable les instal·lacions on es duu a terme tota la jornada. Una tasca central que s’ha mostrat especialment imprescindible durant els darrers mesos, arran de la crisi de la Covid-19, quan la desinfecció constant i la ventilació d’espais han passat a ser aliades imprescindibles per a qualsevol lloc de feina.

La seva feina, com tota la resta, confirma el que sovint s’oblida, que totes les tasques són vitals per tal que l’oient rebi l’actualitat només amb el gest de sintonitzar-nos.