El Pont de Mahoma 121: Les ‘3 nits de torb i 1 cap d’any’ de Jordi Cruz, i els ‘banys de bosc’ de Sílvia Gili

«Es com si et tiren una pala de neu cada segon a la cara amb vents superiors als 100 km/h, -16° graus negatius i sensació tèrmica de -35° sota zero. Pot  aixecar i remoure 1kg de neu per metre quadrat cada segon»: Això és el torb!

I així l’ha definit aquest dimecres el meteoròleg Jordi Cruz, que relata a ‘3 nits de torb i 1 cap d’any’ (Símbol Editors) la tragèdia de fa 18 anys al Balandrau. El darrers dies abans del cap d’any, el torb es va endur la vida de set excursionistes a l’entorn d’aquesta muntanya del Ripollès; nou persones si comptem les dues que van perdre la vida hores abans a la zona de la Coma de l’Orri. El testimoni que heu sentit és el d’una metgessa tarragonina, Maria Castro, que estava fent el veí Puigmal, la va enxampar el torb, però va sobreviure. El del Balandrau és un dels accidents més greus al Pirineu català. Va implicar un desplegament de mitjans sense precedents en una emergència de muntanya: la neu acumulada amb les nevades dels dies anteriors, el bon temps del matí i la presència de molts excursionistes a la muntanya van ser factors determinants en la gravetat de l’accident. El torb es va aixecar de sobte a les dues del migdia, i va convertir aquesta recó del Pirineu en un autèntic infern.

No es tracta d’un cas aïllat, al Mont Maudit, als Alps francesos, el juliol del 2012, van resultar afectats 23 alpinistes i van morir nou persones entre els quals un català.

Avui parlem de la pitjor cara de la muntanya, en un programa de contrast, en el que també analitzarem el seu rostre més amable. Avui parlarem de ‘medicina forestal, de les característiques físiques i bioquímiques dels boscos més naturals, que potencien múltiples beneficis en l’organisme humà, tant psicològics com fisiològics. En un temps marcats per les preses i l’estrès que comporta el nostre ritme de vida, sobretot a les ciutats, tornem al bosc per caminar lents, sense preses, en silenci, amb una respiració conscient buscant la relaxació. Us volem proposar connectar amb l’entorn amb tot els vostres sentits, per fer les paus amb la riquesa de l’aerobiologia forestal. Tindrem tota una experta en la matèria, Sílvia Gili, autora del llibre: «Bosc i salut: els banys de bosc».

Biòloga especialitzada en conservació de la natura. Ha estat coordinadora de l’Associació Hàbitat-Projecte Rius i cap de projectes de conservació de la Fundació Natura. Actualment és consultora en conservació del patrimoni natural, participació ciutadana, ecoturisme i sostenibilitat. Membre de l’ONG Sèlvans, que vetlla per la conservació i valorització del patrimoni forestal més singular i d’alt valor natural. Amb el company Ricard Fernández hem anat fins als boscos de Montserrat, on prepara precisament un bany de bosc i també hem sentit un poema de Sebastià Poy.

Benvinguts al Pont de Mahoma 121!

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 120. Helena Alemán, campiona estatal d’escalada en Dificultat

Comencem l’any parlant de projectes, de reptes. Molts tenim al cap objectius per assolir aquest 2019. Però com s’ho fan aquells que la seva dedicació passa per la competició, per l’elit. Hi ha propòsits anuals, o els seus objectius són permanents, atemporals, subjectes a l’entrenament constant, diari i al calendari de competicions.

Foto: Jordi Masramon Puigdomènech

Parlem amb Helena Alemán, que ha tancat el 2018 amb el campionat d’escalada de Dificultat a la butxaca, celebrat el passat mes d’octubre de 2018 al Centre Rocópolis de Navarra. Avui li hem preguntat pels nous reptes, també encoratjant-la de cara a fer passes decisives en la seva progressió i entrenament, per si pot ser escollida de cara a la incorporació de l’escalada com a disciplina esportiva en els propers jocs olímpics de Tòquio, el 2020.

Foto: Llucià Hernández

També hem buscat l’equilibri entre la pràctica de l’escalada i la seva convivència amb les regulacions pròpies d’un parc natural, com el del Montsant. Es troba dins la comarca del Priorat i la seva àrea protegida, de 9.240 hectàrees i escaig, es reparteix pels municipis de la Morera de Montsant, Ulldemolins, Margalef, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset i la Figuera.

El 1992 la serra del Montsant és inclosa al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i una dècada després, el 2002, arribà la declaració de parc natural. Fa just 13 anys, el 2006, el parc del Montsant va ser inclòs a la xarxa Natura 2000. Aquest 2019, segueix caminant la candidatura ‘Priorat-Montsant-Siurana’, que opta a entrar a la llista del Patrimoni Històric de la UNESCO.

El parc Natural del Montsant va ser des primers en regular la pràctica de l’escalada a nivell de Catalunya. Ja van fer un decret el 2002, i el 2005 es va fer una de les primeres regulacions d’escalada a nivell del país. L’objectiu, ara és crear un mapa de catalogació de les zones on es pot practicar l’escalada. De fet, hi ha llocs que són lliures, on es poden equipar vies simplement notificant-ho. En segon lloc hi ha les zones condicionades, on està prohibit escalar en determinades èpoques de l’any, com quan coincideix amb la nidificació de les aus, quan està prohibida la pràctica. Si es vol equipar una via nova en aquests indrets, cal fer una sol·licitud al Parc Natural. En tercer lloc hi ha les zones prohibides, on no es pot escalar ni equipar. Fa uns mesos es va crear una subcomissió d’escalada, seguint l’estela del que s’havia fet a Montserrat, amb equipadors i aperturistes de vies. La idea es que treballin com a òrgan consultiu quan hi ha ha sol·licituds per obrir noves zones o vies d’escalada. També es vol fer un cens de tot el que hi ha equipat. 

N’hem parlat amb Maurici Muntaner, tècnic del parc, que ha explicat que el proper mes de febrer ja es constituirà una comissió, en la que hi haurà dos membres del col·lectiu d’escaladors, Pep Ferré i David Brascó. També hi estaran representants els propietaris dels terrenys, el departament de Territori, l’Institut Català de Rapinyaires i membres del Parc Natural. Ho hem analitzat amb una part de la cordada radiofònica, amb Josep Maria Bonachí, Jordi Mena i Josep Suñé. 

Àlex Txikon ja ho té pràcticament tot a punt al camp base del K2, per l’intent hivernal. Aquesta setmana han instal·lat iglús, on poden dormir entre 10 i 14 persones; plaques solars, una estufa de baix consum i, avui, estan amb la instal·lació d’una estació meteorològica per començar després a pensar ja en la hivernal a la muntanya. Hem escoltat la seva veu, des del camp base.

Mentrestant, l’expedició formada per russos, kasacs i Kirguizistan, ja ha instal·lat el C1 (5.900 m) i estan fixant cordes de camí cap al C2. Us ho hem explica al Programa, avui el Pont de Mahoma 120

Facebooktwitter