Arxiu de la categoria: allau

Un allau afecta David Lama, Hansjörg Auer i Jess Roskelley

Comunicat oficial del Banff National Park, el parc canadenc on hi ha hagut l’allau que ha afectat David Lama, Hansjörg Auer i Jess Roskelley.

AQUESTA TARDA (HORA CANDENCA) S’ESTÀ FENT UNA RODA DE PREMSA ON ES DONEN A CONÈIXER MÉS DETALLS

COMUNICAT: El dimecres 17 d’abril es va perdre un grup de tres muntanyencs alpins que pujaven a la paret est del Pas de Howse al Glacier Parkway. Els especialistes en seguretat de visitants de Parcs Canada van respondre immediatament a través de l’aire i van observar signes de nombroses allaus i restes que contenien material d’escalada. Partint de l’avaluació de l’escena, Parcs Canada assumeix la mort dels tres membres del grup. Els tres homes, un nord-americà i dos europeus, eren atletes de muntanya professionals i amb molta experiència. Parcs Canadà expressa el seu més sincer condol a les famílies, els amics i els éssers estimats dels tres muntanyencs.

S’està portant a terme una investigació més profunda, però actualment els esforços per localitzar-los no són possibles a causa d’allaus addicionals i de condicions insegures de l’escena. Les precipitacions i els forts vents augmentaran el risc d’allaus a la zona.

La paret est del Pas de Howse està aïllada i un ‘blanc’ excepcionalment difícil, combinat amb carreteres rocoses i gelades que requereixen habilitats avançades d’escalada alpina.

La seguretat dels visitants és una prioritat per a Parcs Canadà. Treballem estretament amb organitzacions associades per garantir que els alpinistes i altres usuaris de fora de pista tinguin accés a la informació més actualitzada sobre les condicions de les allaus per tal que puguin prendre decisions informades, adequades al seu nivell de competència i experiència.

Es proporcionaran més actualitzacions a mesura que estiguin disponibles més detalls.

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 116. Allaus amb el centre Lauegi. Anem al refugi del Malniu i a fer el trekking del Manaslu

Encetem una campanya hivernal en la que la neu primerenca ja ha estat protagonista. Ha nevat molt abans que altres anys, en va creuar una bossa d’aire fred, que va deixar neu a cotes altes i, fins i tot, han obert ja una pista d’esquí, la Masella, el cap de setmana del pont de Tots Sants.

Aquesta arrencada atípica de la temporada la comentarem amb el centre de Lauegi del consell General d’Aran, que ja ha hagut d’emetre un primer butlletí de perill d’allaus. En parlem amb una de les seves científiques, la biòloga al Montse Bacardit.

Per cert, si aneu aquest proper cap de setmana a Vic, organitzen la Fira de la Muntanya, al recinte firal el Sucre de la capital osonenca. Hi trobareu conferències i activitats, un open Bloc d’Escalada i molt d’ambient muntanyenc.

Ja tenim neu a cotes altes, i us propossem activitats per gaudir-ne, sempre amb seguretat i fent cas dels consells dels que en saben, com els guardes dels Refugis. De fet, anirem fins els refugi del Malniu, a la Cerdanya. Us volem recomanar una sortida nocturna amb raquetes de neu.

Un refugi que va ser noticia la setmana passada, quan dos excursionistes es van perdre al Puigpedrós. Van ser localitzats amb vida per un helicòpter de la gendarmeria francesa a la zona del Malforat, al costat francès de la Cerdanya. Van ser evacuats a l’hospital, després de més de 40 hores perduts, amb símptomes d’hipotèrmia i congelacions. Tots dos havien arribat cap a dos quarts de deu del matí de dissabte al refugi en cotxe i s’havien proposat pujar la muntanya tot i el mal temps i les advertències dels dels refugi. Els hi hem demanat què els van aconsellar.

Per cert, veurem si al final han de pagar els milers d’euros que va costar el seu rescat, amb un gran desplegament de per part dels Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, la Gendarmeria francesa i els Agents Rurals.

I anirem fins al Nepal, on tenim un equip de la cordada del programa, amb Òscar Cadiach i Sebastià Poy, que han posat els micròfons a la capital, Katmandú, i en diverses poblacions del camí, com Arughat Bazaar o SOTIKHOLA. Estan fent els trekking cap al Manaslu, ‘la muntanya dels esperits’.

Benvinguts al Pont de Mahoma 116!

Facebooktwittergoogle_plus

Òscar Cadiach: ‘Tots estem bé i el Broad no es mourà de lloc’

Òscar Cadiach i Lolo González emprendran aquest dijous el camí de tornada per la Vall del Baltoro. Li diran un ‘fins aviat’ al Broad Peak per creuar novament la imponent confluència de glaceres de Concòrdia; porta natural d’entrada al camp base.

IMG_3035

Esperen situar-se en uns tres dies a Askole, per enllaçar després amb Skardu, la segona zona poblada del camí.

baltoro 2

Al cap d’uns dies -la setmana que ve- un vol els portarà des de la capital del Pakistan, Islamabad, fins a l’aeroport del Prat, fent escala a Turquia. Cadiach té previst trepitjar novament territori català la tarda del proper dimecres, 10 d’agost.

Han estat 54 dies d’expedició des de la seva partida, el passat 18 de juny, i tres intents de cim.

La muntanya que els ha mostrat la seva pitjor cara. Malgrat haver trepitjat els 7.800 metres del Broad Peak (8.047 m.) el Karakorum els ha barrat el pas i, tot i els tres intents, no l’han pogut coronar degut al mal temps i a l’acumulació de neu en altura –com l’any passat.

IMG_3107

Òscar Cadiach ha dit que després d’haver descansat en la primera jornada al camp base (4.900 m.) aquest dimecres ha tingut temps per a reflexionar. En una trucada al programa El Pont de Mahoma, de Tarragona Ràdio, diu que ha pensat molt en totes les persones i entitats que li han donat suport per a fer possible aquesta expedició.

Ha donat records a les entitats i clubs que de punta a punta de Catalunya; des de Taradell a Alcanar, passant per Planoles -llocs on ha fet xerrades- han contribuït a fer possible l’intent del Broad.

També a volgut agrair l’escalf i energia que li han fet arribar tots aquells que l’han seguit aquests 50 dies d’expedició, i al Pont de Mahoma per fer d’enllaç de comunicacions i acostar-los el dia a dia de la seva estada al Karakorum.

IMG_3031

També a nivell institucional, ha tingut paraules d’agraïment pel Port, la Diputació i l’Ajuntament de Tarragona –ha dit que li hagués agradat molt portar la bandera dels Jocs de 2017 i la de la ciutat al cim del Broad, però la muntanya no ha volgut.

CADIACH TGN 2017

També ha tingut paraules pel Nàstic –que aquesta setmana l’ha felicitat a Tarragona Ràdio, en boca del tècnic Vicente Moreno– i per la Universitat Rovira i Virgili, on Cadiach imparteix classes en el màster MBA.

També ha recordat i agraït el suport a tots els amics que l’han ajudat, a Fleca Flaquer i, sobretot, a la família.

Cadiach nio ha volgut marxar de les grans muntanyes sense acostar-se fins al veí camp base del K2 per visitar el memorial Art Gilkey, on ha tingut novament un emotiu record per l’amic Manel de la Matta. Aquest agost farà 12 anys de la seva pèrdua a causa d’una peritonitis en el descens del K2 per la ‘Magic Line’, el 2004.

L’alpinista tarragoní també ha tingut en ment en el descens del Broad el portejador d’altura pakistanès que va perdre la vida l’any passat a la muntanya, en l’allau que va ferir greument la companya d’expedició japonesa, Sumiyo Tsuzuki.

VISITA SUMIYO

La van haver de rescatar ells mateixos –amb Patxi Goñi, Jordi Bosch ‘Barraca’, Carles Figueras, la metgessa Anna Pujol i els portejadors- a mig camí entre el base i el camp I, on es van registrar fins a cinc allaus consecutius.

el-grupo-de-cuatro-sherpas-y-patxi-descienden-a-shumiyo
Rescat de Sumiyo, el 2015 al Broad Peak (Foto de Patxi Goñi)

Assegura que tant ell com el company malagueny Lolo González es troben bé, també el portejador que els va acompanyar fins els 7.150 metres del camp III, i això és ara per ara el més important ‘enguany, per sort no hi hagut cap ensurt’, ha reblat Cadiach.

Afegeix que amb l’esforç que han hagut de fer li hauria agradat oferir a tots els que l’han recolzat el cim, però aquest, assegura, ‘no es mourà d’allà on és’ i sempre pot esperar.

broad peak 1

Ha acabat enviant ‘una forta abraçada a tothom’ i dient que, malgrat tot, està ‘ben motivat’ i ‘sempre amunt’!

 

 

 

 

 

 

 

 

 Facebooktwittergoogle_plus

L’aresta final del Broad demana la instal·lació d’un Camp 4

Cadiach decidirà l’estratègia per l’atac al cim el seu 14è vuitmil, el Broad Peak, un cop arribi al camp base. Amb tot,  l’alpinista tarragoní no descarta repetir la planificació de l’any passat, instal·lant un Camp 4 per sobre del coll superior de la muntanya.

IMG_3032

Òscar Cadiach és molt conscient de la dificultat tècnica inherent a l’aresta final del Broad, que demana arribar-hi amb el màxim d’energies. És per això que a banda del camp 3 (7.200 m) –com l’any passat- no descarta a priori utilitzar el comodí d’un nou camp d’altura, entre els 7.500 i el darrer coll de la muntanya de 8.047 m, per progressar així per l’aresta final amb més seguretat i garanties.

Ho explicava molt detalladament en una recent entrevista a la revista Desnivel. Us deixem un fragment: ‘L’aresta de dalt, sense ser fàcil ni difícil, ha estat on ha desaparegut gent com Eric Escoffier, algun dels polonesos de l’ascensió hivernal, n’hi ha algun que va quedar allà, ficat en un sac blanc …  Es fan unes cornises cap al costat de la Xina i si hi ha una mica de boira ja saps que el blanc es confon i la roca no es veu … i si trepitges en fals desapareixes. Hi ha 3.000 metres per l’altre costat. Això li ha passat a força gent, perquè l’any del K2, que va pujar força gent, esperaven tots contents a una noia que havia fet cim i la noia no va baixar i no la va veure ningú més. O sigui, que en aquesta aresta passa alguna cosa. Has d’anar molt atent i concentrat. A l’aresta de dalt hi ha un tram de roca que cal escalar i no és fàcil; hi ha una corda fina, és roca pura i dura i molt estreta. D’una banda hi ha dos mil metres i per l’altre també hi ha un bon pati. Després hi ha és aresta amb ‘Canalizos’ per pujar sobre d’un monòlit que voreges per la dreta i puges per una aresta fins al ‘Summit Rock’. En el tram en què jo em vaig parar, vaig travessar amb el piolet i es veia pel forat l’altra banda. Jo vaig estar avisant, però la gent va per allà una mica zombi. El K2 té el Coll d’Ampolla que imposa molt, i el Broad Peak té aquesta aresta, que és l’única cosa que veig complicat, a part d’alguna esquerda que hi ha. L’aresta la comences a trobar a 7.800 metres, més o menys, i et porta gairebé fins al cim. Puja primer un pendent d’uns 40 o 45º i, quan estàs per sobre del ‘Summit Rock’, has de baixar una mica cap al vessant pakistanès i tornar a remuntar per arribar al cim, que s’albira des d’allà una mica lluny. Hi haurà uns 400 o 500 metres. Del coll al ‘Summit Rock’ no baixa de dues hores o dues hores i mitja, i després la tornada. Això se suma a l’altura de la que hagis sortit aquest dia, ja siguin 7.300 o 7.500 m …’

També ho explicava al programa d’alpinisme ‘El Pont de Mahoma’, abans de volar cap al Pakistan aquest dissabte. El factor meteorològic i les condicions en què es trobi la muntanya també marcaran aquesta estratègia.

La intenció de l’alpinista és guanyar-li també la partida a les elevades temperatures del Karakorum, que en la segona quinzena de juliol superen els 45 graus a la zona d’Islamabad i també es deixen notar a les cotes més altes.

IMG_3106 IMG_3077

El 2015 els va ploure per sobre de 5.000 metres, provocant allaus entre el base i el C1 del Broad, com el que va ferir greument la companya d’expedició japonesa, Sumiyo Tsuzuki, que va ser rescatada i evacuada en helicòpter. Cadiach vol anticipar-se a al canvi de temps desfavorable, i intentarà l’atac una setmana abans que el 2015.

VISITA SUMIYO

Aquest dissabte, vola des de l’Aeroport del Prat fins a la capital del Pakistan. Al cap de pocs dies d’arribar a Islamabad enllaçarà fins a Skardú. Arribaran al punt de sortida del trekking per la vall del Baltoro cap al 25 de juny.

En aquest recorregut per la sempre imponent vall del Baltoro, l’acompanyaran dos tarragonins i un reduït grup  d’alpinistes de l’agència ‘Summit Climb’. El grup ha previst creuar la confluència de glaceres de Concòrdia i arribar al camp base del Broad -a gairebé 5.000 metres- els primers dies de juliol.

IMG_3035
CONCÒRDIA

La setmana següent (4-10 de juliol) tocarà fer el procés d’aclimatació, que es podria allargar alguns dies.

Amb aquesta previsió, i si la muntanya està en bones condicions, l’intent del seu 14è vuitmil principal es podria tancar la setmana del 18 al 23 de juliol. Amb tot, no es pot descartar cap altre escenari.

Si es compleix la previsió, això implica guanyar una setmana a la cronologia de l’any passat, quan van fer l’intent infructuós al Broad el 24 de juliol.

El dijous 24 de juliol del 2014 l’equip de Cadiach es va quedar a poc més de 20 metres de desnivell del cim del Broad Peak. El 25 de juliol de 2015, les males condicions de la neu en cotes altes, els va obligar a desistir de l’intent, malgrat haver superar els 7.200 m del C3.

Cadiach afronta el repte del seu 14 vuitmil després de rebre el passat mes d’abril la Creu de Sant Jordi; la màxima distinció que atorga la Generalitat. En el comiat de Cadiach al programa El Pont de Mahoma, així li recordava el mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que l’encoratjava a aconseguir el seu propòsit dels 14 vuitmils.

CADIACH SANT JORDI 2016 041

L’alpinista també se’n durà cap al cim del Broad, la bandera de la seva ciutat, Tarragona i la dels Jocs Mediterranis de 2017, que es disputaran a Tarragona l’any que ve.

 Facebooktwittergoogle_plus

Muntanyes del Karakorum, fredes i amuntegades..!

Si una persona parla amb freqüència d’”abans” és que ja té una certa edat, doncs jo, que sóc una persona gran, us diré que abans en una expedició amb sort enviaves un telegrama a la tornada. Un mes i mig sense notícies entrava en la més absoluta normalitat
 
 
Abans, obries la cremallera de la tenda, miraves el cel, i prenies la decisió: sortir cap amunt o quedar-te dins el sac de dormir.
Ara hi ha aparells tecnològics que saben de tot: saben si plourà, nevarà o la intensitat que bufarà el vent … saben en quin lloc del Món et trobes i darrere quina pedra has anat a cagar aquest matí, per descomptat hi ha quantitat de persones només pendents d’aquests aparells.
– D’aquí a cinc dies, serà idoni per fer cim …
Segons els aparells els dies 23 i 24 de juliol eren els millors per pujar el Broad Peak, per això durant la matinada del 20 de juliol va sortir gent cap al CI iniciant així l’ascensió al cim, entre ells es trobava la nostra companya “Vespino” . Nosaltres cinc teníem previst sortir el 21 i anar directes al C-II.
El que els aparells no van anunciar va ser la pluja que va caure la nit del 19 al 20 … La cremallera de la tenda no va funcionar i se’n van anar cap amunt.
Abans del C-I un allau els va agafar de ple.
Alarma!
 
 
Oscar, Anna, Patxi, Carles i jo no vam haver de consultar res, ni una paraula, vam agafar els nostres “trastos” i cap amunt.
Quan nosaltres i tres xerpes estàvem enmig del “fregat”, (la resta de la gent, ¿on era?), Ens van sacsejar 5 allaus més …
El resultat sempre podia haver estat pitjor … clar: tots morts. Ara podem dir, sort! Només ha mort un portador d’altura pakistanès i les greus lesions a la cama de “Vespino”.
El dia 20 de juliol va ser llarg, va ser dur i els que ens vam ficar fins al coll al “fregat”, si haguéssim estat vedells que ens porten a l’escorxador, la nostra carn l’haguessin hagut de cremar, no servia per a res, hi havia massa estrès.
Hi ha algun aparell que pugui desxifrar el que sento en aquest moment? L’únic que desitjo és que arribi l’helicòpter i es porti la nostra “Vespino” al taller. Ara mateix està amb l’Anna en una tenda que fa d’hospital a 40 minuts del camp base.
Nosaltres formem un grup de 16 escaladors, n’hi ha un que durant tot l’accident no ha mogut ni un dit, vaja és que no s’ha mogut del camp base ! A l’”Antenes” li falten 3 vuit mils per acabar la “puta” llista. Sobretot Patxi, Carles i jo el tenim travessat, l’Òscar diu que té una altra mentalitat … nosaltres pensem que el que té són uns collons que se’ls trepitja.
El 2002, al Nepal, vaig patir un greu accident … Carles em va dir que jo estava molt pitjor que “Vespino” …
Estem aclimatats, físicament em trobo bé però el meu cap ha decidit no voler pujar al Broad Peak … és una decisió dolorosa … vull explicar-me i no trobo paraules … els meus amics no les necessiten … però jo si …
Per norma general el soroll de l’helicòpter molesta, ficat en aquest impressionant decorat del Baltoro, és el més semblant a una molèstia de borinot, nosaltres no arribem ni a formigues. Però per una vegada el soroll del borinot s’ha transformat en música celestial … La “Vespino” avariada ja està de camí a l’hospital.
23 de juliol, tots estan pujant al C-II, ho estic passant fatal. Desitjo que facin cim, inclòs l’”Antenes”, però si algú ha de tenir un atac de diarrea o de caspa que sigui ell.
Aquesta nit no he escoltat al Broad cridant:

 

– Ei noies! l’Òscar m’ha escollit a mi ..!
 
Jordi Bosch ‘Barraca’

Facebooktwittergoogle_plus

Panta rei: tot flueix

“En aquesta expedició, la confiança en mi mateix ve del fet que sé amb certesa que anem cap a on hem d’anar”.
 
Reinhold Messner.
Rudyard Kipling, en el seu llibre Kim, escriu que a l’Himàlaia “no hi ha lloc per als homes”. Ja que el seu protagonista era de Lahore, a l’actual Paquistan, penso que és de justícia ampliar aquesta afirmació als àmbits del Karakorum.
Enguany, la cita de Kipling ha esdevingut gairebé profètica. Les condicions en les grans muntanyes del Baltoro han estat pèssimes. Ferran Latorre parlava de “jornada inhumana”. De fet, el K2 ni ha permès ni un atac al cim. L’alpinista Rosa Fernandez afirma en el seu blog: “En realidad la montaña no nos permitió ni siquiera tomar decisiones, elegir entre una u otra opción.(…) Pero esta retirada tiene un punto de crueldad extra. El K2 no me ha dado una oportunidad de luchar por él”.
el-grupo-de-cuatro-sherpas-y-patxi-descienden-a-shumiyo
Foto: Patxi Goñi. Rescast de Sumiyo Tsuzuki
Mallory escrivia: “Hem vençut un enemic? A cap, excepte a nosaltres mateixos. Hem guanyat un regne? No, i no obstant, sí. Hem aconseguit una satisfacció completa, hem assolit un destí. Lluitar i comprendre, mai un sense l’altre, aquesta és la llei.” Però sembla que molts dels alpinistes que enguany han intentat escalar alguna de les grans muntanyes del Baltoro no han pogut ni experimentar aquesta satisfacció de “lluitar i comprendre”.
Quan la llei de la muntanya es mostra tan implacable no puc deixar de pensar en el mite de Sísif, condemnat pels déus a empènyer un gran roc pel pendent d’una muntanya i a no aconseguir mai dur-lo fins al capdamunt. Just en el moment d’arribar-hi, la pedra tornava a rodolar rostos avall, obligant el protagonista de la història a reiniciar la seva dura tasca, i així per tota l’eternitat.
L’alpinista, qualificat per Lionel Terray com a “conqueridor de l’inútil”, ha begut molt de les fonts mítiques i de la figura de l’heroi. Les experiències viscudes durant l’ascensió a un cim podien valdre tant com la pròpia culminació de l’empresa, o més. Aquest caràcter místic ha anat perdent força a mida que allò qualificat per Zygmund Bauman com a “modernitat líquida” ha impregnat la nostra societat, ara canviant, imprevisible. El mite, com a garantia de pervivència cultural s’esmicola davant de la transitorietat i la desvinculació. Tot flueix i es transmuta; les relacions es mesuren en termes de cost i benefici, la “liquiditat” aplicada en el sentit financer. Cim o no cim, aquesta és la qüestió.
IMG_3107
Foto; Anna Pujol. Acumulació de neu.

Tanmateix, aquest concepte em recorda els preceptes del vell Heràclit, que per allà l’any 500 a.C. afirmava que tot es troba en estat de canvi continu. “Panta rei”, deia, tot flueix. Ningú no es pot banyar dos cops en el mateix riu, perquè tant ell com el riu ja han canviat des de l’última vegada. I aquesta percepció és molt coneguda entre els muntanyencs. Si bé les muntanyes sempre són al mateix lloc (amb permís de la tectònica de plaques), cada vegada que t’hi acostes trobes unes condicions diferents, tant del lloc com d’un mateix, que també fan l’ascensió totalment diferent.

alud rosa fernández
Foto: Bloc Rosa Fernández (ella porta el plomes blau, a la foto)

Parmènides, el rival filosòfic d’Heràclit, no obstant, afirmaria que el Broad Peak sempre és el mateix, immutable, uniforme; està ple del que és. Per això hi podem tornar una vegada i una altra, com l’amic Sísif empenyent la seva càrrega costa amunt. Perquè al capdavall, com va deduir Albert Camus, Sísif descobreix que el dolor del càstig és al peu de la muntanya: “l’esforç mateix per arribar als cims és suficient per omplir un cor d’home. Cal imaginar a Sísif content”. Per a Camus, esdevé l’heroi absurd definitiu.

Així és. L’èxit és tornar a les muntanyes, a la mateixa muntanya que sempre és diferent. Parmènides i Heràclit fan bona la necessitat del Mite.
IMG_3103
Foto: Anna Pujol. Acumulació de neu.

Emerson deia: “per molt que voltem el món en cerca de la bellesa, mai no la trobarem si no la portem amb nosaltres”. És l’alegria de Sísif, la revenja contra els déus, saber que cada vegada, just abans que el penyal rodoli, sentirà una indescriptible i íntima sensació de llibertat.

Ricard Fernández, 
Guia de mitja muntanya, geòleg i membre del Pont de Mahoma.
Integrant expedició Broad Peak 2014

Facebooktwittergoogle_plus

L’expedició d’Òscar Cadiach arriba a Skardu, després de quatre dies de trekking pel Baltoro

L’alpinista Òscar Cadiach i la resta de l’equip, el navarrès Patxi Goñi, els gironins, Jordi Bosch ‘Barraca’ i Carles Figueras i la metgessa Anna Pujol, han recorregut la vall del Baltoro, enmig de glaceres des del camp base del Broad
Aquest dimarts arriben a l’aeroport del Prat, una setmana després que l’alpinista anunciés al programa d’alpinisme, El Pont de Mahoma, de Tarragona Ràdio, que desistien de fer un segon intent del cim del Broad
CADIACH TGN 2017
Cadiach amb la bandera de Tarragona i amb la dels Jocs Mediterranis de 2017
A l’alpinista Òscar Cadiach i a la resta de l’expedició, encara els separen una mica més de 500 quilòmetres de la capital del Pakistan, Islamabad. Hi arribaran els propers dies per agafar després un vol de tornada cap a Catalunya. Tenen previst arribar dimarts a la tarda a l’aeroport del Prat, per enllaçar després amb Tarragona. 
L’expedició arribarà a casa després d’haver fet un gran esforç –en tots els sentits- en aquesta muntanya de 8.047 metres. Han hagut de lluitar contra les condicions adverses de la pròpia muntanya, que els han impedit afrontar un atac amb garanties i els han fet desistir d’un cim que hauria convertit Cadiach en el primer català en coronar els 14 vuitmils principals de la terra.
Cadiach ha portat fins el Broad Peak les banderes de Tarragona i la del Jocs Mediterranis, que la ciutat celebrarà el 2017. Una muntanya (el Broad Central, 8.011 m) que ja porta el nom de la ciutat en una de les vies que Cadiach va obrir amb l’expedició ‘Fem Tarragona’ l’any 1990, per la vessant nord, des de la Xina. Va ser en un segon intent.  
Recordem que el dissabte, 25 de juliol, també van recular en l’intent de cim per les males condicions de la neu i per l’elevat risc d’allaus, malgrat arribar amb Goñi i Pujol fins el camp 3 (7.200 m).
El mateix Cadiach reconeixia que s’havia quedat amb ‘amb ganes d’arriscar una mica més’ però va anteposar la seguretat de l’equip a la voluntat de tirar cap amunt, en unes condicions que feien l’ascens ‘molt perillós’.
Dimarts que ve trepitjaran el mateix aeroport del qual van partir el passat divendres, 19 de juny.
Més de 40 dies d’expedició
Ha estat més de 40 dies d’expedició, en els quals han viscut moments molt difícils, com l’allau que el dilluns, 20 de juliol, es va endur la vida d’un portejador d’altura pakistanès i va ferir de gravetat la companya de l’expedició internacional, Sumiyo Tsuzuki.
Tot l’equip va participar activament en el rescat. Fins i tot la metgessa Anna Pujol va intervenir d’urgència en un petit hospital de campanya improvisat -amb la col·laboració de col·legues d’altres expedicions- a la companya nipona, amb una fractura i luxació oberta greu.
Pujol va estar al costat de Sumiyo fins a la seva evacuació en helicòpter des del camp del camp base a l’hospital. Una experiència ‘dura però molt enriquidora’ segons assegura.  
Amb tot, la metgessa apunta que l’autèntic mèrit és el de Cadiach, Goñi, Bosch i Figueras, que van intervenir en el rescat de ‘Vespino’ -com li deien afectuosament- mentre van arribar a caure fins a 5 allaus més entre el camp 1 i el base. Fet que va condicionar i força l’ànim del grup.  
el-grupo-de-cuatro-sherpas-y-patxi-descienden-a-shumiyo
Foto: Patxi Goñi. Rescat de Sumiyo
Un intent molt dur, amb moltes traves
El rescat, els va obligar a posposar dos dies l’intent al cim de la muntanya. També va condicionar l’ascens; amb una dura pujada directa des de camp base fins al 3 (7.200 m) per tenir alguna opció de cim. 

Cadiach, Goñi, Figueras i Pujol, van enfilar fins els 6.200 m del camp 2 de nit. Després de descansar 4 hores, van seguir fins el següent camp, enmig de fortes ratxes de vent i temperatures molt fredes. Cap als 7.000 metres, el fred es va intensificar i el termòmetre va caure en picat, registrant 15 graus negatius. En aquest punt, el gironí va decidir recular, eren dos quarts de deu de la nit (hora del Pakistan).

Els altres tres, van tenir la sort de trobar una tenda mig abandonada enmig de la forta pendent, que els va obrir el cel i s’hi van abraonar per refugiar-se del gèlid ambient.
El mateix Patxi Goñi relata al seu bloc com van haver d’encendre el fogó simplement per a escalfar l’ambient i es van arraulir tots tres per deixar passar la nit. 
Al matí superaven els 200 metres que els separaven de la tenda de Camp 3, on van arribar després d’haver ‘cremat tots els cartutxos’, com explicava l’endemà Cadiach, en una trucada al Pont de Mahoma.
Aquella nit de divendres, a les 21:30h, van fer l’atac al cim. Cap als 7.300 m es van creuar amb els bascos Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain, que baixaven després d’obrir traça amb una progressió ‘inhumana’ fins els 7850m.
La gran dosis d’esforç, així com l’elevat risc d’allaus va truncar també les expectatives dels veterans bascos.
Oiarzabal els va alertar que la zona propera al coll ‘era un autèntic polvorí’. Una mica més amunt, decideixen que el seu camí és cap avall i reculen.
El que va passar després es resumeix en essència en el relat que fa Goñi al seu bloc, del moment en que tots tres apaguen els frontals i s’asseuen mirant el firmament: 
 
‘La nit és serena. Una lluna mitja dibuixa a l’horitzó el contorn de les muntanyes que vigilen el Baltoro. No bufa ni una sola ràfega de vent.
El cel està incrustat de milers de milions d’estrelles i, a la nostra esquerra, llueix, amb el seu característic pols estel·lar, la Via Làctia.
Apaguem els nostres frontals. No pronunciem ni una sola paraula. Els tres mirant cap amunt, embolicats en els nostres granotes de ploma.
Sé en aquest mateix instant, que estic vivint un dels moments més especials de la meva vida…’

 

Facebooktwittergoogle_plus

Cadiach i l’equip del Broad Peak, posposen la decisió d’atacar el cim fins que es resolgui l’evacuació en helicòpter de CB de la companya japonesa ferida

Aquest dimarts les condicions meteorològiques han impedit que s’enlairés l’helicòpter de rescat des d’Skardu.
L’alpinista japonesa, Sumiyo Tsuzuki, companya de l’expedició internacional amb la que Cadiach comparteix permís, requereix un trasllat imminent per les greus ferides patides arran l’allau d’aquest dilluns
 
Luojing sana i estalvi despres l'allau.
Luo Jing, en ser rescatada, abraçant-se a Cadiach
En una comunicació via telèfon satèl·lit al programa El Pont de Mahoma, de Tarragona Radio, l’alpinista tarragoní explica que la prioritat hores d’ara és l’evacuació de la companya japonesa, que requereix una intervenció quirúrgica urgent.
L’expedició havia previst iniciar aquest dimarts l’ascens al Broad Peak i fer l’intent d’atac al cim el dijous d’aquesta setmana. Tota la previsió de cim, però, queda en “stand by” segons ha explicat el propi Cadiach.
Afegeix que ara ‘ningú pot pensar en el cim’, i que la prioritat és la companya japonesa.
Explica Cadiach que mentre esperen que arribi l’helicòpter, han instal·lat un ‘petit hospital de campanya’ a un quilòmetre del camp base, per facilitar l’evacuació i per a poder intervenir la companya en la mesura de les possibilitats mèdiques d’aquest lloc tant remot.
En tot moment, Sumiyo ha estat acompanyada per la metgessa de l’expedició de Cadiach, Anna Pujol, que també ha passat la nit amb ella i metges d’altres expedicions.
Un altra integrant de l’expedició de Cadiach, Jordi Bosch ‘Barraca’ ha explicat al mateix programa que aquest dilluns ‘han viscut una situació molt dura’.
Diu que de seguida tot l’equip de l’expedició es va traslladar a la zona de l’allau, entre camp base i camp 1.
El gironí ha explicat que mentre auxiliaven la companya japonesa, Sumiyo Tsuzuki, es van veure sorpresos per altres cinc o sis allaus, i afegeix que el sinistre hauria pogut ser ‘molt pitjor’.
Tots dos lamenten en nom de tots els companys de  l’expedició la desaparició d’un portador d’altura pakistanès, al que tots apreciaven, i traslladen el seu condol a la família.
La xinesa, Luo Jing, (a la foto, amb Cadiach) va poder ser rescatada sana i estalvia després de l’allau, tot i que amb alguna contusió al braç i emocionalment afectada per la sort dels companys i per l’ensurt de l’allau.
Altres dels 7 alpinistes que estaven al lloc de l’allau van poder sortir pels seus propis mitjans. Algun, va quedar mig colgat per la neu, però en ser visible part del cos, el van poder treure a temps.
En les feines de rescat s’hi van abocar altres integrants de les expedicions i sherpas que aquell moment es trobaven a camp base del Broad Peak. 
  

 

Facebooktwittergoogle_plus

Converses de l’Inshallah…

ÚLTIMA HORA: 

Òscar Cadiach aparca la decisió d’atacar el cim del Broad Peak després de l’allau de dilluns

La inestabilitat meteorològica i l’allau registrat aquest dilluns han fet que l’alpinista tarragoní i el seu equip optin per esperar a resoldre l’actual situació.
Hi ha un portador d’altura pakistanès desaparegut i l’alpinista japonesa, Sumiyo Tsuzuki, ferida de gravetat en una cama. Pateix una ferida greu oberta de peroné i el mal temps fa que l’helicòpter que l’havia d’evacuar aquest dimarts no pugui arribar al lloc on es troba.

L’Òscar ens envia aquesta conversa de l’Inshallah … La imatge correspon a un moment del rescat d’ahir dilluns, després de l’allau al Broad Peak. l’Òscar s’abraça amb la Luo Jing, una alpinista xinesa que va sortir sana i estalvia –tret d’un cop al braç i molt espantada- després de l’incident. Va tenir molta més sort que la companya japonesa, Sumiyo Tsuzuki, que continua avui a l’espera de l’arribada d’un helicòpter al camp base, amb una fractura oberta a la cama. Les darreres noticies que tenim –d’aquest mateix matí (8.52 hora nostra, gairebé les 12h allà) no són bones. Diu l’Òscar que ‘li convé una urgent intervenció quirúrgica’ i l’helicòpter ‘no pot sortir encara pel temps incert’.. Estarem a l’espera i us anirem informant..!

Luo Jing, sana i estalvia després de l’allau

– Inshallah Oscar!

Hopefully Summit this time.
Parlen els HAP (hight altitude porters). Les agencies també.
En Barraca, gran mediador, em parla d’un triangle invertit al Chogolisa, on la base son els dos cims de la muntanya.

– Què en diu el professor?
En la nostra expedició hi ha d’haver un equilibri per tenir èxit.
L’Anna és la qui vetlla per tots els vessants de la salut. Té un remei infal·lible: l’alegria, que s’escampa per tots els camps base.
El cor d’en Patxi arriba a tot l’equip i això es palpa, ens dóna un bon estat d’ànim i motivació.
Les matemàtiques solen ser exactes… però ho són les històries?
Molt sovint arriba un mal temps que ningú havia previst, ni els especialistes en la meteorologia, utilitzant les eines mes avançades de previsió.
Hermann Bulh escala el Nanga Parbat el 1.953, el 1.957 el Broad Peak i el mateix any resta en el Chogolisa … Un triangle..!
El meu primer vuit-mil, el Nanga. Inshallah el meu catorze principal el Broad Peak, com en Hermann Bulh.

Carles confirma que les matemàtiques solen ser exactes i jo li dic que les històries les fan els homes amb les muntanyes.
Les persones, els himalaistes, pujaran i baixaran muntanyes, o no. Tots sabem que tenim data de caducitat. Però elles, les muntanyes restaran impassibles, amb el permís de la geologia. Els seus munts de rocs i neus escoltaran el pas de les històries dels conqueridors de l’inútil.

Tothom hauria de saber que pujar muntanyes no son matemàtiques exactes, tot i que, en els temps actuals la societat diu el contrari…


Falchen Kangri. Sempre Amunt!!!
Salut..!


Òscar

Facebooktwittergoogle_plus

Cadiach i el seu equip, sans i estalvis però ‘tocats’ per un allau amb un desaparegut i dos ferits greus

Tots els integrants de l’expedició de l’alpinista tarragoní es troben sans i estalvis al camp base.

No els ha afectat l’allau que aquest dilluns al matí, cap a les 11 hores –unes 3 hores menys a Catalunya- ha afectat de ple un HAP (High Altitude Porter) pakistanès, que es dóna per desaparegut, i ha ferit de gravetat dos alpinistes més, entre ells a japonesa, Sumiyo Tsuzuki, membre de la mateixa expedició internacional amb la que Òscar Cadiach comparteix el permís.
Els 5 integrants de l’expedició; Carles Figueras, Jordi Bosch ‘Barraca’, Patxi Goñi, la metgessa Anna Pujol i Òscar Cadiach es troben bé, i han participat en les tasques de rescat de la companya japonesa, que forma part de l’anomenat grup dels ‘alemanys’ liderat pel suís, Julian Beermann.
Òscar Cadiach ha dit a través d’una comunicació aquesta tarda que ‘hem estat pràcticament tot el dia per a poder rescatar la companya japonesa, del nostre equip, amb una fractura greu oberta de peroné”.
Afegeix Cadiach que estan esperant un helicòpter per poder evacuar-la demà –dimarts- al matí.
Diu l’alpinista que l’accident els ha deixat a tots molt ‘tocats! Hem patit 5 allaus més durant el rescat, en el qual hem participat gairebé tots”. L’alpinista vol enviar des del camp base un missatge de tranquil·litat a amics i familiars.
Afegeix que resten a l’espera de veure com evolucionen aquest dimarts les coses.
També ha parlat de l’allau Patxi Goñi, company d’expedició de Cadiach, que reproduïm literalment:
“Ha caigut un allau que ha enxampat a gent que estava pujant del CB al CI. Hi ha hagut diversos afectats però el pitjor ha estat la mort d’un portador d’altura Pakistanès. La nostra companya d’expedició, la japonesa, Sumiyo Tsuzuki, ha estat la següent més malparada, doncs l’allau li ha provocat una luxació d’espatlla i una trencament obert de peroné a l’altura del turmell. Hem estat tot el dia per a treure-la de la paret, però ja està al camp base.
L’helicòpter no ha pogut venir per mal temps, però tots confiem que demà a primera hora ho faci i puguem treure-la d’aquí. Anna Pujol es quedarà tota la nit amb ella per al que pugui necessitar. Espero que demà puguem donar-vos la bona notícia que l’helicòpter l’ha pogut treure d’aquí”.
Segons algunes fonts de la zona, l’allau s’hauria produït en algun punt entre el camp base i el camp 1.
Hauria sorprès a un grup de 7 alpinistes nepalesos, paquistanesos i japonesos. Com dèiem, el balanç és d’un desaparegut i dos ferits de gravetat.

Facebooktwittergoogle_plus